Valors i control social durant el franquisme: Educació, servei militar i lleure

Els valors del nou estat franquista

El franquisme separa els ciutadans entre vencedors i vençuts, i vol reeducar la població vençuda per convertir-la en fidel. Per aconseguir-ho, estableix unes pautes de comportament concretes que tothom ha de complir. Tot i això, els nens nascuts en aquella època ja no seran vençuts i hauran de ser educats d'una forma adequada perquè no siguin com els seus pares.

L'ensenyament durant el franquisme

Per al franquisme, l'escola és una peça essencial. Destrueix les escoles republicanes i acomiada els professors republicans, un procés que s'anomena depuració.

Aquestes persones són reemplaçades per gent amb idees franquistes, molts d'ells religiosos (monges). També se separen nens i nenes a les aules: els nens estudien un tipus d'assignatures i les nenes unes altres, amb un gran sexisme. Els mètodes d'ensenyament són la memorització i la disciplina. Només es parla una sola llengua, el castellà, i s'imparteix una única visió de la història, la nacionalista espanyola, una visió xovinista d'Espanya i xenòfoba de l'estranger. A la secundària, els professors de FET-JONS donen assignatures com Formació de l'Esperit Nacional, on s'ensenya a ser un bon espanyol segons la visió franquista.

Tot i que la major part de la població no passa de la primària, i una part molt gran no arriba ni a escolaritzar-se, ja que no hi ha escoles per a tothom i fins i tot el franquisme arriba a tancar-ne si necessita aquell local per a alguna altra cosa (quartel...).

El servei militar obligatori

Els nois havien de fer el servei militar obligatòriament. Aquí s'inculcaven als joves les idees pròpies del règim amb humiliacions, maltractaments... Amb el baix índex d'escolarització, la mili era un bon lloc per treure's el graduat escolar. Durant els anys del franquisme, el servei militar és un espai de control polític. En acabar la guerra, milers de joves vençuts han de repetir-lo en el lloc dels vencedors en batallons de càstig.

Les noies, per altra banda, si volen anar a la universitat o tenir el carnet de cotxe, hauran de fer un servei social de la dona sota el control de la Secció Femenina de FET-JONS. El FET-JONS també serà fet servir per ensenyar a les noies.

L'oci i el lleure controlats

Els valors del règim no només es transmeten dins del sistema educatiu i en els seus esmentats complements.

Des del cinema o altres activitats d'oci s'ha d'ajudar en la difusió de les idees correctes.

Per tant, l'oci infantil i juvenil es deixa en mans de dos actors: l'Organització Juvenil Espanyola i el Frente de Juventudes. Aquestes organitzacions fan excursions, jocs, activitats socials... sense que pugui haver-hi cap altra alternativa. Molts pares porten els seus fills per fer-se perdonar per estar en el bàndol republicà. Servien per dominar els pensaments dels nens i fer-los partidaris de les idees feixistes.

La moralitat pública sota el franquisme

És una gran preocupació per al règim i l'església. El sexe es considera pecaminós, l'exhibició del cos és el primer atemptat moral, i tot això porta a l'infern. Per tant, es diu què es pot portar i què no, com per exemple a les platges no es podrà passejar en públic amb banyador. També se censuren els espectacles per tal d'evitar que es vegin imatges pecaminoses; les ballarines hauran de portar roba que les tapi bé; moltes pel·lícules, per tant, no arribaran al cinema espanyol. Les dones seran molt controlades, molt més que els homes, ja que es considera que elles mateixes són la provocació, i per tant les dones seran vigilades molt més que els homes i les seves habilitats hauran de ser cosir, cuinar i administrar la llar, i les seves metes ser esposes i mares. El ciutadà és bombardejat amb les normes correctes de comportament i pensament en totes i cadascuna de les dimensions de la seva vida (premsa, ràdio, cinema) tenen un paper molt important.

Premsa, ràdio i mitjans audiovisuals

Aquests són controlats per assegurar-se que col·laborin en fer arribar una sèrie de missatges a la població, com què està bé i què no, i que sobre aquest tema no es pot opinar. Els mitjans de comunicació o són de l'estat o de l'església, i els privats no tenen res a opinar, només han de seguir el que els diu l'estat si no volen tenir problemes, i els caps d'aquests mitjans de comunicació sol ser un director de la confiança del règim.

Els delegats de premsa i propaganda de FET-JONS diran com s'han de fer els eslògans i què s'ha de canviar de cada anunci o programa. Mai no s'informa dels problemes d'Espanya, sinó que només es diu la part bona. Es diu que tot va perfecte i si alguna cosa no va bé es diu que han sigut els russos o altres enemics.

Les discussions públiques no són en públic; hi ha controvèrsia entre els fidels al règim, però aquestes discussions es duen a terme en llocs privats.

Els periodistes que són fidels al règim no cal censurar-los, ja que diran només les coses bones; als que són contraris els faran deixar de ser periodistes.