El Vitalisme de Nietzsche: Una Vida Turmentada i la seva Filosofia

El Vitalisme de Nietzsche

L’afirmació de la vida per sobre de tot. El seu pensament no constitueix una doctrina acabada, sinó un conjunt de teories que el seu autor va revisar sovint, per la qual cosa ha suggerit diverses interpretacions.

Una Vida Turmentada

El 1872 va publicar un primer llibre revolucionari, el naixement de la tragèdia. L’obra, que mostra la influència de Schopenhauer, defensa que la tragèdia clàssica grega presenta l’afirmació de la vida amb tota la seva cruesa, afirmació que, segons Nietzsche, hauria estat rebutjada per l’intel·lectual Sócrates. El 1873 va publicar Consideracions intempestives, en la qual polemitza contra les suposades grans promeses del segle, com per exemple l’esperit positivista, la fe cega en el progrés científic i els valors de l’Alemanya nacionalista. En aquestes primeres obres ja s’expressa en el seu estil aforístic, constituït per frases breus que revelen grans intuïcions i pensaments explosius.

Cap al 1876, als 32 anys, Nietzsche va iniciar una crítica despietada de tot el que se sol considerar virtut. En tot allò que la cultura proclamava virtuós, ell hi descobria hipocresia i corrupció.

El 1879 es va jubilar voluntàriament i li van donar el seu càrrec a la universitat de Basilea, a causa dels seus greus problemes de salut. A partir d’aquelles hores, va començar una vida de viatges constants per l’Europa mediterrània i alpina, a la recerca d’un clima que millorés les seves dolències. El 1882 es va publicar La Gaia ciència, en la qual Nietzsche anuncia la mort de Déu. Entre el 1883 i el 1885 va escriure una obra d’importància cabdal: Així parlà Zaratustra. Els quatre grans temes del llibre són: l’anunci de l’amor de Déu, l’aparició del superhome, la voluntat de poder i la intuïció de l’etern retorn. Els grans enemics del superhome, de l’home nou, són els predicadors de la igualtat, tant l’emergent socialisme com el mil·lenari cristianisme que lloa i protegeix els febles.

A partir dels 38 anys, Nietzsche va formular ordenadament el seu pensament. La primera obra d’aquesta última etapa és Més enllà del bé i del mal, una nova crítica de la filosofia, la moral i la religió, a les quals acusa de no haver entès el valor primordial de la vida. El 1887 va escriure Genealogia de la moral, amb la qual acusa la religió jueva de crear una moral d’esclaus, la moral dels homes inferiors, oposada a la moral aristocràtica dels senyors. Ara bé —i aquesta és una de les moltes paradoxes de Nietzsche—, en altres ocasions va aparèixer com a defensor del poble jueu.

El seu últim any de vida intel·lectual lúcida va ser el 1888; després va caure en un enfonsament progressiu. Va escriure El crepuscle dels ídols, obra en la qual declara que tot el que fins ara s’ha anomenat veritat no és res més que un ídol que cal enderrocar. Del mateix any són L’Anticrist, una altra crítica a la moral cristiana, i la provocativa autobiografia titulada Ecce homo.

Finalment, Nietzsche va caure en la bogeria. Primer la seva mare i després la seva germana Elisabet el van cuidar fins que va morir el 1900.