La vida i obra d'Ovidi, poeta romà

Vida i obra d'Ovidi

Narra la seva vida al poema Tristia 4,10. Neix a Sulmona, Itàlia el 43 a.C. Familia benestant. Estudia retòrica (Discursos) a Roma i acaba els seus estudis en un viatge pel món hel·lènic. Al tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial però abandona aviat per dedicar-se a la poesia. Frequentava el cercle de Messala Corví i no el de Mecenas com altres autors com Virgili o Horaci. Es va divorciar dues vegades abans de trobar la felicitat conjugal amb la seva tercera esposa. Escriu sobre la vida de l'alta societat romana. Es va dedicar a diversos gèneres poètics.

Poesia elegíaca d'amor

Amors: Primera obra, recull poemes amorosos. Situacions típiques en una relació (gelosia, infidelitat), per poder escriure'l s'inventa relació amb Corina. Heroides: Segona obra, elegies amoroses, forma d'epístoles, la majoria d'escrits són heroïnes mítiques als seus marits o amants, Ovidi apareix com un gran coneixedor dels sentiments femenins.

Poesia didàctica d'amor

Art amatòria: Poema didàctic per amants en 3 llibres, 2 primers per a homes amb consells per a seduir dones, últim amb consells per a dones, temàtica sexual i causa del seu desterrament. Remeis d'amor: Combatre la passió amorosa i els seus mals d'amor. Cosmètics per a la cara de la dona: Receptori de cosmètica per la bellesa femenina.

Poesia èpica

Metamorfosis: Apartat específic de Fastos: Poema que descriu les festes romanes amb els seus rituals, explica la etimologia dels noms dels mesos de l'any, els fenòmens celestes i les constel·lacions, queda interromput pel seu desterrament. L'any 8 d.C, August condemna a Ovidi a l'exili. Marxa exiliat a Tomis. Raons del seu exili: error i carme. (Un poema i una equivocació). Els estudiosos creuen que és per culpa de l'Art Amatòria, però l'error encara no es sap. Es creu que va tenir a veure amb l'adulteri escandalós de Júlia la neta de l'emperador. El càstig va ser apartar-lo de la vida en societat i cultural, els llibres, la llengua i els seus amics i la seva esposa. La seva dona es va quedar a Roma per tenir cura dels seus interessos. A l'exili la seva poesia canvia: Tristes: Comença a escriure'l al seu desterrament, cartes sense destinatari que contenen passatges autobiogràfics. Pòntiques: Poemes que escriu als seus amics implorant el perdó d'August i que el mantinguin informat del que passa a Roma. August va morir sense perdonar-lo. El 17 d.C, Ovidi va morir encara exiliat, fet que el va impedir acabar Pòntiques.

Altres obres

Halièutica: Costums dels peixos i dels pescadors. Contres Ibis: Invectiva plena de mitologia contra un enemic anònim que li dóna la culpa dels seus importuns. La metamorfosis d'Ovidi: Extens poema d'uns 12000 hexàmetres. Dividit en 15 llibres. Recull uns 250 mites i llegendes gregues i romanes amb la característica comuna que tots els personatges pateixen transformacions. Presenta en ordre cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar. Proleg dedicat a la creació i el diluvi. Dividit en tres parts: Primera: Divinitats, Segona: Herois i heroïnes, Terçera: Personatges de la guerra de Troia. Els trets de la metamorfosis fan difícil encasellar-les en un gènere, pot ser: èpica o epopeia. Poema didàctic. Relata també l'ira de Júpiter i el diluvi. Mite de Apol·lo i Dafne.