Varietats Diastràtiques: Característiques i Exemples
Enviado por Chuletator online y clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,65 KB
Varietats Diastràtiques
Les llengües: sistemes abstractes que es concreten en cada un dels parlants que les fan servir; per això, les característiques del parlant es reflecteixen en la manera d'usar la llengua. Per exemple, que un expert en informàtica es pugui referir al món dels ordinadors d'una manera molt més precisa que una persona que s'hi relaciona com a simple usuari. Aquest tipus de diferències configuren les varietats diastràtiques (també anomenades varietats socials o socialectes), que són les varietats lingüístiques determinades pel perfil social d’un parlant.
Factors Perf. Social
L'edat: persones joves i ancianes no s'expressen igual -No em ratllis-
Sexe: dones i homes, llengua amb matisos diferents -dones, tradicionals, - agressives, + formals- que homes.
L'entorn de residència: l'entorn rural i l'entorn urbà no són el mateix. -lèxic de l'agricultura o ramaderia conegut a l'entorn rural-
Classe social: grau de formació -domini de la varietat estàndard d'una llengua, ús de barbarismes - si el parlant té més formació-
L'ocupació: pertànyer a un sector professional estableix un coneixement especialitzat sobre una matèria -la formació jurídica de jutges, advocats, domini de llenguatge jurídic-
Argot
Una varietat lingüística compartida pels membres del grup social i amb la qual es reforça la identitat col·lectiva. Procedent del francès, designar la llengua dels lladres i inicialment una voluntat criptica, de comunicació secreta entre els components del col·lectiu. Es vincula a grups marginals com la delinqüència -camell 'narcotraficant'-. Després el concepte s’amplia i s’expandeix a altres grups socials però no s'associa a l'àmbit de la marginalitat. L'argot juvenil (flipar, guai) l'argot ciclista (cabra 'bicicleta de contrarellotge), l'argot teatral (molta merda ‘sort’)
Tecnolectes
Argot tècnic o tecnolecte, la varietat lingüística que usen els experts d'una àrea de coneixement determinada. L'objectiu és la comunicació entre els professionals d'una matèria. Hi ha: tecnolecte jurídic, tecnolecte mèdic, tecnolecte econòmic... Des del punt de vista lingüístic es caracteritzen per l'ús de recursos: Precisió lèxica i termes científics, Potenciació de l'objectivitat, amb el plural de modèstia (pensam) o construccions impersonals (es creu) i l'absència de recursos expressius. Oracions enunciatives, en present i d'estructura sintàctica senzilla.