Virus: Entitat acel·lular amb estructura precisa

Virus

És una entitat constituïda per un sol àcid nuclèic (ADN o ARN) i proteïnes, només visible amb el microscopi electrònic i dotada d'una estructura precisa, que es multiplica exclusivament a l'interior d'una cèl·lula hoste.

D'aquesta definició destaquen dos aspectes:

1. Són formes acel·lulars que no compleixen els principals postulats de la teoria cel·lular.
2. Corresponen a un element genètic que no té metabolisme propi i que només es pot reproduir a l'interior d'una cèl·lula esdevenint endoparàsits cel·lulars obligats.

Tot virus es manifesta en dues fases:

1. Una fase extracel·lular, anomenada virió o partícula vírica, que permet la propagació entre cèl·lules (organismes); és a dir, que actua com a transportador i constitueix l'agent infectiu.
2. Una fase intracel·lular basada en un element de replicació (genoma víric) que utilitza la cèl·lula parasitada per produir noves partícules víriques.

Origen dels Virus

• Teoria regressiva: Formes degenerades de paràsits intracel·lulars.
• Teoria progressiva: Són àcids nucleics que han adquirit la capacitat de replicar-se de forma autònoma.
• Teoria coevolutiva: Han evolucionat amb la vida.

Els virus poden infectar:

• Cèl·lules animals (virus animals)
• Cèl·lules vegetals (virus vegetals)
• Bacteris (bacteriòfags)

ESTRUCTURA

Forma extracel·lular: VIRIÓ
Mida: 20-300nm
Composició simple.

Composició del virió

• Genoma.
• Nucleocàpsida.
• Embolcall.
• Enzims.

LA REPLICACIÓ VÍRICA

Característica principal: El seu àcid nuclèic es reprodueix ell mateix i alhora dirigeix el metabolisme de la cèl·lula que infecta, orientant la síntesi de les seves proteïnes i la càpside.

Fases de la replicació

1. Adsorció i penetració
2. Síntesi de primeres proteïnes
3. Replicació del genoma víric
4. Síntesi de proteïnes estructurals
5. Autoacoblament
6. Alliberament

Cicle lisogènic

El ADN víric s'insereix en el ADN bacterià en un lloc específic en el qual la seqüència de nucleòtids bacterians és semblant a alguna regió del ADN víric. El bacteri prossegueix les seves funcions vitals sense que el virus realitzi cap acció, i quan el ADN bacterià es duplica també ho fa el ADN víric, de manera que el genoma del virus passa a les dues bactèries filles.

Efectes dels virus sobre les cèl·lules humanes

• Alliberament per lisi: mort de la cèl·lula.
• Alliberament lent dels virus sense mort cel·lular: infecció persistent.
• Virus oncogènics: Provoquen un canvi genètic en la cèl·lula.

Transformació de la cèl·lula en tumoral

Divisió cel·lular descontrolada: tumor.

DIAGNÒSTIC de les infeccions víriques:

• Microscopi electrònic
• Tècniques immunològiques
• Tècniques moleculars
• Cultius cel·lulars

PICORNAVIRUS

Genoma: RNA de cadena simple. Mida molt petita: 30 nm. Simetria icosaèdrica. Sense embolcall. La replicació es fa en el citoplasma.

Rinovirus (Picornavirus)

Causant de la majoria de refredats, 102 serotips diferents, NO VACUNA! Es transmeten per via aèria (virions envoltats en gotetes de saliva).

Virus de l'hepatitis A

Transmissió feco-oral. Habitualment infecció subclínica. Pronòstic bo, cura sempre. Mai cronifica. Pot presentar icterícia, febre, malestar, fatiga, cefalees, anorèxia, nàusees, vòmits. La font d’infecció són aigües i aliments contaminats (marisc). Afecta principalment als nens. Hi ha factors que predisposen: fatiga, embaràs, altres infeccions bacterianes, desnutrició, alcoholisme.

CORONAVIRUS

Genoma: RNA. Mida: 100-160 nm. Simetria: Complexa (helicoïdal, en forma de bala o esfèrica). Sovint pleomòrfics. Amb embolcall. Espines molt evidents amb una estructura prominent que sembla una corona. Constipats comuns. Transmissió aèria per secrecions respiratòries i microgotes. SARS.

TOGAVIRUS

Genoma: RNA simple +. Simetria: Icosaèdric. Amb embolcall. Mida: Petits (60 nm).

FLAVIVIRUS: Virus de l'hepatitis C (VHC)

Font d'infecció: sang de les persones infectades. Es transmet per via parenteral. Transmissió sexual possible. Tractament: amb interferó en certs casos.

RHABDOVIRUS (virus ràbia)

70x170 nm. Simetria helcioïdal. Amb embolcall. RNA simple.

ORTOMIXOVIRUS(GRIP)

Virus grans (100 nm). Complexos però amb simetria helicoïdal i forma arrodonida. Amb embolcall. RNA simple negatiu descompost en 8 fragments. Vacunació de la grip.

RETROVIRUS

Icosaèdrics. 100 nm. Amb embolcall. Contenen dues còpies idèntiques de RNA. Contenen l'enzim retrotranscriptasa.

VIH: SIDA

Infecta limfòcits CD4. Disminució de la resposta immunitària, que comporta l’aparició d’infeccions oportunistes i de certs tipus de càncer.

HEPADNAVIRUS

Icosaèdric. Amb embolcall. DNA simple i doble. 40 nm.

ADENOVIRUS

Icosaèdrics. Sense embolcall. DNA doble. 80 nm. Infeccions respiratòries lleus.

PARVOVIRUS

Icosaèdrics. Sense embolcall. DNA simple. 20 nm. Infeccions respiratòries lleus.

PAPOVAVIRUS

Icosaèdric. Sense embolcall. DNA doble. 45 nm. Tumors i berrugues.

POXVIRUS

Molt complexos. Els més grans: 200nm. Amb embolcall. DNA doble. Poxvirus: Virus de la verola.

HERPERVIRUS

Icosaèdric. Amb embolcall. 100 nm. DNA doble. Herpesvirus: Latents en cèl·lules del SN, produeixen lesions esporàdicament.