Urbanisme i Societat a l'Antiga Roma

Evolució del Dret Romà

A partir de l’edicte de Caracal·la es va encetar un nou procés en el Dret. Els juristes van perdre autoritat. A l'època de Dioclecià, els senatus-consulta van desaparèixer en favor dels edictes imperials. S'inicià la compilació dels Còdex, on es recollia el material legislatiu ja existent. El primer va ser el Codex Theodosianus. Justinià va fer una tasca de recopilació coneguda com Corpus Iuris Civilis, constava de 4 parts: Codex, Digesta o Pandectae, Institutiones i Novellae. El Dret romà va seguir parcialment vigent a l'edat mitjana i a partir d'aquest es van fonamentar els codis civils dels Estats moderns, que van rebre la influència dels filòsofs del s. XVIII.

Urbanisme Romà

Els romans agafen dels grecs l'ús de la columna i dels etruscos l'arc i la volta. Entre els materials destaca l'ús que van fer de la pedra, el maó, el formigó, l'estuc i el marbre.

Estructura de la Ciutat Romana

Els àugurs realitzaven rituals religiosos abans de construir una ciutat, sacrificaven animals i miraven a les seves entranyes uns signes per saber la voluntat dels déus. Quan veien que els hi eren favorables, delimitaven el terreny amb la cerimònia "inauguratio". Després de delimitar les muralles, es traçaven dos carrers principals que unien les portes: de nord a sud el cardo maximus, d'est a oest el decumanus maximus. A la intersecció s'aixecava el fòrum. La resta de carrers es traçaven paral·lelament als dos principals, seguint el sistema del grec Hipòdam de Milet (traçat hipodàmic). Es formava una xarxa d'illes simètriques on es construïen les domus i insulae. Els romans escollien llocs amb les millors condicions possibles per construir-les. L'arquitecte Vitruvi al segle I recull en Els deu llibres de l'arquitectura els principis arquitectònics essencials per a la creació d'una ciutat.

Roma: Origen i Evolució

El seu origen està en un assentament de pastors a la riba del Tíber, en una zona pantanosa. Els reis etruscos la van envoltar de muralles. El ràpid creixement de la ciutat es va fer sense cap planificació urbanística, els barris i les cases es van distribuir sense cap ordre sobre els set turons.

Després de la invasió dels gals l'any 390 a.C. va quedar gairebé destruïda, va ser reconstruïda per ordre del dictador Camil. Després de les guerres púniques va començar el període d'expansió de l'estat, i va convertir-se en una de les més importants del món. Al temps del Cèsar va arribar als 800.000 habitants. Ciceró diu que va ser una bonica ciutat, August va convertir una Roma de fusta i maons en una Roma de marbre. L'any 64 d.C., durant el regnat de Neró, hi va haver un incendi de 8 dies que va destruir la ciutat. Al segle II va arribar al milió i mig d'habitants. Va ser anomenada ciutat eterna per l'historiador Ammià Marcel·lí.

Elements i Equipaments Públics

Muralles

Les ciutats acostumaven a estar envoltades de muralles. Al principi la finalitat era defensiva, però durant l'època de pau eren un símbol de prestigi. A partir del segle II es van reforçar per la pressió dels bàrbars. L'origen de moltes ciutats de les províncies són ciutadelles militars (oppidum) o campaments (castra). Davant la resistència i hostilitat dels habitants autòctons, l'exèrcit creava assentaments i campaments fortificats que després van ser aprofitats per construir ciutats. A Hispània era molt freqüent: Castra Caecilia (Càceres), Castra Iulia (Trujillo), Castra Postumiana (Castro del Río).

El Fòrum

Era la plaça principal de la ciutat, situada al centre i envoltada per edificis amb porxo (ambulacrum). Era el lloc de trobada dels ciutadans i el centre de la vida ciutadana. Es recordaven fets i personatges a través d'estàtues i arcs, també es col·locaven esteles o plaques de pedra amb textos. Solia ser lloc de celebracions religioses, polítiques i militars.

Hi havia diversos monuments públics com:

• Capitoli: temple de les tres grans divinitats: Júpiter, Juno i Minerva.
• Cúria: lloc de reunió de l'assemblea.
• Basílica: gran sala coberta amb pòrtics on s'impartia justícia i es realitzaven transaccions comercials.
• Tribunes: destinades als oradors i polítics.
• Mercats, amb les Tabernae, lloc destinat a intercanvis comercials.

Xarxa de Sanejament i Clavegueres

Era una preocupació dels romans. Recorrien la ciutat seguint el traçat hipodàmic dels carrers. Eren canalitzacions tancades amb lloses planes que podien formar part de la pavimentació o bé estar recobertes amb voltes de mig punt. Hi havia unes boques d'embornals destinades a empassar-se l'aigua de la pluja. Des de les clavegueres, les aigües residuals es conduïen fins als camps o rius fora de la ciutat. Els edificis públics i les domus importants tenien un sistema de canonades per conduir les aigües fecals a les clavegueres. La gent utilitzava les latrines públiques, ja que només els rics en disposaven a casa seva. Encara que no era car, alguns no s’ho podien permetre i utilitzaven les gerres dels bataners o tintorers. Al costat de la porta deixaven una gerra usada com a urinari. Vespasià va gravar amb un impost aquests professionals per utilitzar l’orina pública. Malgrat la millora que va suposar les clavegueres, les condicions higièniques dels barris més humils eren força precàries. A Hispània queden restes de clavegueres romanes a Mèrida, Tarragona, Còrdova, Saragossa.

El Proveïment de l’Aigua

Utilitzaven pous, cisternes i fonts. A les domus tenien cisternes sota l’impluvium, per tant, podien distribuir l'aigua amb tubs de ceràmica a la part de la casa on la necessitessin. A cada carrer hi havia una font pública. El més important que els romans van aportar relacionat amb el proveïment d'aigua va ser els aqüeductes, permetien l'arribada d'aigua des d'una deu o riu fins a la ciutat. A l'origen es feia una filtració per depurar-la, després amb una sèrie de canonades amb una suau inclinació permetien que l'aigua no quedés estancada. Per evitar accidents els enginyers van usar arcades, murs de sosteniment i galeries excavades a la roca. L'aigua circulava per elles i per la part superior de l'arc. Al llarg del trajecte hi havia uns espais per a la neteja i la ventilació.