Vides de Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda i Bernat Metge

Sant Vicent Ferrer

Va néixer en la segona meitat del segle XIV, en una situació de crisi (diverses epidèmies, descens de població, fam i males collites), guerres internes i amb Castella. Va morir el rei sense descendència i es va triar un nou rei castellà, fet que es va anomenar "Compromís de Casp", però també hi va haver una expansió cap a la Mediterrània i hi havia literatura abundant i de qualitat.

Era frare i mestre de teologia, conegut per les seves prèdiques de la fe cristiana per les terres de l'actual Europa a cavall d'un ase. Va tenir un paper destacat en el Compromís de Casp, va ser conseller de reis i papes, i durant el Cisma d'Occident va prendre partit pel papa d'Avinyó. En les seves prèdiques sempre l'acompanyaven moltes persones. Els seus sermons ens han arribat gràcies a les notes dels reportadors i aquests tenien una intencionalitat didàctica i moralitzadora, utilitzava recursos popularitzants, un llenguatge espontani i viu, tenia idees i to apocalíptic. Reflectia la societat de finals del segle XIV al XV.

Francesc Eiximenis

Va ser un frare franciscà, nascut a Girona. Va estudiar a Europa però es va establir a Barcelona, a la casa reial, on era el suport del rei Pere. Fou traslladat a València, on va participar com a conseller dels jurats. Va viure el Cisma d'Occident, fins i tot fou fet bisbe i va reiterar la necessitat d'enfortir les institucions polítiques. Ell va destacar pel seu pensament polític, especialment sobre l'ordenament de la societat.

Les seves obres tenen caràcter enciclopèdic, intencionalitat didàctica i moralitzadora, exposa idees amb una argumentació detallada, obres denses i llargues, amb un llenguatge fresc i irònic, la prosa és clara i senzilla, to mesurat i reformista i és un gran observador de la societat de l'època.

Anselm Turmeda

Era un frare franciscà mallorquí que va rebre formació teològica cristiana i als 35 anys va canviar de vida ja que es va convertir a l'islamisme, es va canviar de nom per Abdal·là, el Torsimany. Es va casar i va tenir fills, va ocupar càrrecs que li van permetre fer una vida de benestar i va escriure la majoria de les seves obres.

Entre les seves obres destaca la "Tuhfa", escrita en àrab, en la qual critica el cristianisme i defensa l'islam. Després de la mort, les seves obres es van divulgar acompanyades de la llegenda que es volia reconvertir al cristianisme, però els musulmans el van considerar sant i per això la seva tomba es troba a Tunis, i es diu que qui la toca tindrà sort i estarà protegit.

Bernat Metge

Va néixer a Barcelona i va treballar al servei de la Corona. Quan va morir el rei, un grup de funcionaris, entre ells estava Metge, fou processat. Gràcies a la intervenció personal de la reina va sortir de la presó i va recuperar l'antic treball.

Va escriure obres en vers, com "El sermó", que és una paròdia dels sermons dels predicadors amb ironies sobre les dones i recomanacions per triomfar en la vida. També obres en prosa, com "Lo somni", amb la finalitat de reconciliar-se amb el nou rei, continuar treballant i tranquil·litzar l'opinió pública, ja que afirma que es trobava al purgatori. Aquesta obra està dividida en quatre llibres, de contingut divers.