Vida quotidiana i comportaments socials al segle XIX

VIDA QUOTIDIANA I COMPORTAMENTS SOCIALS

El pes dels terratinents va consolidar una elit social més propera al prototip de rendista que no pas al de burgés industrial. Només a Catalunya i a les zones industrials del nord d'Espanya va ser diferent i el valor del treball va ser predominant.

A finals del segle, una part de la classe treballadora va començar a manifestar actituds anticlericals.

A Catalunya i a la resta d'Espanya l'ostentació de la riquesa va definir el nou gust burgès.

Volien mostrar al públic el seu poder i en la nova societat industrial i urbana les formes d'oci i les diversions van passar a comercialitzar-se.

A Barcelona es va construir la Societat del Liceu (1844) que va inaugurar el teatre i després de l'incendi el va reconstruir. Es va estendre el gust pels jardins d'esbargiment, on hi havia restaurants i cafès on s'hi celebraven els balls. El passeig de Gràcia es va convertir en el passeig de moda de la societat elegant de Barcelona. En la vida de pobles i ciutats van adquirir la importància dels casinòs i els cercles dels propietaris. Entre les classes populars urbanes es va estendre el consum d'anar als cabarets, als balls i a les revetlles. La taverna era el principal centre de reunió dels treballadors.

La influència de les idees socialistes i anarquistes i l'augment de l'alfabetització dels obrers va afavorir la fundació d'ateneus, cases del poble i cercles obrers.

LES DONES EN LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX

El paper de la dona al segle XIX estava determinat pel manteniment d'una concepció tradicional. En aquesta condició subordinada, sotmesa al món masculí, s'hi trobaven totes les dones. Les dones en aquesta època tenien unes certes condicions de vida i un paper social determinat.

Les dones que pertanyien al grup de les elits tenien un destí essencial, que era el matrimoni. La llei Moyano (1856) obligava els nens i les nenes a assistir a l'escola, però l'ensenyament es feia per separat. En l'ensenyament masculí es feia una preparació per exercir una professió, en canvi en l'ensenyament femení hi predominava la costura i la doctrina cristiana.

En les classes populars les dones obreres també treballaven. Treballaven fins a proporcions del 90 % i no tenien res en comú amb les dones burgeses. En la indústria tèxtil de Barcelona hi treballaven 5.111 homes, 16.466 dones, 2.197 nens i 3.195 nenes, en aquest exemple hi podem veure la importància de les dones. També van participar en les reivindicacions obreres. La Unió Manufacturera va estar vinculada a Les Tres Classes de Vapor, que al 1872 tenia uns 10.000 associats i més de 2.000 eren dones. En el sindicat La Constància, la majoria eren dones.

En l'àmbit rural les dones feien tota la tasca agrícola. Les dones treballaven quasi les mateixes hores que els homes, però també tenien que elaborar la majoria dels productes necessaris per a la família, fer les tasques domèstiques i tenir cura dels fills, dels ancians i dels malalts.