Utilitarisme de Bentham i Mill: Guia completa

Jeremy Bentham

Principis per a una legislació científica

Amb un esperit positivista i pragmàtic, Bentham buscava principis per a una legislació científica, basada en l'experiència, objectiva i amb aplicació pràctica. El fi de l'ésser humà és la felicitat, i conceptes com justícia, virtut i honradesa són mitjans per a aconseguir-la. Per aplicar el principi de la màxima felicitat, s'associa a cada acció el plaer que proporciona. El judici moral esdevé un càlcul felicífic, assignant a cada acte la quantitat de plaer que proporciona a la comunitat.

Sancions

Bentham defineix les sancions com les conseqüències de les accions humanes, que poden ser:

• Físiques o naturals: Produïdes per causes naturals (ex: esgotament).
• Polítiques: Imposades pel legislador (ex: treballs forçats).
• Morals o populars: Provinents del tracte amb els altres (ex: mala consideració social).
• Religioses: Imposades per un Ésser Suprem (ex: penediment sincer).

Càlcul del plaer i el dolor

Per establir la quantitat de plaer o dolor, Bentham proposa 7 factors que determinen els valors segons la utilitat. La legislació científica ha d'observar aquests factors, i l'instrument del legislador són les sancions polítiques. Els jutges han de tenir en compte la sensibilitat de les persones, ja que els factors no funcionen igual en cadascú.

Defensa de l'estat mínim

Per a Bentham, tot poder implica coacció, i el legislador no ha d'imposar sancions polítiques si no és necessari. Cal evitar un excessiu control sobre les vides dels ciutadans, ja que provoca infelicitat. L'estat no ha d'intervenir en qüestions econòmiques, sinó limitar-se a garantir la seguretat de la propietat i la llibertat de mercat. Tot govern és dolent per naturalesa, i s'ha de reduir al mínim. Cal una supervisió pública dels governants, funcionaris i jutges per evitar lleis que no contribueixin a la utilitat.

Democràcia

Bentham defensa la democràcia com la forma de govern més apropiada, on la felicitat dels governants coincideix amb la de la majoria. Com Mill, admet una democràcia representativa per a poblacions grans, amb sufragi universal, incloent-hi les dones.

John Stuart Mill

Millora de la societat

Influït per Bentham, Mill volia millorar la societat. Es va qüestionar si seria feliç en la societat que dissenyava, i va entendre que era més feliç dissenyant reformes que vivint en un món on ja estiguessin establertes. L'art i la sensibilitat envers la bellesa i els sentiments humans eleven l'home i li donen una vida excel·lent. La vida és una obra d'art on tothom deixa la seva empremta. Aquesta perspectiva humanista contribueix a la revisió de l'utilitarisme anterior.

Ciències morals

Mill busca un criteri únic per determinar allò moralment correcte: el principi d'utilitat o de la màxima felicitat. Defensa l'utilitarisme de la regla o norma, examinant quines normes de conducta busquen la màxima felicitat. Hi ha casos on és preferible fer excepcions. No tots els plaers són iguals: uns són superiors a d'altres. Els experts valoren quin plaer és millor. La majoria prefereix plaers associats a les facultats humanes.

Política i estat

L'estat, mitjançant sancions externes, ha d'afavorir la màxima felicitat, defensant la llibertat individual. Només es pot actuar contra la voluntat d'algú per evitar perjudici als altres. Cadascú busca el seu propi bé sense impedir la felicitat dels altres, augmentant així la felicitat general.