Urbanització i Sistemes Urbans: Regions, Funcions i Xarxes

Urbanització i Sistemes Urbans

Com es formen les regions urbanes?

Durant mil·lennis, la població vivia en zones rurals, depenent de l'agricultura. La revolució industrial del segle XVIII va impulsar la urbanització.

Ciutats i Urbanització

La urbanització és el fenomen pel qual les ciutats creixen acceleradament. Implica canvis demogràfics, econòmics, geogràfics, culturals i socials.

Els criteris per definir una ciutat són:

• a) Criteri quantitatiu o numèric
• b) Criteri de densitat de població, concentració i continuïtat de la superfície urbanitzada
• c) Criteri d'activitat professional dels seus habitants
• d) Criteri d'àrea d'influència d'una ciutat sobre el territori que l'envolta

Les diferents funcions dels espais urbans

Estan relacionades amb l'ús del sòl (morfologia específica). Les funcions urbanes condicionen els paisatges urbans.

a) Administrativa i serveis

• Les ciutats ofereixen serveis (sanitaris, financers i culturals) situats al centre històric o en zones modernes de la perifèria.
• Les zones administratives i comercials (CBD - Central Business District) estan ben comunicades i tenen gratacels i palaus de congressos.

b) Comercial

• Les ciutats tenen una funció comercial (origen = mercats antics).
• Activitats de compra i venda de productes.
• Centres urbans: especialització interna → carrers o barris amb una activitat específica (finances, comerç, cultura o lleure).

c) Residencial

• És vital; zones urbanes i arquitectòniques que ofereixen habitatge.
• Els nuclis històrics, els eixamples i les zones residencials han experimentat canvis:
  • Gentrificació: flux de persones de classe mitjana/alta que desplacen els habitants pobres de les àrees d'intervenció.
  • Segregació: separació de grups socials.

Perifèria Urbana

• Zones suburbials (ciutats dormitori):
  • A prop de centres de producció.
  • Habitatges inadequats per a baixes rendes i manca de serveis.
• Àrees suburbanes:
  • Funció residencial.
  • Ben planificades, conservades, amb zones verdes i connexions viàries cap a àrees urbanes especialitzades.

d) Industrial

• Es localitzaven a les ciutats o a prop d'elles per la proximitat als centres de consum i a la mà d'obra.
• Les àrees industrials urbanes s'han tornat obsoletes.
• Les activitats de tecnologia, recerca i innovació han guanyat rellevància.

e) Cultural

• Centres religiosos (Santiago de Compostel·la) amb xarxes de transports.
• Importants universitats (Salamanca, Alcalá de Henares), laboratoris, biblioteques.

f) Lúdica i turística

• Atracció als visitants pel patrimoni cultural (Tarragona, Granada) o el patrimoni natural (Tenerife).

g) Militar

• Important en el passat (Ceuta, Toledo). Algunes ciutats actuals mantenen aquesta funció com a primordial a conseqüència de l'existència de bases aèries o navals.

Xarxes i Sistemes Urbans

El creixement de la població urbana mundial implica un augment del nombre de ciutats, que formen xarxes interconnectades.

Les xarxes urbanes (sistema urbà) són sistemes dinàmics amb intercanvis entre nuclis. Tenen sòl, infraestructura i comunicació.

El desenvolupament d'un sistema urbà es mesura pel grau d'integració i els intercanvis entre els nuclis (indicat pels fluxos).

• Integrat: els nuclis tenen circulació i intercanvi d'elements (persones, vehicles...).
• No integrat: les relacions són escasses.

El Sistema Mundial de Ciutats està format per ciutats globals.

Les ciutats globals com Nova York, Hong Kong o Tòquio tenen una influència planetària en l'economia, la cultura i la política.

La globalització, els canvis en les formes de vida i les innovacions tecnològiques reestructuren els rols de les ciutats i creen subordinacions entre elles.

Les àrees urbanes s'especialitzen funcionalment segons el seu paper socioeconòmic global.

Característiques:

• Nuclis urbans especialitzats.
• Dependència entre ells.

