Virgili i l'Eneida: Èpica Llatina i Orígens de Roma

Publi Virgili Maró

Publi Virgili Maró va néixer el 70 aC a Màntua. El seu pare era pagès, d'una família humil, però li va pagar uns estudis a Milà i Roma. A Roma va escriure Les Bucòliques.

Les Bucòliques

És un diàleg entre pastors sobre l'amor, la societat i la política. Hi ha 10 poemes. Gràcies a aquesta obra, va poder entrar al Cercle de Mecenes, on hi havia molts autors que volien glorificar la història de l'Imperi Romà. La majoria d'ells vivien a Roma, però Virgili ho va rebutjar i se'n va anar a viure al camp.

Les Geòrgiques

Quan està dins el Cercle de Mecenes, escriu Les Geòrgiques, una obra que tracta sobre el camp, l'agricultura, la ramaderia, etc. Va centrar la gran part de la seva vida a escriure l'Eneida. L'any 19 aC va morir tornant d'un viatge a Grècia, on estava escrivint l'Eneida i havia anat per inspirar-se.

Èpica Llatina

És una narració en vers sobre herois que superen gestes difícils amb l'ajut o intervenció de divinitats. Els personatges són déus, herois, fills de divinitats o reis mítics. L'èpica explica l'origen mític d'un poble, civilització, etc. L'èpica llatina s'inspira en l'èpica grega, com Homer, que és l'autor de la Ilíada i l'Odissea.

Primers Autors de l'Èpica Llatina

• Livi Andrònic: era d'origen grec. Va escriure en llatí l'Odissea (abans d'August).
• Nevi: narra les Guerres Púniques (Bellum Punicum) des d'un punt de vista èpic (abans d'August).
• Enni: escriu els Annals, que consisteix a escriure la història any per any, però des d'un punt de vista èpic (abans d'August).
• Ovidi: va escriure Les Metamorfosis. Ell és de l'època d'August.
• Virgili: Eneida

Emèrita Augusta: Història i Patrimoni

August va fundar la ciutat l'any 25 aC per a soldats veterans de les guerres càntabres. Quan van arribar els soldats, la ciutat va passar a dir-se Colònia Augusta Emerita. Va ser molt important perquè era un punt estratègic per controlar la península, a més d'estar a prop del riu Guadiana, que era bastant cabalós, i ser un lloc ric en materials com el ferro. Unia la via de la Plata amb altres vies. Va ser capital de la província de Lusitània a partir del 15 aC.

Entre els segles I i II dC, la ciutat es va convertir en la típica gran ciutat romana. Al segle III i IV dC hi va haver una reforma feta per Dioclecià, i la província de Lusitània va passar a dir-se Diòcesi de les Hispànies. Llavors, Emèrita Augusta va ser una de les ciutats més importants i grans de tot l'Imperi, amb molta gent rica que hi anava a viure i moltes vil·les rurals.

Al segle V, els pobles germànics van lluitar per tenir Emèrita Augusta. Al segle VI va passar a ser la capital dels visigots, però la cort (govern) es va traslladar a Toledo. Va perdre poder polític i va guanyar poder eclesiàstic, amb la construcció de molts monestirs i esglésies. El poder d'Emèrita Augusta va caure el 713 dC, quan els àrabs van conquerir la península.

Urbanisme i Monuments

Tenia 80 hectàrees i 50.000 habitants. Es va construir seguint el model de planta hipodàmica, amb traçat quadricular i carrers quadriculats. Tenia dos carrers principals, el cardo i el decumanus, amb quatre entrades, dues a cada carrer principal.

Fòrums

• Municipal: amb un pòrtic de columnes i un temple de culte imperial (temple de Diana).
• Provincial: amb una porta anomenada popularment Arc de Trajà que comunicava els dos fòrums.

La ciutat tenia un turó on hi havia el teatre i l'amfiteatre.

Teatre

El teatre està molt ben conservat i encara es fa servir. Es va construir entre el 15 i el 16 aC. Van aprofitar la baixada del turó per fer les grades. Tenia una capacitat de 6.000 persones.

Amfiteatre

Construït el 8 aC, hi cabien 15.000 espectadors.

Circ

Fora de les muralles. Construït al segle I aC, amb capacitat per a 30.000 espectadors.

