El Western: Història, Característiques i Evolució

El Western: Un Gènere Americà per Excel·lència

El Western és un gènere cinematogràfic típicament americà. Va ser clau entre els anys 40 i 60, va desaparèixer als anys 70 i va ser recuperat als anys 90.

Com tot gènere cinematogràfic, té unes característiques singulars i pròpies:

• Període històric concret: Des de l'inici de la Guerra de Secessió (Nord contra Sud) el 1860 fins a la fi de les Guerres Índies el 1890 (l'estat declara que no hi ha fronteres).
• Ubicació concreta: Paral·lel 49 dels Estats Units. Des de la part oest del Mississipí fins a Rio Bravo, la frontera amb Mèxic.
• Protagonista: Personatge de vida nòmada, amb paral·lelismes amb el cavaller medieval. Salva pobles, nens, dones... Transgredeix les normes sense perdre l'honor.
• Escenaris: El desert i el poble petit amb llocs emblemàtics com l'estació, el bar, el magatzem, el saloon i l'església.
• Tema principal: L'avenç imparable de la civilització i la difícil cabuda de l'honor en aquest context.

Els Inicis del Western

El tret de sortida d'aquest gènere el dona The Great Train Robbery, dirigida per Edwin Porter. En aquesta pel·lícula apareix un actor que interpreta tres papers: el que balla a la cantina, el que maten al tren i un secundari. Aquest actor, fascinat pel gènere, va muntar la seva pròpia productora i es va inventar el pseudònim Broncho Bill Anderson. Es va convertir en el primer heroi dels Westerns.

Ell crea l'estereotip de cowboy: barret blanc i cavall ràpid per al protagonista, barret negre i cavall lent per al dolent. També destaquen directors com Allan Dwan i Raoul Walsh, que escrivien i rodaven una pel·lícula cada setmana. Això feia que els productes fossin d'escassa qualitat, però cobrien una demanda creixent. Es calcula que un 40% de les pel·lícules del cinema mut són Westerns. Amb l'arribada del cinema sonor i els westerns dirigits per John Ford, el gènere va guanyar qualitat.

John Ford (1895 - 1973)

Va néixer als Estats Units, 13è fill d'una família d'irlandesos. Es va iniciar al cinema perquè el seu germà, Francis Ford, era actor i director a Hollywood. Això li va permetre treballar com a ajudant de direcció d'Allan Dwan i de Griffith (va ajudar a El naixement d'una nació).

El 1917 dirigeix la seva primera pel·lícula substituint el seu germà. Durant la seva carrera va gravar més de 150 films. L'any 1920 entra a treballar per a la 20th Century Fox, on dirigirà el seu gran èxit: El cavall de ferro (The Iron Horse) el 1924. Curiosament, aquest èxit fa que deixi de dirigir Westerns per un temps. El 1939 torna al gènere i roda La Diligència, que canviaria la visió del gènere i el portaria a rodar grans clàssics com Riu Vermell (Red River), Rio Bravo o Centaures del desert (The Searchers).

L'any 1966 es retira havent guanyat 4 Oscars com a director, cap per un Western.

La Diligència (1939)

John Ford no va rodar cap Western entre 1925 i 1939. Ho fa just després de guanyar el seu primer Oscar per The Informer. Tot i el seu prestigi, no aconsegueix finançament per a la pel·lícula, així que contacta amb un productor independent, Walter Wanger.

El guió és d'Udley Nichols, amb la col·laboració de Ben Hecht, inspirat en un conte publicat a la revista Collier's. La pel·lícula tenia un pressupost ajustat i es va rodar en blanc i negre. Wanger volia una gran estrella com a protagonista, com Clark Gable, però Ford aposta per un actor desconegut: John Wayne (Marion Michel Morrison).

Wayne havia actuat en unes 70 pel·lícules abans, sempre com a secundari, però Ford hi veu el perfil ideal. La Diligència és el primer film coral a nivell interpretatiu: tots són protagonistes. Cada personatge té una importància vital, i un desconegut no destacava per sobre dels altres.

