Virgili: Vida, Obres i Llegendes de l'Eneida

Virgili (70-19 aC)

Va néixer a prop de Màntua. Era tímid, malaltís i de poca presència. Es va guanyar l'amistat de Mecenes i va viure de la poesia perquè el mantenia. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia. Va morir després d'haver viatjat a Grècia. Obres de Virgili:

a) Les Bucòliques, deu poemes sobre la vida pastoral, on els pastors canten els seus amors. D'aquestes èglogues, té un interès especial.

b) Les Geòrgiques, poema sobre l'agricultura. El primer està dedicat al conreu dels camps, el segon al cultiu de la vinya, de l'olivera i dels arbres fruiters, el tercer es dedica a la cria dels ramats i dels animals domèstics, i el quart tracta de la vida i de la cria de les abelles. Escrites per encàrrec de Mecenes, on planejava una política agrària fecunda, és l'obra més aconseguida de Virgili.

El rerefons llegendari de l'Eneida

- Deus: els homes estem sotmesos al destí i al fat. El destí diu que la nereida Tetis tindrà un fill més poderós que el seu pare. Una nereida és una divinitat aquàtica, preciosa però molt freda.

- Tetis va ser posseïda per un mortal, Peleu, i el fill que tindran serà un heroi, Aquiles.

- Tetis està embarassada, i Tetis i Peleu es casen. A la boda hi conviden a tots els déus menys Eris, la deessa de la discòrdia. Eris, enfadada, es va presentar al banquet i va llençar una poma d'or amb una inscripció que deia "per la més bella".

- Tres dones es disputen la poma:

a) Hera (Juno), esposa de Zeus i deessa del matrimoni.

b) Atena (Minerva), deessa verge de les arts manuals i els oficis, i de l'intel·ligència.

c) Afrodita (Venus), deessa de la bellesa femenina, de la seducció i de l'amant de llit.

Tots els déus decideixen que Zeus seria l'arbitre, però ell, per no tenir problemes amb la seva dona, li posa l'encàrrec a Paris.

- Paris és, en teoria, un pastor innocent, però en realitat és un príncep de Troia, que va ser abandonat al néixer perquè els destins deien que seria el causant de la ruïna de Troia.

- Acompanyades per Hermes (Mercuri), les tres deesses es presenten davant Paris i el subornaven.

- Hera li ofereix poder.

- Atena li ofereix saviesa.

- Afrodita li ofereix la dona més bella del món, Helena.

- Helena és filla de Zeus i Leda, que Zeus la va posseir transformat en signe.

- La guanyadora del judici és Afrodita i ha de complir la seva promesa.

- Helena no és lliure, està casada amb Menelau, rei d'Esparta. Amb l'ajuda d'Afrodita, Paris torna a Troia, és reconegut com a príncep troià i viatja a Esparta en missió diplomàtica.

A Esparta, Paris i Helena s'enamoren i Helena marxa amb ell cap a Troia, deixant tot menys el tresor d'Esparta.

- Menelau fa una crida a tots els prínceps de Grècia per anar contra Troia: Ulisses, Diomedes, Aiax, Aquil·les i Agamemnó, el qual és rei de reis. Aquests són ajudats per Hera i Atenea, ja que perden el concurs i odien els troians. Els grecs aniran contra Troia, l'envoltaran i esclatarà la guerra que dura 10 anys. Els troians més destacats són: Priam (rei de Troia), Paris (príncep), Hector i Eneas. La guerra acaba amb l'engany del cavall de fusta, que en teoria els grecs deixen com a senyal de rendició. Els troians fan entrar el cavall i, quan estan celebrant la victòria, 20 soldats grecs obren les portes de Troia, entren els grecs i arrasen la ciutat.

De Troia destruïda en marxen dues expedicions:

1) Els viatges dels grecs vençedors que tornen a les seves patries, el més conegut és l'Odisea, que és el viatge d'Ulisses, rei d'Itàlia, cap a la seva pàtria, on l'espera la seva dona Penèlope.

2) El viatge d'un grup de troians derrotats i fugitius que, liderats per Eneas, es dirigeixen cap a les costes d'Itàlia, on els déus ordenen a Eneas que fundi una nova Troia, la qual serà Roma.

- Eneas és un heroi, fill de la deessa Venus i d'un mortal, Anquises, que era un pastor. Un dia, Venus se li va aparèixer a la cova i li fa l'amor. Venus li va fer jurar que mai diria res a ningú. Anquises compleix la seva paraula fins que un dia sent dir a un conegut que una prostituta era millor al llit que Venus, i Anquises diu que no, que ell ho ha fet amb totes dues i que Venus era millor. Com que ha faltat al seu jurament, Zeus li dispara un llamp, però no el mata perquè Venus el protegeix i només el deixa ja perdut.

