El verí del teatre pdf

El teatre català ha sigut sotmés als mateixos problemes que la resta de géneres literaris per les situacions històriques que han impedit el desenvolupament normal de la nostra cultura. Això ha fet que fora difícil de trobar una coordinació entre les estètiques renovadores provinents d’Europa i l’assumpció de la tradició i la problemàtica concreta. Entre 1939 i 1946 es va prohibir la representació de teatre català. A partir de 1946 les actituts van començar a canviar gracies a la nova situació política creada pel triomf de les forces aliades a la Segona Guerra Mundial.Aixi es va iniciar un llarg procés de normalització del teatre català.Dins del teatre d’aquesta època es distingeix:1-El melodrama:es un drama popular que tracta de commoure per la violència de les situacions i l’exageració dels sentiments.Es tracta d’un teatre maniqueista, amb conductes bones o dolentes.Autor representant d’aquest teatre és Josep Mª Segarra.2-:El teatre èpic(indicis de renovació):L’any 1955 es fundà a Barcelona l’ADBformada per un grup d’aficionats, de l’alta i mitjana burgesia que volia aportar nous plantejaments al teatre.El fet de ser un grup molt obert va afavorir que hi col·laboraren persones de totes les tendències estètiques i polítiques. Un dels autors retornats de l’exili fou Joan Oliver, qui amb les seues peces de costums burgesos, va fer la primera aportació seriosa al Realisme, amb un to satíric. En 1960, es creauna branca de l’ADB,EADAG amb el propòsit de formar actors i directors i fer muntatges.Mentre l’ADB era bastant eclèctica, l’EADAG, instaura els mètodes del “Teatre èpic” de Bertold Brecht. És una institució més coherent i prestigiosa, que propicia la connexió amb el teatre europeu.3-El teatre document i el Realisme:A partir de l’any 1967 comença la influència de Peter Weiss, definidor del teatre document. Weiss estudia, a partir de la documentació existent, un fet històric controvertit i intenta destacar les contradiccions i mostrar el recte sentit del que,moltes vegades,ha estat manipulat per uns interessos que cal desemmascarar. La documentació és objecte d’una acurada reelaboració literària. En canvi, l’espai escènic és neutre.Els temes tractats per aquest autor,van des del genocidi nazi fins a la guerra de Vietnam.Diversos grups independents elaboren espectacles de teatre document per denunciar la repressió franquista.El text més representatiu d’aquest corrent és Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret,advocat dels obrers de Catalunya,estrenada a la clandestinitat en 1971.Al País Valencíà,el grup El Rogle fa algun muntatge en aquesta línia,a partir d’Homenatge a Florentí Monfort, de Rodolf i Josep Lluís Sirera. Una altre autor que fa referència constant a la realitat en les seues obres és Ximo Vidal, que estrena amb el grup Pluja de Gandia, El supercaminal en 1975. Manuel Molins escriu obres de recreació històrica amb una bona dosi de fantasia.4-Aparició de la sàtira política:El 30 de Gener de 1970 s’estrénà a Barcelona El retaule del flautista de Jordi teixidor. Això suposà l’inici d’una nova etapa del teatre català.Amb la comèdia satírica es pretenia defensar la llibertat d’expressió.Aquest gènere,juntament amb el drama realista,són els dos de més

conreu en aquesta època.Autors que treballaven les dues tendències(Teixidor,Rodolf i J.Lluís Sirera,Xecs Barceló). En el terreny del mim, Albert Boadella, que estrénà diversos espectacles amb el Joglars. A causa de la seua obra La torna,van ser jutjats per un tribunal militar en 1978.Així,la censura en el teatre va ser molt dura,fins i tot desprès del franquisme.Joan FUSTER:Encetà la seua producció literària,de la mà de la poesia.Durant els anys 50,Fuster es professionalitzà com a escriptor i participà regularment en la premsa valenciana.Posteriorment col·laborà en moltes publicacions de Barcelona i de Madrid.L’assaig és per a Fuster un vehicle per donar compte de la seua vasta curiositat intel·lectual,desplegada en textos d’una gran capacitat expressiva i d’una gran amenitat.Per a ell escriure és fer un autoexamen.L’assaig,tal i com el practica Fuster,es genera a partir del dubte,per tant estarà sotmés a un règim racionalista.

L’assaig,a diferència de la novel·la,no pot ser una obra acabada,sinó un intent.L’escriptura fusteriana és un diàleg amb ell mateix i amb el lector.Fuster diu q l’assaig és un génere“subaltern”perquè permet moltes formes literàries.L’assagista ha d’agitar idees,ha d parlar dels problemes de cada dia,del seu temps i d la seua societat.Per a Fuster,l’assaig està situat entre la ciència i la filosofia.La filosofia busca la veritat i creu que l’ha aconseguida.La ciència és més modesta,i per això,més segura.Tampoc no arriba a la veritat,però troba teories i lleis verificables.L’esperit de l’assaig és similar a l’esperit de la ciència.Compta amb un llenguatge matemàtic q permet explicitar inequívocament la lògica de les operacions.L’assagista se les ha d’apanyar amb les paraules de la seua llengua,amb les idees, amb l’experiència i els seus coneixements.La importància de la literatura d'idees va lligada als grans canvis socials i culturals que s’han produït en la societat,i q han portat l'assagista a interrogar-se sobre la crisi de valors que s’han donat.En la seua obra aborda temes diversos,q van des de la literatura i les arts a la política,tot passant per l’erudició,la vida quotidiana o les notícies d’actualitat.Les obres de Fuster s’agrupen al voltant dels tres tipus d’assaigs que hem vist:-Assaig cívic i polític:és un dels pensadors més influents de la nostra cultura, ha contribuït amb diverses obres al tema nacional com"Nosaltres els valencians (1962)",o "País Valencíà, per què?(1982)".;-Assaig humanístic:Fuster ens dóna una idea escèptica de l’home i de la realitat actual,decantant-se per una revalorització humanista, en la qual l’home assolesca uns nous valors racionals i humanitzadors. Fuster arremet contra els mites de la societat actual i el conjunt de condicionants que promouen l’alienació i la manca de llibertat en la societat actual:"El diccionari per a ociosos (1964)","L’home la mesura de totes les coses (1967)","Consells, proverbis i insolències (1965)".;Assaig filósòfic i de crítica literària:Fuster explica aspectes de la nostra literatura des d’una postura de lector erudit i lúcid,que fa una bona arreplega de materials i dóna una interpretació adequada, tot comptant amb un sistema expositiu sumament àgil:"Literatura catalana contemporània(1972)","Contra el Noucentisme (1978)","L’oratòria de Sant Vicent Ferrer"...