La Vida a la Reraguarda i l'Ascensió del Franquisme Durant la Guerra Civil Espanyola

La Vida a la Reraguarda

5.1 Mort, Carestia i Destrucció

La guerra va comportar misèria i mort per a milers de persones de tots els bàndols. A les baixes en els combats i les víctimes de la repressió, cal afegir la greu mancança d’aliments. Aquesta situació va ser especialment greu a la zona republicana, ja que les grans àrees agrícoles cerealístiques havien quedat en mans dels insurrectes. Els primers símptomes d’escassetat es van manifestar al setembre i l’octubre del 1936 en productes com el blat, la carn i el carbó. Els aliments bàsics van començar a escassejar i es va iniciar el racionament de queviures. La desnutrició va provocar malalties i morts.

Es va produir una forta reducció de la producció industrial a causa de les dificultats per proveir-se de matèries primeres i també per la mobilització de la població masculina per anar al front. Malgrat que la població femenina es va incorporar al món laboral, els esforços de la indústria es van adreçar a la fabricació d’armament i de productes per a l’avituallament militar.

La guerra va comportar la destrucció d’una part de les infraestructures i de les comunicacions. Els bombardejos van afectar greument la població civil. El bàndol franquista comptava amb l’ajut dels avions i pilots alemanys i italians.

Barcelona va ser bombardejada per primera vegada el 13 de febrer del 1937 i fins al final de la guerra va ser atacada 384 vegades, la qual cosa va obligar a construir-hi més de 1.000 refugis subterranis.

5.2 La Població Desplaçada: Refugiats i Exiliats

Des dels primers dies de la guerra, la població civil d’ambdós bàndols va fugir del territori en què es trobava per por de patir persecució a causa de les seves idees polítiques o de la seva condició social.

El setge de Madrid va comportar que unes 300.000 persones es desplacessin a Catalunya i València. La xifra es va incrementar fins al final del 1938, moment en què hi havia un milió de refugiats a la Catalunya republicana.

Els problemes d’alimentació, allotjament, escolarització, sanitat, etc. van representar una important tasca organitzativa per acollir i atendre una població formada majoritàriament per dones, nens i ancians.

Amb la derrota republicana, milers de persones van creuar la frontera francesa, però van ser reclosos en camps de concentració improvisats a les platges properes a Argelers i Sant Cebrià. En pocs mesos, aproximadament la meitat d’aquests refugiats van tornar a Espanya. La resta va iniciar un exili penós i llarg.

L'Ascensió del Franquisme

1.1 Característiques del Franquisme

• Totalitarisme: Dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany. Es va suprimir la Constitució del 1931, es va clausurar el Parlament i es van prohibir tots els partits polítics i els sindicats. Només es va permetre l’existència d’un partit únic i d’un únic sindicat oficial.
• Caudillisme: Franco concentrava tots els poders en la seva persona. Era el cap de l’Estat i també va ser president del govern, a més de ser generalíssim de tots els exèrcits i cap nacional de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, partit únic.
• Concepció unitarista i centralista de l’Estat: El franquisme va abolir els estatuts d’autonomia i va fomentar l’espanyolització de la població dels territoris amb una identitat pròpia.
• Repressió: Es va dur a terme una repressió constant i planificada de l’oposició. Es va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d’eliminar els opositors, atemorir els possibles dissidents i combatre qualsevol manifestació de desafecció.
• Control dels mitjans de comunicació: Els mitjans de comunicació estaven sotmesos a una rígida censura i eren utilitzats com un aparell de propaganda franquista.