Els Volcans: Estructura i Funcionament

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB

Què és un volcà:

Els volcans són esquerdes o orificis pels que emergeix a l'exterior roques foses i gasos originats a l'interior terrestre per la fusió de roques preexistents.

Cambra magmàtica

És un dipòsit situat sota terra, aproximadament a 3 – 5 Km sota l’obertura del volcà, on s’acumula el magma procedent de l’astenosfera. Les pressions de gas que es donen dins aquesta cambra magmàtica són les que determinen si aquest magma emergirà a la superfície o no.

Xemeneia volcànica:

Conducte pel qual el magma ascendirà des de la cambra magmàtica cap a l’exterior.

Cràter:

És l’obertura del volcà pròpiament dita, per on s’expulsen els materials procedents d’una erupció. Adquireix forma de depressió, o bol, al cim del volcà.

Con volcànic:

És l’elevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà.

Productes alliberats pel volcà

Cendres:

Partícules de menys de 2 mm de diàmetre, barregen amb els gasos i viatgen amb ells. Poden sedimentar a grans distàncies.

Lapillis:

Són partícules de lava més petites (entre 4 i 50 mm), solidificades ràpidament a partir de petites gotes de lava quan surten del cràter.

Bombes volcàniques

(roques arrodonides majors de 50 mm de diàmetre) coagulació de lava fluida expulsada cap a l’aire a gran altura, cosa que la solidifica ràpidament a l’aire i després cau.

Líquids (lava):

Materials fosos a temperatures entre 900 i 1.300 ºC. Pot ser més o menys fluida, depenent de la seva composició química.

Gasos:

Vapor d'aigua, monòxid i diòxid de carboni, sulfur d'hidrogen, òxids de sofre, nitrogen, clor, metà ...
  • La presència dels gasos és molt important per determinar el mecanisme i el tipus d’erupció, així com la fluïdesa de les laves.
  • La barreja amb partícules sòlides molt lleugeres, les CENDRES, formen el PLOMALL.
  • Si el plomall surt pel lateral del volcà, s’anomena FUMAROLA.
  • Si el pes de les cendres és elevat, els gasos tendeixen a baixar a nivell de superfície i formar NÚVOLS ARDENTS, unes masses de gas incandescent que arrosseguen tot al seu pas.

Tipus d'erupcions

Explosives:

Magmes amb un gran contingut de gasos dissolts i ric en sílice. Les laves riques en sílice són laves àcides i viscoses. La lava s’expulsa de manera brusca i violenta.

Efusives:

Els magmes tenen pocs gasos dissolts i poca sílice. Les laves pobres en sílice són laves bàsiques i fluides. L’emissió de lava es fa de manera continuada i no violenta.

Fases de l'erupció:

Fase inicial:

Comença amb l’emissió de gasos pel cràter. Pot anar acompanyada de tremolors del terra, que permeten deduir que l’erupció és propera i actuar convenientment per evacuar la població.

Fase paroxismal:

La sortida de gasos és cada cop més abundant i violenta. Comencen les explosions amb l’expulsió de cendres i escòries que s’acumulen al voltant del cràter, formant el con volcànic. El terra s’esquerda i finalment sorgeix la lava, que rellisca per la pendent del con volcànic, arribant a formar veritables rius de foc.

Fase terminal:

Les explosions i emissions es van fent menys freqüents i disminueixen en intensitat fins que el volcà deixa d’emetre materials i entra en repòs. En aquesta fase s’hi poden percebre emissions gasoses com les fumaroles o els guèisers.

Tipus de volcans:

Volcà Hawaià:

El magma és molt fluid, el gas acumulat en ell s'escapa lentament produint erupcions tranquil·les i formant extenses colades. Els exemples més evidents són els volcans de les illes Hawaii, com el Kilauea (amb un cràter de 5 Km de diàmetre) i el Mauna Loa.

Volcà estrombolià:

La lava del cràter no és tan fluida, per la qual cosa els gasos que escapen formen explosions esporàdiques més o menys violentes. L’exemple el volcà Stromboli, situat a Itàlia.

Volcà explosiu:

Lava molt viscosa, solidifica molt ràpidament al cràter, forma una crosta que es destrueix en posteriors erupcions i surt en forma de piroclasts. Els gasos es desprenen en violentes explosions, separades per lapses molt perllongats de repòs, i formen grans núvols de cendres. Edificis volcànics cònics, amb un clar domini dels piroclasts per sobre de les colades de lava. Exemples de volcans que erupcionen d’aquesta manera són l’Etna (Itàlia) i els volcans de les Canàries.

Entradas relacionadas: