Unitat 9: Càncer, Transplantament i Clonatge

1.1. Les proves per fer el diagnòstic

- Per tal de poder fer un diagnòstic i, si convé, aplicar un tractament, s’utilitzen diversos mètodes:

• l’exploració física
• les anàlisis, habitualment de sang o d’orina
• els mètodes de diagnòstic d’imatge: radiològics, ecogràfics, etc.
• les biòpsies: extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits

1.2. Les proves analítiques

- De l’anàlisi de sang s’obté l’hemograma: el nombre i la proporció de cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes).

L’anàlisi sanguínia també indica les concentracions de determinades substàncies:

• glúcids (glucosa)
• lípids (colesterol, triglicèrids)
• enzims (fosfatasa alcalina, transaminases,...)
• proteïnes (albúmina)
• ions (Na+, K+)
• anticossos
• substàncies secretades per cèl·lules que han alterat el seu funcionament...

- L’orina conté les substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular (urea, creatinina, etc.); per tant, l’anàlisi d’orina també pot indicar el funcionament anòmal d’algun òrgan. Algunes malalties provoquen la secreció de determinades substàncies que, en ser excretades, poden detectar-se i facilitar el diagnòstic.

- Tant en el cas de la sang com en el de l’orina, de vegades es fan cultius per determinar la presència de determinats microorganismes.

- El diagnòstic per la imatge engloba totes les tècniques que es fan servir per observar a l'interior del cos i poder tenir un diagnòstic sobre una possible malaltia.

- Les principals són:

• Radiografia
• Tomografia computada (TAC)
• Ressonància magnètica nuclear (RMN)
• Ecografia
• Mamografia
• Endoscòpia

• S’obté quan els raigs X (radiació electromagnètica d’alta freqüència) impressionen una placa fotogràfica.
• Es poden observar teixits més o menys compactes.
• S’utilitzen per observar ossos (en traumatologia) i, en oncologia, per identificar determinats tumors (al pulmó).

• Obtenció d’imatges per raigs X en diferents plans o seccions.
• Amb l’ordinador es poden observar aquestes imatges com “llesques” d’un òrgan.
• Es pot observar pulmons, vasos sanguinis, parts de l’encèfal…
• Permet identificar i estudiar tumors.

• Es basa en un aparell que emet ones d’ultrasons que penetren el cos i es reflecteixen com un “eco”. Aquest “eco” és processat per un ordinador que genera les imatges.
• S’utilitza principalment per observar el creixement del fetus durant un embaràs.

• És una radiografia d'alta definició de la mama en què s'utilitzen raigs X a dosis molt baixes.
• És la millor tècnica per diagnosticar un càncer de mama de forma precoç.

• És una exploració per visualitzar l’esòfag, l’estómac i el duodè.
• Consisteix a introduir per la boca un tub flexible, anomenat endoscopi, que té una petita càmera a la punta, i fer-lo avançar una mica més enllà de l’estómac. Les imatges es veuen en una pantalla.

- Les característiques principals són que les cèl·lules d'una part del cos es reprodueixen sense control. En distingim dues:

• Tumor benigne: no envaeix els teixits que l'envolten ni afecta la funció de l'òrgan on creix.
• Tumor maligne: envaeix els teixits que l'envolten i es dissemina a altres parts del cos. Tumors anomenats metàstasis.

- Creixement descontrolat de les cèl·lules mare de la medul·la òssia que acaben envaint la sang i altres teixits. Les cèl·lules sanguínies es formen a la medul·la òssia a partir de cèl·lules mare.

- La leucèmia produeix un excés de leucòcits NO FUNCIONALS, que són semblants però no fan la funció de fagocitar. Aquestes cèl·lules canceroses acaben entrant a la sang, tornant-la de color blanc.

- La leucèmia també disminueix el nombre de plaquetes i de glòbuls vermells.

- Mètodes d'exploració de radiologia i, anys després, la radioteràpia. Morí de leucèmia.