Virgili i la Poesia Èpica Romana: Vida, Obres i Llegat

Virgili i la Poesia Èpica Romana

La Poesia Èpica en la Literatura Grecoromana

La poesia èpica comprenia poemes en els quals es cantaven la glòria i les gestes dels herois de l'època mitològica. Formalment es caracteritzava per l'ús d'un tipus especial de vers, l'hexàmetre. Va ser introduïda a Roma al segle III aC per Livi Andrònic, el qual va traduir al llatí l'Odissea d'Homer. Altres autors destacats van ser Nevi, en època republicana, i Lucà, en la imperial; però l'autor més important va ser sens dubte Virgili.

Vida de Virgili (70 aC - 19 aC)

Nascut a Màntua i mort a Bríndisi, Virgili va viure durant l'època de l'emperador Octavi August. Va pertànyer al cercle literari de Mecenes. Els seus poemes van cridar l'atenció d'aquest últim, que el va admetre dins el seu cercle i el va ajudar a què August li tornés la granja familiar que li havia estat expropiada durant les guerres civils.

Estil de Virgili

L'estil de Virgili és elegant, amb un llenguatge harmoniós, ple de nombroses figures retòriques i comparacions. També demostra tenir un gran coneixement de la literatura i història grega i llatina.

Obres de Virgili

• Bucòliques: Conjunt de 10 poemes de temàtica pastoral, on els pastors parlen de temes amorosos, socials, etc., a vegades en forma de concurs poètic en el qual competeixen dos pastors i un altre fa de jutge. El tema i els personatges s'inspiren en la poesia hel·lenística.
• Geòrgiques: Poema didàctic per als camperols italians. Quatre llibres sobre agricultura: el primer és dedicat al conreu dels camps, el segon al conreu de la vinya, el tercer a la cria de bestiar i el quart sobre la cria d'abelles. Es tracta d'una obra de gran qualitat que ha estat qualificada com "el millor poema del millor poeta". Aquest poema va ser encarregat per Mecenes amb una intencionalitat política.
• Eneida: Dotze cants i quasi 10.000 versos. Narra les aventures d'Enees, que fuig de la destrucció de Troia per fundar una nova pàtria a Itàlia. Està inspirada en Homer: la primera part (viatge) s'inspira en l'Odissea i la segona part (lluites) en la Ilíada. L'objectiu és explicar els orígens de Roma i relacionar la gens Iulia (a la qual pertanyia August) amb Enees que, alhora, és descendent dels déus. Després d'11 anys de feina, Virgili va morir deixant l'obra inacabada, i va demanar que la cremessin, però August no en va fer cas i la va acabar ell.

Personatges de l'Eneida

Enees (cabdill troià, viatja de Troia fins a Itàlia), Anquises (pare d'Enees), Ascani-Iulus (fill d'Enees), Dido (reina de Cartago), Llatí (rei del Laci), Lavínia (filla del rei Llatí), Turn (promès de Lavínia, lluita amb Enees), Sibil·la (profetessa que ajuda Enees a entrar als inferns), Creüsa (muller d'Enees, mor en intentar fugir de Troia).

Ilerda: Ciutat Romana a Hispània

Abans de ser romana, Ilerda va estar habitada pels ibers, que anomenaven la ciutat Ilirta, que significava "ciutat del llop", d'aquí que el símbol de la ciutat sigui un llop. Els seus orígens es remunten a l'any 500 aC i va ser fundada al segle I aC. Ilerda es va convertir en municipium i va ser monumentalitzada durant l'època d'August. Formava part del districte judicial de Cesaraugusta (actualment Saragossa) i servia de pas entre l'interior de la península i la costa. Ilerda també va ser molt important, ja que va ser un escenari (al 49 aC) de la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu. Gràcies a l'arqueologia sabem que Ilerda va patir una crisi que va provocar que s'abandonessin molts edificis. Però al 499 els sueus i bagaudes van atacar la ciutat, i d'aquesta manera la van refer.

Planta de la Ciutat d'Ilerda

No s'ha pogut delimitar amb certesa la ciutat, ja que no hi ha prou restes i informació, encara que s'han pogut formular diverses hipòtesis: la ciutat estava dividida en dues parts diferenciades (el turó i la part baixa), que ocupaven unes 22/23 hectàrees. August hi va construir un edifici de planta rectangular a sota la plaça de la Paeria, del qual se'n conserven els ciments. A més d'això, també es conserven cinc filades construïdes directament on abans passava el riu, una necròpolis molt important, un tros de muralla situada a prop de la Porta del Lleó, i finalment la resta de murs que delimitaven una habitació romana. Hi ha una hipòtesi que el fòrum podria estar cap a l'altre extrem de la ciutat (a la que ara és la plaça de Sant Joan) amb el decumanus maximus i el cardo maximus.

Pronoms Relatius Llatins

Singular: Nominatiu - qui, quae, quod; Acusatiu - quem, quam, quod; Genitiu - cuius; Datiu - cui; Ablatiu - quo, qua, quo.
Plural: Nominatiu - qui, quae, quae; Acusatiu - quos, quas, quae; Genitiu - quorum, quarum, quorum; Datiu - quibus; Ablatiu - quibus.

Conjugació de Verbs Llatins: Infinitius

Present: esse (ser o estar); amare, habere, mittere, audire (estimar).
Present passiu: amari, haberi, mitti, audiri (ser estimat).
Perfet: fuisse (haver estat); amavisse, habuisse, misisse, audivisse (haver...).
Perfet passiu: amatum-am-um (os-as-a) esse, habitum, missum, auditum (haver estat...).
Futur: fore/futurum-am-um-esse (haver de ser); amaturum (os-as-a), am, um esse, habiturum, missurum, auditurum (haver de ser...).

