Volcans, Terratrèmols i Roques: Guia Completa

Volcans i Terratrèmols

Volcans i terratrèmols van lligats a la dinàmica de la litosfera, especialment a les zones de contacte entre plaques tectòniques.

Els Volcans

Els volcans són esquerdes de la litosfera per on el magma de l’astenosfera puja a la superfície terrestre, en un procés anomenat erupció. El magma és una massa fluida de roques foses amb una proporció variable de gasos. Diferents composicions de magmes produeixen diferents tipus d’erupcions volcàniques:

• Els magmes rics en gasos originen erupcions volcàniques explosives. Aquest tipus d’erupcions van associades a volcans cònics de pendents elevats, com són els cons de cendra i els estratovolcans.
• Els magmes pobres en gasos donen lloc a erupcions poc explosives, on el magma flueix formant colades de lava. Aquestes erupcions poden originar fissures i volcans en escut, de pendents suaus.

Estructura d'un volcà

• Boca o cràter: obertura per on el magma surt a l’exterior.
• Con: muntanya cònica formada al voltant del cràter per l’acumulació de cendres i la solidificació de colades de lava.
• Xemeneia: conducte a través del qual el magma ascendeix a la superfície.
• Cambra magmàtica: massa de magma atrapada entre les roques de l’escorça. L’increment de la pressió en aquesta cambra fa que el magma emergeixi a la superfície.

Els Terratrèmols

Els terratrèmols o sismes són vibracions a la superfície de l’escorça que, generalment, tenen lloc a les zones de contacte entre dues plaques tectòniques. El sismògraf és l’aparell que mesura la força o magnitud dels terratrèmols. La magnitud dels terratrèmols se sol expressar amb un número de l’escala de Richter. Els terratrèmols es perceben a la superfície però s’originen en profunditat. L’hipocentre o focus és el punt on s’origina el terratrèmol, que sol trobar-se a uns 80 km de fondària. Quan l’epicentre d’un terratrèmol se situa al mig de l’oceà, aquest sisme pot causar un tsunami.

Tipus de Roques

Roques Ígnies

Es formen per refredament dels magmes que arriben a l’escorça provinents de les capes internes de la geosfera. És per això que també reben el nom de roques magmàtiques. Les roques ígnies es poden formar de dues maneres diferents. Aquesta diferència és la que els conferirà les seves característiques particulars.

Roques Plutòniques

Són roques ígnies que es formen quan el magma del mantell puja a l’escorça, on queda «atrapat» entre altres roques. Allà es refreda i cristal·litza lentament.

Roques Volcàniques (o Extrusives)

Són roques ígnies que es formen quan el magma ascendeix directament a la superfície terrestre a través de les erupcions volcàniques.

Les erupcions volcàniques més violentes expulsen projectils de lava que se solidifiquen abans d’arribar a terra i originen roques anomenades piroclasts. Els piroclasts es classifiquen segons la seva mida en cendres (menys de 2 mm), lapil·li (de 2 a 64 mm) i bombes (més grans de 64 mm).

Roques Metamòrfiques

Les roques metamòrfiques es formen per transformació d’altres roques de l’escorça sotmeses a les fortes pressions i les elevades temperatures que es produeixen, especialment a les zones de contacte entre plaques. Les roques metamòrfiques es classifiquen en:

Roques Metamòrfiques Foliades

Presenten els minerals ordenats en làmines o fulles més o menys paral·leles. En funció de com d’extremes siguin les condicions de temperatura i pressió que han originat la roca trobem:

• Pissarres: originades per metamorfisme poc intens. Els minerals s’ordenen en làmines molt fines, que no es veuen a ull nu. Aquestes roques es trenquen en làmines amb molta facilitat.
• Esquists: originats a partir de pissarres sotmeses a condicions de pressió i temperatura més altes.
• Gneis: originats quan les condicions de metamorfisme són extremes. Els minerals no tan sols es disposen en bandes més gruixudes, sinó que migren per la roca i se segreguen en grups de diferents colors.

Roques Metamòrfiques No Foliades

En les roques metamòrfiques no foliades, els minerals no s’agrupen en làmines, tot i les condicions d’alta pressió i temperatura a les quals són sotmesos. En lloc d’això, els minerals recristal·litzen en cristalls més grans que donen a les roques un aspecte lluent. El marbre, originat a partir de la metamorfització de la pedra calcària, n’és l’exemple més clar.