El Verí del Teatre: Anàlisi, Personatges i Argument

El Verí del Teatre: Anàlisi de l'Obra

Argument

(1) Gabriel és convidat al palau del Marquès. Un criat parla amb l’actor sobre el teatre i li serveix un vi de Xipre. (2) Després, el criat es revela com el Marquès mateix, i li explica el motiu de la cita: ha escrit una obra sobre la vida de Sòcrates i vol que Gabriel la representi. Mentrestant, Gabriel s’ha adormit i el Marquès li serveix una altra ampolla per mantenir-lo lúcid. (3) Gabriel fa el monòleg, però el Marquès no està satisfet, ja que la seva manera d’interpretar «no arriba a transmetre allò que succeeix al personatge». Gabriel se sent marejat i s’adona que ha estat enverinat. (4) El Marquès proposa un pacte a l’actor: tornar a interpretar el fragment, i si la seva actuació li agrada, ell li donarà l’antídot. La seva segona interpretació és molt més natural que la primera. (5) El Marquès li dona una copa; però li revela que això era el verí autèntic. Gabriel sembla morir. Els últims xiscles que sentim són els del Marquès: «Aquesta nit és una nit d’estrena, i la funció va a començar... ara mateix».

Localització Temporal i Temàtica

La localització temporal de l’obra destaca el lligam amb la mort de Diderot. El Marquès descriu l’argument de Diderot que "el millor actor és aquell que més s’allunya del seu personatge"; en canvi, el Marquès defensa la posició contrària, que «les millors actuacions són aquelles a les quals l’actor és el personatge». El verí del teatre constitueix una meditació sobre els límits del teatre. Les nocions estètiques del Marquès creen una rivalitat actoral entre ell i Gabriel. Quan llegeix el monòleg per primera vegada ho fa amb una certa afectació, però, a la seva segona interpretació, està més compenetrat amb el personatge. El Marquès entén que el món té regles teatrals, i les fa servir per continuar enganyant Gabriel. Més enllà dels seus trucs teatrals, el Marquès vol presenciar un esdeveniment real que contradigui el teatre concebut com a gènere artístic.

Argument Detallat

L’acció se situa al París de la Il·lustració, en els anys previs a la Revolució Francesa. Un aristòcrata convida un comediant al seu palau; allà, el Marquès reflexiona amb el comediant, Gabriel, sobre l’art de la representació escènica. El Marquès, obsessionat amb aquesta temàtica, enverina el comediant perquè li ofereixi, d’aquesta manera, la representació més autèntica de la seva carrera professional: la pròpia mort. Els límits entre la realitat i la ficció es difuminen, de forma que la tensió va in crescendo.

Anàlisi del Personatge del Marquès

El Marquès és un personatge culte i intel·ligent. Apareix disfressat de criat i quan es transforma en Marquès queda definit per la seva posició social, marcat per la superioritat i el domini. El Marquès entén que el món té regles teatrals, i les fa servir per continuar enganyant Gabriel fins al final.

Anàlisi del Personatge de Gabriel

Aquest personatge ve caracteritzat perquè, davant del criat, té un comportament clarament classista i quan s’adona que el criat és el Marquès, Gabriel fa una crítica a les limitacions d’una estructuració social que el relega a una posició més baixa. En conjunt es mostra poc intel·ligent, fàcil d’enganyar, dominat per les aparences i l’orgull.