Vores constructives

2. MÈTODE SÍSMIC: Mètode d’estudi indirecte que utilitza les variacions en la velocitat de propagació que experimenten les ones sísmiques quan travessen els diferents materials de l’interior de la geosfera. 

2.1 MODEL GEOQUÍMIC: La geosfera té una estructura interna formada per capes i subcapes de diferent composició. 

ESCORÇA: Capa més superficial i prima (superfície-20km) •Continental: Forma els continents i les plataformes continentals submergides (espessor 30-40km) •Oceànica: Forma la resta de les zones cobertes pels oceans (espessor 5-15km). . 

MANTELL: Capa més gruixuda (superfície 20-2900km) •Zona externa: Profunditat de Mohorovicic a dels 30 a 100km •Zona interna: Arriba fins Gutenberg. 

NUCLI: S’estén dels 2900km fins als 6371km. Es compon de metalls •Nucli extern: Situat entre Gutenberg i Lehmann. Les ones S no el travessen •Nucli intern: S’estén entre els 5100km fins els 6371km. Fet de metall sòlid. 

2.2 DIVISIONS GEODINÀMIQUES DE LA GEOSFERA I MODEL DE LA DINÀMICA: 1.La placa que s’enfonsa estira la litosfera.
Causa el moviment de les plaques 2. Dorsal. La litosfera es fractura per l’estirada de les plaques, que sofreixen conducció. Les dorsals no causen el moviment de les plaques. 

3. PRIMERES EXPLICACIONS DE DINAMICA A LA GEOSFERA: (Fixista) Les masses continentals no podien variar de posició i aquesta superfície havia estat invariable des de la formació de la terra.  Les forces generadores de relleus eren moviments verticals causats pels ascensos de magmes del mantell. 

3.1 WEGENER: (Mobilista) “Derivada dels continents”. En el passat, hi va haver un supercontinent que es va fragmentar en els continents actuals. 

PROVES APORTADES PER WEGENER: •Les línies de la costa est d’AmèricaS i de la costa oest d’Àfrica encaixaven com si haguessin estat unides •Va observar continuant en formacions geològiques que avui estan en llocs separats per oceans •Va descobrir fòssils de les mateixes especies d’éssers vius en roques de la mateixa edat que actualment estan els continents separats. 

WEGENER I GEOLOGIA MODERNA: La seva hipòtesi va ser rebutjada perquè no donava una explicació satisfactòria i per la impossibilitat que les masses de roques continentals suressin damunt del fons oceànic. Les probes que Wegener va aportar eren indiscutibles. 

3.2 DISTRIBUCIÓ de TERRATREMOLS I VOLCANS CONCLUSIÓ: Els hipocentres dels terratrèmols i la ubicació dels volcans coincidien amb elements destacats d’aquest relleu. Amb això es va poder definir prou clarament els contorns d’unes plaques que sembla que divideixen la litosfera. L’activitat tectònica es concentra en els límits d’aquestes plaques. DORSALS: Formades de roques volcàniques molt joves. 

3.3 MESURAMENTS DIRECTES. LÀSER I GPS: Els mesuraments fets són una prova directa del moviment de les plaques litosfèriques. La distància entre dos punts es pot mesurar amb molta precisió amb un làser que surt d’un dels punts, rebota en un satèl·lit i arriba a una estació receptora i per mitjà de localitzadors GPS: Qualsevol augment o reducció quedarà registrada. 

4. TEORIA TECTONICA PLAUQES: Litosfera dividida en plaques litosfèriques. Les plaques litosfèriques son dinàmiques. Les plaques interactuen sobretot a les vores i límits. 
La dinàmica de les plaques litosfèriques permet explicar la totalitat dels processos geològics.

VORES DIVERGENTS: Dues plaques que se separen i forma litosfera nova. RIFTS INTRACONTINENTALS: Enfonsaments del terreny amb el fons molt fracturat. DORSALS: Elevacions del fons marí de desenes de milers de quilometres de longitud. VORES TRANSFORMANTS: Dues plaques que freguen en créixer o desplaçar-se en la mateixa direcció però en sentit contrari. VORES CONVERGENTS: Límits de dues plaques que es mouen una cap a l’altra. S’hi produeix una reducció de les plaques implantades. 

CONVERGENCIA ENTRE PLACA CONTINENTAL I OCEANICA: A les vores de col·lisió entre una continental i uns oceànica es produeix la introducció de la placa oceànica sota la continental. CONVERGENCIA ENTRE DOS OCEANIQUES: En les cores de col·lisió entre les dos, la més densa se subdueix sota l’altra amb un angle pronunciat i amb mes velocitat. CONVERGENCIA ENTRE DOS CONTINENTALS: A les vores de col·lisió cap s’enfonsa. 

 ACTIVITAT INTRAPLACA: Manifestacions volcàniques i sísmiques que es produeixen en zones allunyades de les vores actives. Punts calents principal exemple. 

VOLCÀ: Obertura en l'escorça terrestre a través de la qual el magma pot arribar a la superfície. Nombre de víctimes petit, Grans pèrdues econòmiques. 

PRODUCTES VOLCÀNICS: •Productes SOLIDS: Roques més o menys fragmentades. Molt abundants en les erupcions de tipus explosiu, la seva perillositat deriva de l'impacte que origina la seva caiguda, de la temperatura a la qual es troben i del tamany de la cendra i la pols volcànica • Líquids: Laves, la fluïdesa dels quals i temps de solidificació depèn del seu contingut en sílice: quant major és el seu contingut, més espesses són les laves •GASSOS: Gasos i núvols ardents, freqüentment carregades de fragments sòlids expulsats en violentes erupcions explosives i que arriben fins a l'estratosfera. 

MAGMA: Barreja de materials rocosos fosos (líquid), que pot contenir partícules sòlides en suspensió i gasos dissolts. Les propietats del magma depenen de la roca origen de la que prové.