Xarxes d'Informació: LAN, WAN, Internet i Correu Electrònic

Xarxes d'Informació

5.1. LAN i WAN

LAN (Local Area Network) i WAN (Wide Area Network) són xarxes que connecten dos o més ordinadors, generalment locals, que poden ocupar fins a un municipi. La seva finalitat és compartir informació, documents o programes. Segons la seva àrea d'abast, es classifiquen en:

• LAN: Xarxa d'àrea local.
• WLAN: Xarxa d'àrea local sense fils (el que coneixem com a Wi-Fi).

Per connectar els ordinadors entre ells, es pot fer:

• Físicament amb cables.
• Físicament sense cables.

Es necessita una targeta de xarxa amb un connector (semblant al del telèfon, però més gran) i un cable especial trenat (format per vuit fils que s'han de connectar correctament en un ordre determinat). També es requereix un HUB, que és un distribuïdor de senyal, formant així una xarxa en estrella (tots els ordinadors van a un punt central: el HUB). Altres xarxes, com les d'ordinador a ordinador, estan en desús. La velocitat de transmissió d'informació depèn de la quantitat d'ordinadors connectats i de la tecnologia utilitzada; amb la fibra òptica, la velocitat és major.

Segons el seu funcionament, les xarxes es classifiquen en:

• Peer-to-peer: Els ordinadors tenen la mateixa categoria.
• Client-servidor: Hi ha un ordinador principal (servidor) i una sèrie d'ordinadors que en depenen.
• Ethernet: És un tipus de xarxa que funciona segons com es transmeten les dades. És la més coneguda i fa possible que la informació circuli per la xarxa en paquets, facilitant l'enviament i fent-lo més ràpid i eficaç. Faster Ethernet és la versió millorada amb més velocitat. Els nodes són els punts d'encreuament.
• Token Ring: Xarxa tancada, sense sortida a l'exterior, utilitzada per grans companyies.
• ATN (Asynchronous Transfer Mode): S'utilitza per enviar informació de forma segura. La informació es fracciona en paquets de la mateixa mida, anomenats cèl·lules.
• Intranet: És com Internet, però en petit. Una xarxa interna que requereix firewalls, sistemes de protecció per evitar intrusions d'ordinadors externs. Hi ha dos tipus de firewalls: software i hardware.

5.2. La Xarxa Telefònica en la Informàtica

La xarxa telefònica necessitava un suport físic (un cable) per transmetre informació entre ordinadors. Per connectar ordinadors de xarxes diferents, es necessitava un suport físic (un cable) o una estructura ja existent, com la xarxa telefònica. A causa de problemes i alta demanda, la connexió es fa mitjançant malles i centrals anomenades nodes. Cada ordinador té un node (via telefònica).

• Normal: Poca capacitat.
• ADSL: Línies telefòniques que comparteixen veu i dades simultàniament, connexió de banda ampla.
• Analògiques: Només es poden utilitzar per a una cosa (veu o dades).
• RDSI: Doble línia analògica (una per a Internet i una altra per a la veu), amb velocitat molt limitada.

Aparells:

• Línia analògica: Utilitza un mòdem que es connecta a l'ordinador principal de la xarxa.
• ADSL: Utilitza un router; el nostre ordinador forma part de la xarxa.

Cal tenir en compte que les velocitats anunciades són màximes i no reals, i només influeixen en la velocitat de baixada; la de pujada és molt més baixa. Es mesura en kb/s o Mb/s. Segons la connexió, pot ser:

• Cablejat de fibra òptica.
• Accés de connexions telefòniques.
• Via satèl·lit (mòbils): Connexió sense fils, que solia perdre velocitat, però que ha millorat i s'ha abaratit.

5.3. Correu Electrònic

El correu electrònic és una forma de comunicació entre persones que ha canviat significativament les formes de comunicació. Arriba de manera instantània, com el correu ordinari. Necessita una adreça electrònica, on a l'esquerra de l'@ hi ha el nom d'usuari i a la dreta, el nom del proveïdor.

Servidors:

• Web: Es pot consultar des de qualsevol lloc amb Internet; aquestes bústies tenen més capacitat (Hotmail, Yahoo).
• POP3: Programa que gestiona el correu (Outlook), amb un límit fixat a l'ordinador i no al servidor. Com que entra molt correu brossa, s'ha de tenir un antivirus.

5.4. Internet

Internet és la unió de totes les xarxes per compartir informació. L'usuari ha de ser conscient del que fa, perquè amb Internet tot és possible i totes les persones del món es poden comunicar. Es va crear als EUA a les centrals militars, després a les universitats per agilitzar les investigacions, i s'ha expandit fins ara. Les webs estan evolucionant cap al web 2.0, webs més dinàmiques. S'utilitzen protocols (que poden canviar amb la seguretat) i llenguatges especials. La forma més bàsica de programació per a webs és HTML. Ara estan de moda les xarxes socials. Internet és un mitjà de comunicació massiu, fins i tot utilitzat per les cadenes de televisió. Exploradors de pàgines d'Internet: Mozilla, Internet Explorer.