Viles carolíngies i la teoria de les dues espases

Viles carolíngies

Viles carolíngies, estaven dividides en dues grans parts. D'una banda, es trobava la reserva senyorial, una àmplia extensió de territori agrícola que el senyor explotava directament. D'altra banda, es trobava 'les tinences pageses', extensions de camps agrícoles, que el senyor lliurava a una família per la seva explotació a canvi de rendes, que normalment es pagaven en espècies, encara que a vegades es pagava en monedes. A més a més, aquests pagesos tenien dur a terme altres sèries de treballs per al senyor, com prestar servei en la reserva senyorial. Aquests treballs són denominats corveas. La prestació d'aquests serveis anava de dos a quatre dies a la setmana, i depenia, abans de res, de l'estatus dels pagesos de les tinences pageses. Es divideixen en dos grups; d'una banda, els serfs, que serien antics esclaus als quals se'ls ha alliberat en part, però que tenen encara àmplies obligacions cap al seu senyor. D'altra banda, trobem als colons, homes lliures que, per circumstàncies, han acabat assentats en les tinences pageses, la qual cosa implica que tenen una major llibertat i menys prestacions de serveis que els serfs.

Gelasi I (492-496)

El debat va estar centrat en la disputa entre els Papes i els Emperadors sobre els límits de les seves respectives autoritats.

Teoria de les dues espases:

Des del punt de vista teòric, el punt de partida residia en la 'Teoria de les espases' del Papa Gelasio I: el desig de Déu és que el món sigui governat per dues autoritats, l'espiritual i la temporal. La primera està a les mans dels sacerdots i, sobretot, del Papa, i la segona resideix en mans dels reis i, eminentment, de l'Emperador. Encara que, en última instància, la 'espasa secular' estigui subordinada a la 'espasa espiritual', cap home podia ostentar les dues a la seva mà.

Carta del Papa Gelasi I a l'emperador Anastasi I (any 494)

'Crist, establí que cada potestat disposarà d'accions pròpies i de dignitat diferent. Que els emperadors cristians necessitessin dels pontífexs en allò que fa referència a la salvació eterna, i que els pontífexs es servissin de les disposicions imperials estipulades per al govern d'allò que és temporal. Hi ha dos poders, pels quals aquest món és particularment governat: la sagrada autoritat dels papes i el poder reial. Dels dos, el poder sacerdotal és tant més important que ha de donar compte fins dels propis reis davant del tribunal de Déu. Doncs ja saps, clement fill nostre, que tot i que ocupes el lloc de més gran dignitat sobre la raça humana, has de sotmetre’t fidelment a aquells que tenen al seu càrrec les coses divines i defensar-los amb l’objectiu d’aconseguir la teva salvació. Saps que en tot allò que té a veure amb la recepció i l’administració reverent dels sagraments, has d’obeir l’autoritat eclesiàstica, més que no pas dirigir-la. Així les coses, en aquestes assumptes, t’has de sotmetre al judici eclesiàstic, en lloc de tractar de doblegar-lo segons la teva pròpia voluntat'.

Reforma fiscal:

-Estableció precios máximos a los bienes y servicio

-Creó un sistema complejo de impuestos directos, que no podían trasladarse, e indirectos. Entre los primeros, figuraban el impuesto a la tierra o a las propiedades. Entre los indirectos que podían trasladarse al precio de los productos, estaban los impuestos aduaneros.
-El número de unidades territoriales sometidas a impuesto=iuga.

Para establecer un iugum era preciso tener en cuenta la capacidad del trabajador puesto que este sistema suponía que el hombre y la tierra debían ser considerados como un todo inseparable. Esta fuerza de trabajo individual era el caput.Caput= El trabajador agrícola.

-Iugatiio-capitatio= base imponible que resultaba de la equivalencia entre la unidad de capitación (caput) y la unidad territorial (iugum). Este impuesto no recayó sobre los habitantes de las ciudades que carecían de tierra ni sobre los mendigos e indigentes, pero no admitía la huida de los campesinos inscritos en el censo (adscripti censibus). Si los fugitivos sino eran encontrados, los que quedaban pagarían por ellos. Se percibía generalme3nte en especia (annona) y su recaudación correspondía a los officiales de los gobernadores, se sometió el suelo a un cultivo mucho más intensivo.

Pero al mismo tiempo se consolidaron las bases del colonato y desde finales del S. IV el surtimiento de los patrocinia vicorum contribuyó al desmembramiento económico y jurídico del Imperio. Muchos pequeños propietarios disfrutaron de una serie de privilegios que permitían que su contribución fiscal se redujese sensiblemente, se aceptó que pagasen en bloque los impuestos de sus propiedades. Desde el 360 pasan a ser ellos mismos los propios recaudadores y se convierten en intermediarios entre sus propios cultivadores y el Estado. Exenciones o rebajas fiscales

Reforma fiscal:

El cens imposat en el seu conjunt a les províncies i a les ciutats. Els censitores, estesos per tot arreu, ho remenen tot de dalt a baix:

Es mesuren els camps fita per fita, es compten els ceps de les vinyes i els arbres, s’inventaria el bestiar de tota mena, i s’anota individualment el nom de cadascú. A la ciutat s’agrupa la població del nucli urbà i del camp. Es fan comparèixer també malalts i invàlids, s’enregistren els anys de

cadascú, afegint-ne als infants i traient-ne als vells.Tothom paga pel seu cap

Les conseqüències: vegaudes i colons

Adscripció del Colonat: les diferències socials s’agreugen, hi han els humiliores i el Potentores / honestiores. Els colons estan subjectes per dret d’origen, i encara que sembli que són lliures de condició, han de ser tinguts per esclaus de la terra on van néixer i no tenen el dret d’anar on volen o de canviar de domicili.