Domus

Les domus de dins de les muralles són les típiques romanes. A fora, trobem dues cases importants: la Casa de l'Amfiteatre i la Casa de Mitreu. Es conserven mosaics i pintures, el més conegut és el mosaic cosmològic de la Casa de Mitreu.

Pont i Aqüeductes

Hi ha un pont que travessava el Guadiana, restaurat més d'un cop, però original. Segueix el camí del decumanus. Hi havia tres aqüeductes, entre ells l'Aqüeducte de los Milagros. L'aigua sortia de dos embassaments propers.

Què s'ha conservat?

• Dins la ciutat: Restes del teatre, amfiteatre i temple. Algunes parts de la muralla, cases senyorials i l'Arc de Trajà.
• Fora de la ciutat: Part del circ, trossos dels aqüeductes, necròpolis i el pont.

L'Eneida de Virgili

Context i Argument

L'Eneida va ser un encàrrec d'August, i va acabar sent l'obra més important de Virgili. August volia explicar els orígens de Roma, i Virgili els explica remuntant-se a la Guerra de Troia. Aquesta obra també servia per dir que August era de descendència divina, ja que ell deia que era descendent d'Afrodita.

Estructura

Té XII cants, que es divideixen en dues parts:

• I-VI: s'inspira en l'Odissea.
• VII-XII: s'inspira en la Ilíada.

Per temàtiques:

Part 1 (I-IV): Dido i Cartago

• I: Eneas, fill d'Anquises i de Venus, és acollit per la reina Dido de Cartago juntament amb el seu pare i Ascani/Iulus, el seu fill, després d'una tempesta mentre navegaven.
• II-III: Eneas explica amb detall com va escapar de Troia i quines aventures va tenir fins a arribar a Cartago. Apareix l'episodi del cavall de Troia. Tot això li explica a Dido.
• IV: Explica la relació de Dido i Eneas. Dido se suïcida perquè Eneas l'abandona. Ell marxa perquè ha d'anar a Itàlia, ja que en un somni li apareix Mercuri (Hermes) i li diu que hi vagi.

Part 2 (VI-VIII): El Destí de Roma

• V: Anquises mor, i se celebren uns jocs fúnebres a Itàlia.
• VI: Eneas baixa a l'inframon per parlar amb el seu pare. L'entrada a l'inframon era a Cumes, i l'acompanyava la Sibil·la. Primer es troba amb Dido, que no li fa cas. Després es troba amb els futurs emperadors, Cèsar i August, que eren a l'inframon. Que apareguin serveix per justificar el seu poder. Aquí Eneas parla amb el seu pare i li diu que ha d'anar al Laci.
• VII: Es troben al Laci, on hi ha el rei Llatí. La seva filla es deia Lavínia, que està compromesa amb Turn. El rei Llatí vol que es casi amb Eneas quan ell arriba. Comença una guerra entre Turn i Eneas.
• VIII: Venus li encarrega les armes a Vulcà.

Part 3 (IX-XII): La Guerra contra Turn

• IX: Turn ataca el campament troià, on eren els soldats d'Eneas, i moren amics d'Eneas.
• X-XI: Mor un amic d'Eneas, Pal·lant. Es fan uns funerals en honor seu.
• XII: Hi ha una lluita individual entre Eneas i Turn. Eneas guanya, i amb aquest combat s'acaba la guerra.

Llengua i Estil

En un principi, la Ilíada i l'Odissea es recitaven en veu alta. Homer, en les seves obres, busca que siguin recitades en veu alta. Li importa més que soni bé que com estigui escrit. Virgili va fer una composició amb hexàmetres perfecta, és una obra molt completa i complexa en estil literari. L'obra va quedar inacabada a causa de la seva mort. Era molt perfeccionista, i per això van dir que, encara que hagués viscut, no l'hauria acabat. Va demanar que no es publiqués i que la cremessin, però August va decidir que no.

Finalitat

Glorificar August i l'Imperi. També serveix per tenir explicat bé el mite d'Eneas i enllaçar-lo amb el mite de Ròmul i Rem, que seran descendents d'Eneas. August la publica i es va convertir en la base de l'educació, per això l'Eneida esdevé l'obra nacional.