- Eneas està casat amb Creusa i té un fill, Escani/Iulos. Quan Eneas arriba a Itàlia i, després d'una guerra, ell guanya i es proclama rei de totes les nacions censades, que anomenarà llatins. Quan ell mori, el seu fill serà rei, i després el fill d'Iulos, i així successivament. Al cap d'una generació hi haurà un rei que es dirà Numitor.

- Numitor té un germà que es diu Amuli, que es rebel·la contra el rei i fa tres coses:

1) Expulsa Numitor d'Itàlia.

2) Assassina tots els seus fills varons.

3) A l'única filla de Numitor, Rhea Silvia, l'anomena verge vestal.

- Les vestals són sacerdotesses del temple de Vesta, la deessa del foc etern. Les sacerdotesses ingresen al temple quan tenen la seva primera regla i han d'estar internades durant 30 anys i han de mantenir-se verges. La pena de perdre la virginitat és la mort. Així, Amuli s'assegura que no tingui descendència.

- Rhea Silvia és posseïda per Mart i queda embarassada. L'embaràs ho va poder amagar, però quan dona llum és descoberta. Ella és condemnada a mort, però els dos bessons que té, Remul i Rem, els posen en un cistellet i els llencen al riu Tíber. El riu en aquell moment estava desbordat, però el cistellet va quedar enganxat en una petita bossa i una lloba, que baixava al riu a beure, va sentir uns crits de nadons. S'hi va aproximar i els va alletar. Al cap d'un temps, els troba Faustul, un pastor, i els va dur amb la seva dona, que era estèril. Els va criar fins que ja van créixer.

- Quan ja eren adults, Faustul els explica els seus orígens. Aquests tornen a Roma, fan fora el seu oncle. Quan ell mor, els dos germans es barallen. Romul mata a Rem, es proclama rei i anomena Roma a partir del seu nom.

- De totes les generacions de Romul, arriba Octavi, que és l'emperador de Roma. La família d'August és la família Júlia, nom que la família pren de Iulus, el fill d'Eneas, que va ser el primer gran rei de Zasi.

- D'aquesta manera, Virgili, un dels poetes protegits per August i el seu ministre Mecenes, adula a l'emperador explicant que la seva família forma part dels orígens de la ciutat, sinó que entre els seus avantpassats, que són dos déus, Venus és la mare d'Eneas i Mart el pare de Romul i Rem. Així justifica la divinitat de l'emperador.

Llatinismes:

Iubes, Regina, renovare dolorem (Mordenes, reina a recordar el meu dolor).

Timeo Danaos et dona ferentes (Temo als grecs fins i tot quan ofereixen regals).

En l'Eneida es combina una triple inspiració:

1) La inspiració d'Homer: els sis primers cants s'inspiren en l'Odissea, els relats de viatges, i els sis últims en la Ilíada, relats de guerres. L'acció de l'Eneida comença in medias res.

2) La inspiració del passat llegendari: Virgili justifica historicament l'origen diví de la família Júlia, a la qual pertany l'emperador. Ell és conscient del valor simbòlic i poètic de la mitologia.

3) La personalitat de Virgili es fa sentir en el seu amor per la naturalesa, amor que veiem clarament en les nombroses comparacions que utilitza.

Els cants (mapa conceptual)

- Cants de mariners i aventures per la Mediterrània (llibres 2 i 3 són anteriors al 1 cronològicament(...))

I: Juno demana a Eol que desfermi una tempesta. Els troians arriben naufrags a les costes de Cartago. Banquet de la reina Dido.

II: Relat de la destrucció de Troia.

III: Relats del viatge des de Troia fins al naufragi, viatge fundacional.

IV: Història d'amor entre Dido i Eneas. Fugida de l'heroi. Suïcidi de la reina.

V: Jocs fúnebres, naus cremades i mort d'Epilimur.

- Cants de guerra a terres de Laci ((...)el enllaça amb 1 temporal, això és in medias res.)

VI: Baixada als inferns i avaluació d'August.

VII: Eneas arriba al Laci.

VIII: Eneas va a buscar reforços a Arcàdia. Vulcà forja una armadura a Eneas. A l'escut hi ha la història de Roma.

IX: Turn incendia els vaixells d'Eneas. Nis i Aurial ataquen el campament Ròtul. Turn fa una matança entre els troians.

X: Assemblea de déus. Les nimfes informen la mort de Palant.

XI: Eneas ataca la ciutat. Mort de l'amazona Camil·la.

XII: Combat entre Turn i Eneas i victòria final d'Eneas, que unirà tots els pobles i els anomenarà Platinus. Eneas es casarà amb la Vinya.