Xarxa Urbana de Catalunya: Jerarquia i Desigualtats
catalán con un tamaño de 5,99 KBLa xarxa urbana de Catalunya
La xarxa urbana de Catalunya és molt densa a la zona litoral i prelitoral i poc densa a l’interior, cosa que es dona per la distribució del territori bastant irregular i que presenta molta població a la costa i poca al Pirineu.
La ciutat més important d’aquesta és Barcelona, considerada la segona ciutat més important de l’arc mediterrani de la Unió Europea i la segona ciutat més important de la xarxa urbana espanyola (la primera n’és Madrid).
És un sistema força ben integrat ja que presenta una gran quantitat d’intercanvis produïts constantment entre els diferents nuclis urbans.
Jerarquia de la xarxa urbana
Regió metropolitana de Barcelona. Exerceix la funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important que influeix tot el territori català. L’àmbit de la regió sobrepassa els límits de la ciutat i de la pròpia àrea metropolitana, ja que inclou el Maresme, el Vallès Occidental i Oriental, el Baix Llobregat... S’hi diferencien dues zones:
– Àrea metropolitana: Barcelona i els municipis propers, com poden ser Cornellà, Badalona, Sant Cugat del Vallès, etc.
– Corona metropolitana: anell que envolta l’àrea metropolitana i que inclou capitals comarcals i altres ciutats generalment força industrialitzades com poden ser Mataró, Sabadell, Terrassa, etc.
Ciutats d’influència supracomarcal. Zones urbanes que exerceixen una influència econòmica i social que va més enllà dels límits de les seves comarques. Algunes són: Conurbació Reus-Tarragona, Tortosa, Lleida, Girona, Manresa i Vic.
Centres comarcals. Ciutats que exerceixen de centres de serveis pel territori de la seva comarca i que estan relacionades amb els centres subracomarcals corresponents. Serien Figueres i Olot respecte Girona.
- Centres subcomarcals. Poblacions que exerceixen un rol de centralitat sobre les poblacions que l’envolten. Seria el cas de Bellver de la Cerdanya dins dels petits nuclis de muntanya que l’envolten
La degradació urbana i el quart món
Les grans aglomeracions urbanes pateixen grans desequilibris entre les zones que les integren, fet molt visible en països poc desenvolupats on es formen barris sense cap planificació i amb construccions que no són més que barraques (favelas a Brasil, villas misèria a Argentina, bidonvilles a Àfrica...).
Durant les últimes dècades, als països desenvolupats han aparegut noves formes de pobresa. Les bosses de pobresa situades enmig de la riquesa urbana són conegudes amb el nom de Quart Món, i solen trobar-se a barris antics i a zones suburbials perifèriques, però també als districtes més rics.
Cada vegada hi ha més persones sense habitatge, els quals en el món anglosaxó s’anomenen homeless (sense sostre).
Aquestes capes de pobresa han crescut de manera molt preocupant a Barcelona, Londres, París, Madrid, Nova York o Sant Francisco.
A causa dels canvis econòmics moltes industries s’han desenvolupat dels països desenvolupats als països en vies de desenvolupament, cosa que significa que les zones urbanes experimenten una transició cap a una activitat econòmica basada en el sector dels serveis (canvi que es va produir a mitjans del segle XX).
Durant molts anys, els centres històrics de moltes ciutats van ser els barris menys afavorits del seu entorn, en els quals hi havia habitatges degradats, industries abandonades o velles instal·lacions; amb uns serveis insuficients. Com a conseqüència, les famílies que podien se n’anaven dels barris antics cap a les zones menys degradades i només hi quedaven les persones amb menys capacitat econòmica.
Les actuacions per evitar aquesta situació van consistir a enderrocar el centre antic, però la majoria de vegades s’ha optat per recuperar els barris antics per l’ús ciutadà i per evitar el deteriorament; per això en moltes zones urbanes d’Europa i d’Amèrica del Nord han intentat rehabilitar aquestes zones. Hi ha iniciatives molt diverses i van des de la millora dels serveis públics fins a ambicioses promocions immobiliàries.
El quart món són bosses de misèria que trobem al món desenvolupat, al mig de la prosperitat urbana. És més fàcil trobar-los a les perifèries suburbials de la ciutat i en barris antics degradats.
Ha augmentat força a les ciutats desenvolupades. Han aparegut noves formes de pobresa, diferents a les tradicionals. Són persones pobres, sense habitatge, que malviuen entre cartrons i caixes. Són persones en edat de treballar que no tenen feina o la tenen inestable. Especialment les dones estan a càrrec dels seus fills. Moltes persones cauen des de ben joves a la pobresa i de seguida es senten exclosos per la gran part de la població, fet que genera problemes, per això és necessària una societat del benestar que vetlli per la sanitat, educació i prestacions per tota la població. Tot això genera marginació i inadaptació.