Enunciat Verbal

amo, amas, amare, amavi, amatum

Locucions Llatines

Adverbis Temporals

a posteriori: Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en els fets observats. Ex.: Raonar a posteriori.
a priori: Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets. Ex.: Condemnar a priori.
ab illo tempore: "des d'aleshores, d'aquell temps". Ex.: El nostre calendari prové dels romans i ha variat molt poc ab illo tempore.
ante meridiem (abreviat a. m.): "abans del migdia". Usada per a indicar les hores del dia que van de la mitjanit fins al migdia, sobretot en els països anglosaxons.
in articulo mortis: "en el moment de la mort". És molt utilitzada en Dret amb el sentit de "a punt de morir" per a indicar accions que es fan en el moment previ a la mort. Ex.: Es van casar in articulo mortis.
in extremis: En els darrers moments de l'existència. Ex.: Es van casar in extremis. En el darrer moment. Ex.: Han marcat un gol in extremis.
in flagranti (de in flagranti): En el moment de fer una acció reprensible. Ex.: La veïna, que anava a regar les plantes, va sorprendre els lladres in flagranti.
ipso facto: En conseqüència, immediatament. Ex.: Vaig anar a viure a aquell barri i hi vaig fer amics ipso facto.
post meridiem (abreviat p. m.): "després del migdia". Usada per a indicar les hores del dia que van del migdia fins a mitjanit, sobretot en els països anglosaxons.
sine die: "sense dia, sense data". Es fa servir en l'expressió 'ajornar sine die', volent dir que s'ajorna un afer, unes negociacions, etc., sense fixar un termini.

Adverbis Modals

ad hoc: "per a aquest propòsit". Aplicat a una solució proposada per a un cas específic. Ex.: Per a aquest tràmit, hi ha un imprès ad hoc.
ad nauseam: S'utilitza per indicar la repetició d'una acció o idea fins a l'avorriment, l'enuig o el fàstic. Ex.: Aquest assumpte s'ha debatut ad nauseam.
bis: Per segona vegada, indicant que una cosa està repetida. Ex.: El número 7 bis. En un concert, en una representació, etc., repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic. Ex.: Ha merescut els honors del bis.
ex aequo: "en igualtat de mèrits". Es fa servir en concursos, competicions o proves, especialment de caràcter esportiu, per a indicar que dos o més concursants han acabat empatats. Ex.: Premi ex aequo.
in albis: "en blanc". Ex.: Espero que no us quedeu in albis en l'examen de selectivitat.
in crescendo: "creixent". Augment gradual de la intensitat dels sons.
in extenso: "en amplada", "en durada". Extensament, en la seva totalitat, amb tots els detalls. Ex.: El portaveu del govern va explicar in extenso totes les mesures aprovades pels ministres.
in mente: "en el pensament". S'utilitza per referir-se a aquelles idees o accions que no s'han realitzat, però que es té intenció de dur-les a terme. Ex.: Tinc tres projectes in mente.
lato sensu: "en sentit ampli". S'oposa a stricto sensu.
motu proprio: "per propi impuls", per voluntat pròpia, per pròpia iniciativa, espontàniament.

nolens volens: "no volent, volent". S'utilitza per indicar allò que s'ha de fer inevitablement tant si agrada com si no, tant si es fa de manera voluntària com si es fa a la força. Ex.: El govern ha decidit, nolens volens, apujar els impostos aquest any.
sic: "així". Es fa servir en textos escrits per indicar que la paraula o frase reproduïda és literal, encara que sigui o pugui semblar incorrecta. Normalment s'escriu entre parèntesis abans o després d'allò a què fa referència. Ex.: 1. El professor de català va dir: "Si no estudieu, allavontes (sic) no aprovareu". 2. El govern va dir que mai apujaria l'IVA (sic) i a l'endemà de la declaració el va apujar.
stricto sensu: "en sentit estricte", estrictament, en sentit propi. Ex.: Una revolta no és, stricto sensu, una revolució.

Àmbit Jurídic

de facto: De fet i no de dret (oposat a de iure). Ex.: El govern dels revoltats era reconegut de facto.
de iure: De dret, tant si és de fet (de facto) com si no. Ex.: El govern legalment constituït continuava sent reconegut de iure.
dura lex, sed lex: "la llei és dura, però és la llei". Expressa la idea que cal complir les lleis per difícils i dures que semblin.
ignorantia legis non excusat: "el desconeixement de la llei no disculpa". Indica que no es pot al·legar el desconeixement de la llei per evitar complir-la o per rebutjar una sanció o pena.
in dubio, pro reo: "En cas de dubte, a favor de l'acusat". Principi jurídic.
pacta sunt servanda: "els pactes s'han de complir". Principi bàsic del Dret que expressa que tot acord s'ha de complir en la seva totalitat per les parts d'acord amb allò que s'ha pactat.
patria potestas o pàtria potestat: Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills; obligació que tenen els pares de vetllar pels fills durant la seva minoria d'edat.
persona non grata: "persona no benvinguda". Aplicat a un diplomàtic o una altra persona rebutjada per un govern o una altra institució. Ex.: La Universitat Autònoma de Barcelona va declarar l'Aznar persona non grata.
sub iudice: "sota el jutge". Aplicat a l'assumpte que es troba en mans del jutge pendent de resolució judicial. Ex.: Mentre el cas estigui sub iudice, no podeu parlar-ne amb els periodistes.