Urbanisme i infraestructures a l'antiga Roma

Les urbanitzacions

Ildefons Cerdà (1815-1876) va crear el pla de l'Eixample, basat en una xarxa viària oberta i uniforme d'illes de cases. L'engraellat dels carrers s'assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Barcino, situada dalt del mont Tàber. Totes les ciutats romanes de nova creació eren concebudes segons aquest model. En el cas de la ciutat de Roma, no ho van fer a causa de la seva antiguitat. El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l'urbanista grec Hipòdam de Milet. Els enginyers militars romans van tenir en compte els seus criteris a l'hora d'aixecar els campaments; molts d'aquests, després, van ser ciutats, i moltes d'elles van ser dissenyades amb els mateixos criteris perquè eren erigides per soldats llicenciats amb la finalitat que hi fundessin una nova colònia i no tornessin a Itàlia.

Al centre de les ciutats modernes hi sol haver la plaça més àmplia amb els edificis nobles, destinats a seu del govern, on estaven tots els òrgans del govern centralitzats (Plaça Sant Jaume). Aquest criteri deriva de la idea romana de situar en un campament la residència de la màxima autoritat militar i, al centre d'una ciutat, el fòrum amb el temple principal, la basílica per administrar la justícia, la cúria o el seu govern local i els rostra o plataformes elevades des d'on els governants es podien dirigir al poble o soldats.

La xarxa viària i els ponts

Els romans van construir una xarxa viària eficient per transportar tropes i controlar militarment tot l'espai geogràfic que era al seu abast. Els que les construïen eren l'exèrcit. La primera gran via que van fer els romans fou la Via Àpia el 312 aC, de 211 km, i unia Roma amb Càpua. Moltes vies eren enllosades, viae stratae. L'enllosat es feia d'una manera semblant a com es fa ara el ferm de les nostres carreteres. Constava de 4 capes: la inferior o statumen, formada per pedres i terra; la segona, rudus, feta amb pedruscalla i morter; la tercera, nucleus, o base de sorra, grava o rajoles triturades; i la superior, summum dorsum, amb lloses de pedra. A partir del segle II aC es va veure la necessitat de construir mil·liaris al costat de les vies, és a dir, senyalitzacions en forma de pilars de pedra que podien estar a 3 m d'alçada. Tenien una base més o menys cúbica per poder estar soterrada i un cilindre damunt el qual pintaven el nom de qui havia fet construir o reparar la via i també les milles que separaven un lloc d'un altre. La construcció d'una via suposava haver d'aixecar ponts.

Aqüeductes

La gent volia viure en grans centres urbans i les ciutats havien de disposar de bones comunicacions per fer-hi arribar bones provisions i aigua abundant per satisfer les necessitats de la gent.

Els aqüeductes eren conduccions per canalitzar l'aigua des del lloc de captació fins als centres de consum. Un aqüeducte podia ser subterrani, cuniculus, com els 100 metres que s'han conservat a Badalona (BDN), o bé una canalització o specus damunt d'arcs, com les restes dels aqüeductes de Barcelona (BCN). Una vegada l'aigua arribava a la ciutat, hi havia un dipòsit de reserva que ara anomenem torre d'aigües, castellum aquae, des d'on l'aigua era distribuïda a la ciutat.

Declinacions

Vocatiu

• Ocule del nom > oculus
• Antoni del nom > antonius
• Mi del nom > meus

Gènere neutre singular

Adjectius. Gèneres

• 3 terminacions >> bonus, -a, -um (masculí, femení, neutre)
• 2 terminacions >> fortis, -e, -i (3a declinació) (m/f/n)
• 1 terminació >> prudens, -ntis (m/f/n)

Pretèrit perfet

Pretèrit plusquamperfet

Infinitiu