Vapor vell reus industria textil

• Quins paisatges industrials tenim (tipus de fàbriques, colònies industrials,...)

• Llocs d'interès.

• Turisme

Terrassa és i ha estat una ciutat de gran tradició industrial i referent català sobretot de la indústria tèxtil i llanera. Aquest passat ha deixat una petjada molt forta en la ciutat, tant en la seva arquitectura com en les seves tradicions, cultura i economia.

Va ser a mitjan Segle XIX, quan es va començar un període d’expansió industrial en el qual la població va augmentar considerablement i es van construïr noves fàbriques. Ja per la seva bona ubicació va ser un destí per a la indústria, però va ser amb l’arribada del tren el 1856 que la indústria tèxtil va començar a agafar el paper principal ja que va permetre l’arribada del carbó i de les matèries primes, així com la sortida dels productes manufacturats.

La industria es va transformar amb la utilització de la primera màquina de filar l’any 1832; la màquina de vapor, l’any 1833 i el teler Jacquard el 1845. Es van començar a construir els “Vapors’, edificis que acollien diverses fàbriques que utilitzaven la mateixa màquina de vapor, que produïa l’energia que movia les altres màquines. Es va iniciar una època important per a la ciutat de Terrassa on el progrés industrial continuava i va permetre ampliar els negocis comercials. El creixement de la població va forçar per exemple l’enderroc de les muralles l’any 1876.

La gran repercussió que ha tingut Terrassa en la indústria tèxtil es troba recolzada pel Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT), fundat el 1946. El museu està dedicat a l’estudi i a la divulgació de la història de la indústria tèxtil, tant de Catalunya com de tot el món. Alberga una important col·lecció d’art tèxtil modernista i disposa d’un taller de restauració de teixits.

El CDMT s’ha especialitzat en “la conservació, estudi i promoció de la cultura tèxtil, i té com a objectiu divulgar el patrimoni tèxtil i fomentar la sensibilitat i el coneixement del públic sobre aquest sector.”

Compta amb un fons d’objectes tèxtils  de tot el món i de tota la història. Són teixits de l’àrea mediterrània, preindustrials (àrabs, gòtics, renaixentistes, barrocs) i industrials (segles XIX-XX, amb mostres industrials tèxtils, sobretot del Vallès i de Catalunya); També hi ha teixits de la Xina, Índia i de l’Amèrica precolombina, a més d’estampats, brodats, indumentària (segles XVIII-XX), paraments litúrgics (segles XVI-XX) i complements (segles XVII-XX).

Destaca especialment el patrimoni modernista, una col·lecció única que reuneix obres mestres d’empreses, artistes i dissenyadors catalans de 1900.

Museu textil Terrassa

Té l'origen en una iniciativa d'un grup d'industrials terrassencs, que el 1946 van reunir diverses col·leccions privades (principalment la de Josep Biosca i Torres
) i van fundar el Museu Tèxtil Biosca en una nau d'una fàbrica industrial del carrer de Sant Isidre. El 1956 es van traslladar els fons a l'edifici del carrer de Sant Pau, que tradicionalment ha allotjat l'Institut Industrial i que actualment ocupa la CECOT, la patronal comarcal de Terrassa. El 1959 el museu fou cedit a l'Ajuntament, que va enriquir la col·lecció inicial amb noves compres i donacions, i el 1963 es va subscriure un conveni amb la Diputació de Barcelona, que havia adquirit la col·lecció Viñas de teixits i la seva biblioteca especialitzada, per tal d'unir tots dos fons, amb què es va crear el Museu Provincial Tèxtil. La nova seu, un edifici de l'arquitecte Camil Pallàs, es va construir dalt de l'actual Parc de Vallparadís. Des d'aleshores, les col·leccions s'han anat incrementant, i el 1995 el museu va rebre la denominació actual.

Vapor Aymerich i jover

Al final del Segle XIX, tres industrials egarencs, Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover Barba, es van associar i van crear l'empresa Aymerich, Amat i Jover, per dedicar-se a la fabricació de teixits de llana. Com era costum a l'època, al principi es van instal·lar en unes naus de lloguer, en un dels vapors existents a la ciutat. Cap als anys 1905-1906, tots tres industrials van decidir construir el seu propi vapor. Un dels socis, Pau Amat, va demanar als seus dos socis de l'empresa que l'immoble que anaven a construir fos una societat separada jurídicament, i a tots els efectes, de la companyia tèxtil. Així doncs, van formar una societat anònima que seria la propietària del local.

Sobre terrenys que havien estat hortes, els industrials Francesc Jover, Pau Amat i Josep Aymerich van fer aixecar un edifici per a la seva indústria. La construcció va ser dirigida per l'arquitecte Lluís Muncunill i l'execució va anar a càrrec del mestre d'obres Baltà Comelles. Muncunill va aconseguir fer-ne un edifici funcional, productiu i bonic estèticament.

Els treballs es van realitzar entre 1907 i 1908 i van donar feina ordinàriament a uns 200 operaris. Mentre va durar l'obra, i en contra del que era usual a l'època, no va haver-hi cap accident. En la construcció de l'edifici, van emprar-se 31.000 quintars de ciment de Sant Joan de les Abadesses i 37.000 més de Vallirana, 240.000 rajoles fines i 2.000.000 entre toves i altres rajoles.[3]

Vapor ventalló

Aquest Vapor Ventalló és un antic edifici industrial del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d'interès local. És situat al carrer de la Rasa, fent cantonada amb el carrer de Sant Llorenç.

Magatzem Marcet i Poal

Tot passejant per la Rasa, si aixequem el cap i la vista, descobrirem un edifici industrial format pel magatzem i una nau industrial, emplaçat als terrenys de l'antic vapor de La Compañía. Es tracta de Fàbrica i magatzem Marcet i Poal (1914 - 1920), entre els carrers del Pantà, 10, i de la Rasa, 24.

El Vapor Marcet Poal és un antic edifici industrial del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d'interès local. És situat al carrer de la Rasa, fent cantonada amb el carrer del Pantà.

El magatzem és la part més antiga de l'empresa tèxtil, i és una obra de Josep María Coll i Bacardí del 1914; actualment, allotja el Patronat Municipal d'Educació. La fàbrica és una ampliació tardana de Lluís Muncunill del 1920, on destaquen els trets més característics de la seva arquitectura; ha estat transformada en l'escola Lanaspa.

L'edifici fou remodelat l'any 1992.[1]

Ximeneia saphil

Con sus 36 metros de altura y las grandes letras blancas que se destacan en la parte alta de su fuste, esta chimenea ocupa hoy  el centro de una de las dos plazas que se habilitaron con la desarticulación de la antigua fábrica

Ximeneia de la bobila almirall

La xemeneia de la bòbila Almirall és una construcció del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), al barri de la Maurina, protegida com a bé cultural d'interès local.

Construïda amb maó vist, de 63,25 m d'alçada des de la base fins a la corona, amb un diàmetre inferior de 3,98 m i el superior de 2,19 m. Hi destaca l'escala helicóïdal de ferro que l'envolta, de 217 esglaons