La Vida a la Roma Antiga: Matrimoni, Educació i Romanització

Matrimoni

La família romana estava formada pel pater familias, la uxor (esposa), els heredes (fills) i els servis (esclaus).

L'obligació del pater familias era tenir descendència; estava mal vist que no en tingués.

En una primera època, trobem matrimonis per conveniència. El pare de la núvia li havia de donar una part del patrimoni al futur marit; si s'agradaven era secundari.

Es casaven quan la núvia tenia +12 i el nuvi +14; el marit era molt més gran.

A finals de la república, la decisió de casar-se era dels nuvis.

Requisits per casar-se:

• Vistiplau dels paters familias dels dos.
• Edat: +12 núvia, +14 nuvi.
• Dret a casar-se: IUS CONNUBIUM.

2 Tipus de Matrimonis

CUM MANU: la núvia passava a estar sota l'autoritat del marit; en aquest matrimoni perdia el dret a l'herència.

SINE MANU: la núvia conservava la dot i, en cas de separació, recuperava el dot i conservava l'herència del seu pare.

Amb el pas dels segles, es va acabar imposant el SINE MANU.

Amb el pacte fet, se celebrava SPONSALIA, festa abans del casament on es feien regals i s'intercanviaven anells. Festa de compromís: SPONSALIA.

Després, s'havia d'anar a consultar als AUSPICIS per escollir un dia per casar-se.

La majoria de romans es casaven al juny; havia de ser un dia FASTO.

El dia abans, la núvia regalava les joguines a les divinitats en símbol de deixar la infantesa enrere.

El dia del casament, la núvia es col·locava una túnica blanca recta amb un pentinat SEX CRINES. En tot moment estava observada per una PRONUBA, una dona casada un cop (UNIVIRA) que assessorava la núvia.

Es feia un sacrifici: mataven un animal i celebraven la DEXTRATU IUNCTIO (posaven una mà sobre l'altra).

Es feia el sopar CENA NUPTIALIS a casa de la núvia.

Un cop acabat el sopar, es feia la DEDUCTIO, cerimònia on el nuvi s'emportava la núvia simulant un rapte; cridaven TALASSI (no se sap per què).

Finalment, arribaven a casa del nuvi i, en el llindar de la porta, la núvia deia UBI TU GAIUS EGO GAIA (et seguiré sempre més).

El marit l'agafava en braços i entraven amb el peu dret.

Educació

L'objectiu d'una família era que els fills tinguessin virtuts. Això s'aconseguia respectant la família, les lleis divines, les tradicions i el MOS MAIORUM (costums dels avantpassats).

En una primera època, l'educació anava a càrrec dels pares. A partir del segle II, es decideix buscar ajuda. A partir d'aquesta època, hi ha 3 etapes. Els pobres no anaven a l'escola; les classes més riques contractaven un PAEDAGOGUS (professor particular). La majoria de gent de classes mitjanes anaven a l'escola.

3 Etapes

LITTERATOR (7-12 anys): el seu mestre es deia magister; els hi ensenyava a llegir, escriure i comptar (ABACUS, calculadora). Hi anaven nens i nenes.

GRAMMATICUS (12-16 anys): el seu mestre es deia GRAMMATICUS; només hi anaven nens. Aprenien astronomia, història, llengua, literatura i geografia.

LUDUS RHETORIS (+16-20 anys): estudis superiors. Només hi accedien gent que volia fer una carrera política. El professor es deia RETOR; aprenien a parlar bé. Després de RHETORIS, feien un viatge a Grècia per acabar de completar el curs.

Característiques

• Hi anaven al matí i tarda, 6 hores interrompudes per anar a dinar.
• Feien descans 1 cada 10 dies, corresponent amb el de mercat.
• A l'estiu no anaven a l'escola perquè feia molta calor (juny, juliol, agost, setembre).
• Els pares pagaven diners als professors.
• L'escola era un lloc molt humil; podia ser un porxo, local llogat...

Estris per anar a l'escola

En una primera etapa, s'utilitzaven unes tauletes (TABELLAE).

L'estri que feien servir per escriure es deia STILUS.

Va anar evolucionant; es passa a utilitzar PAPIR, que és una planta que es treia de zones properes al riu Nil.

Agafaven uns quants papirs i els encolaven; s'anomenava VOLUMEN (era incòmode perquè s'enrotllava).

Per solucionar-ho, van crear el PERGAMINUM, una sèrie de pergamins enganxats (CODEX).

Per escriure en un papir o pergamí, s'utilitzava el CALAMUS (una canya) i tinta (ATRAMENTUM). On es guardava la tinta es deia ATRAMENTARIUM, que servia per escriure sobre el papir o pergamí.

L'estoig es deia CAPSA.

Romanització

-Un cop d’errotats els cartaginesos molts pobles es tevolten pk no volien el domini dels romans

-Indibil i Mandom 205ac es van oposara l’invasioromana eren de la zona de Lleida van fracasar vanmorir tots 2.

-Viriatera famos per haver-se oposatal dominiroma a emeritaaugusta 139

-Els habitants de nomancia es famosa per haver resistit durant anys la invasio romana 133 ac

-Sertori 72acva aconseguir grans victoriesesva oposarael poderroma i elvan trai i el van matar.

Doble divisiodela peninsulaiberica un cop dominada la divideixen en 2

1-Hispania citerior—capital tarraco—tarraconense-Tarraco

2-Hispania ulterior—capital corduba—betica-corduba /lusitania –E.augusta

Quan arriba August no li agrada i torna a dividir la península la capital no canvia nomes el nom canvia.

Factors que van impulsarla romanitzacio

Colonia: els romans les fundaven i agafaven elssoldatsveterans iels hi donaven un terreny i els feien quedar-se alla a viure i forma una familia.

Exercit :Esta relacionat amb les coloniesperque son els soldats que formen la colonia

Vies de comunicación: perpoder-se desplaçar bé sense dificultats i rapidesa necessitaven unes hores xarxes de comunicació.

Llengua:el llatí ajuda 

Divorcis

En una primera época els divorcis eren poc fraquents es van anar augmentan fins que posa una llei AUGUST per limitar elsdivorcis

Es divorciaven

-L’homa de la dona quan no l’hi donava fills

-Quan una dona el traicionava

- La dona casada gaudia molmes de llibertat que una dona grega, la romana podía , anar a compra, criar fills, parlar amb amigues,consella els marits,…

-Quan neixia un nen onena el pare l’avia d’acceptar i aixecarlo en l’aire

-Quan el nen neixia amb deficiencia elpare es posava d’esquenes, l’exposaven a la columnaon eren abandonats es deia LACTARIA i d’aquí els criaven i acabane sent esclaus

El noms

 als nens nascuts

PRAENOMEN -17 per triar QUINTUS/SEXTUS/AURUS/MARCUS

NOMEN – NOM de la familia IULIA /CLAUDIA/ANTONIMA

COGNOMEN-defecta o qualitat fisicapodia tenir 2 o 3 cognomina

Si el nen neixia i el pare estaba mort s’ha li posava POSTUM al final.

Les noes tenien

NOMEN -en femeni IULIA

COGNOMEN- si es major MAIOR menor MINOR