Ford tria els millors secundaris del moment. La pel·lícula no tracta sobre un viatge en carro, sinó sobre l'anàlisi d'un grup humà molt diferent en una situació extrema. És un retrat de la societat, amb estereotips. Cada personatge és diferent i sovint té el seu oposat al davant. Per exemple, Dallas, una prostituta, té com a antagonista una dona del sud casada amb un militar.

Hi ha dos films narratius: l'extern (el viatge) i l'intern (la relació entre ells). Això converteix la pel·lícula en la primera road movie. Tots els personatges tenen un passat que els condiciona. Ringo ha de tornar a la presó i matar tres homes que van assassinar la seva família. La dona del militar no pot trair el seu estatus. Res no ho pot canviar, tenen un destí clar, però les seves decisions obren possibilitats de canvis. Això genera personatges complexos i suspens.

Aspectes Tècnics i Escenes Memorables

Ford va crear per a la seva pel·lícula el Monument Valley a Utah. Tot i que s'ha convertit en un escenari habitual dels westerns, només s'hi havia rodat una pel·lícula abans. Amb aquesta ubicació, Ford pretenia transmetre aïllament i ombres contrastades que donen al film una ambientació expressionista.

Bert Glennon, encarregat de la fotografia, aconsegueix transmetre aquesta atmosfera als interiors. La pel·lícula comença quan la diligència està a punt de partir. L'únic personatge que no es presenta en aquell moment és Ringo Kidd, que apareix quan la diligència ja porta part del trajecte fet.

La presentació de Ringo és espectacular. El moviment va de l'objecte cap a la càmera, amb un contrapicat i un primeríssim pla. Els primers plans es reserven per a Ringo. El decorat és expressionista, amb un paisatge hostil i ombres dures.

Una altra escena important és quan seuen a la taula. Veiem la tensió entre els personatges: Ringo, Dallas, un banquer, la senyora Mallory i un jugador de cartes. Un pla general ens situa i, a partir d'aquí, ens acosta als personatges. Hi ha un joc de mirades que marca dos mons oposats.

Una de les millors escenes és la declaració d'amor entre Ringo i Dallas. La fotografia és espectacular, amb un joc d'ombres i una il·luminació mínima. La declaració es veu condicionada pel destí de Ringo. Hi ha una confrontació entre el que ell vol (estar amb Dallas) i el seu destí (venjar la mort del seu pare i germà). L'escena recorda a Sunrise de Murnau. Imatges com la de la tanca indiquen la impossibilitat del seu amor. Treballen amb plans llargs i primers plans per donar importància a la paraula.

Per a molts, la millor escena és l'atac dels indis a la diligència, considerada una de les millors escenes d'acció de l'època. L'atac comença amb la diligència petita i un moviment ràpid de càmera que ens ensenya els indis. Juga amb la placidesa i la tensió. Explica la distància amb un fora de pla, sense panoràmiques. Hi ha plans propis d'Abel Gance a Napoleó. El millor moment és quan es queden sense bales i només s'escolta el so ambient.

L'Època Daurada i el Declivi

La Diligència va ser un èxit de crítica i de recaptació, inaugurant l'època daurada dels westerns, que va durar fins a principis dels anys 50.

L'any 1953 s'estrena Johnny Guitar i, per a molts, s'inicia el declivi dels westerns. És un film atípic, amb protagonistes femenines i gelosia entre elles. Fins i tot hi ha una lluita entre les dones, i el protagonista masculí és un antiheroi.

Als anys 60, el western abandona els Estats Units. És l'època dels westerns rodats a Itàlia per Sergio Leone. Moltes d'aquestes pel·lícules tenen com a protagonista un americà que recuperarà el gènere als anys 80 i 90: Clint Eastwood. Ho farà amb pel·lícules com El genet pàl·lid (Pale Rider). Als anys 90, aconseguirà Oscars per als westerns Ballant amb llops (Dances with Wolves) i Sense perdó (Unforgiven).