Índex de ciutats globals

Avalua la integració mundial de les ciutats segons cinc paràmetres (activitat financera, capital humà i compromís polític).

Tipus de Regions Urbanes

Àrea metropolitana (Barcelona)

• Formades per una gran ciutat i petites i mitjanes ciutats que l'envolten, formant un sistema integrat amb fluxos entre el nucli central i els entorns.
• Les millores tecnològiques en la comunicació i el transport han permès desenvolupar àrees metropolitanes i els seus fluxos.
• Nucli central: sectors terciaris i quaternaris.
• Nuclis perifèrics: residencials, industrials i comercials.

Les administracions locals passen a ser mancomunitats.

• Les relacions entre els municipis són crucials, i es coordinen per a la prestació de serveis.
• Exemples d'entitats administratives metropolitanes: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Conurbació (Alemanya)

• Regió urbana amb diversos nuclis d'importància similar (estructura polinuclear), sense un nucli predominant.
• Activitats secundàries i terciàries.
• Intercanvi de fluxos entre les ciutats que la componen.

Megalòpolis (Estats Units)

• Gran regió urbana amb conurbacions i metròpolis esteses per quilòmetres.
• Més de 20 milions de persones.
• Nuclis centrals importants que desenvolupen xarxes econòmiques amb intercanvis de fluxos.
• Pot incloure espais naturals o rurals no urbanitzats.

Delimitació de regions urbanes

• És complexa pels canvis ràpids i constants.
• S'utilitzen criteris com la població, la densitat i els desplaçaments laborals per delimitar-les.
• La manca d'un acord general sobre els criteris i el reconeixement administratiu fan que no hi hagi límits clars per a les regions urbanes.

Centres subcomarcals

• Centralitat sobre les poblacions que els envolten.
• Roses exerceix aquesta funció sobre els pobles de la franja costanera de l'Alt Empordà (sobretot al sud del cap de Creus).
• Bellver de Cerdanya és un centre intermedi entre els petits nuclis de muntanya de Batllia, el Baridà i la capital comarcal.

La Xarxa Urbana Espanyola

Està dirigida per les regions metropolitanes de Madrid i Barcelona.

És un sistema integrat dins del sistema urbà d'Europa occidental.

Està connectat per l'eix de comunicació mediterrani, a través de Barcelona, Marsella i Lió.

6 Subsistemes Urbans

Mediterrani

• És el més gran i important per nombre d'habitants, ciutats i densitat de població.
• És la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l'europeu.
• Està integrat dins de l'eix meridional de desenvolupament europeu (Arc Mediterrani).

Central

• Integrat per l'àrea metropolitana de Madrid (la més important de la Península).
• És l'únic sistema urbà important.
• Està ben estructurat a l'interior peninsular.
• És essencial.

Meridional

• Dos eixos urbans:
  • Eix de la vall del Guadalquivir (de Cadis a Jaén).
  • Eix litoral (de Cadis a Almeria).

Cantàbric

• Integra les ciutats de la costa cantàbrica i el nord de Castella i Lleó, La Rioja i Navarra.
• Té una articulació interna feble (Bilbao no aconsegueix articular el sistema).

Atlàntic

• Està centrat al voltant de l'eix format per les ciutats de la Corunya, Santiago de Compostel·la i Vigo.
• Connecta amb el sistema urbà portuguès (ciutat de Porto).

Les transformacions urbanes tenen tres conseqüències principals:

• Consolidació dels eixos territorials (població i activitats econòmiques).
• Reforçament de la preeminència de les set àrees metropolitanes principals (Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga).
• Bicefàlia del sistema urbà espanyol:
  • Àrea metropolitana de Madrid: centre econòmic, polític i financer.
  • Àrea metropolitana de Barcelona: centre econòmic amb una millor situació geogràfica que Madrid per la seva proximitat al mar i als centres urbans europeus.

Arxipèlag canari

• Té un sistema urbà propi per l'aïllament territorial.
• Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife.

L'origen del sistema urbà espanyol es troba en el desenvolupament econòmic, la industrialització i els moviments interns de població entre el 1960 i el 1975.