Trastorns de salut mental: diagnòstic i tractament

Malalties mentals

MALALTIES MENTALS: presenten alteracions en el pensament, en les emocions i en el comportament. Presenten angoixa i patiment psicològic. Àrees alterades: Les relacions interpersonals. El control dels impulsos. La conducta. La percepció. La consciència. L’orientació. L’atenció‐concentració. La sexualitat, etc. Tractament psiquiàtric: Mitjançant psicofàrmacs (antidepressius, antipsicòtics, etc ). Tractament psicològic: Mitjançant psicoteràpia. Combinació: tractament psiquiàtric i psicològic. ASSISTÈNCIA A PERSONES AMB PROBLEMES MENTALS. Recursos i programes d’atenció: Centres de dia. Programes d’hospitalització parcial d’estada curta. En règim d’internament voluntari o obligatori.Altres recursos: Centres de rehabilitació. Reinserció laboral i social amb tallers ocupacionals. Cursos formatius, etc., de reinserció social. Atesos per un equip compost per professionals: Psiquiatria. Psicologia. Treball social. Teràpia ocupacional. MALALTIES MENTALS MÉS IMPORTANTS: Trastorns de tipus neuròtic. Trastorns psicòtics. La depressió. Trastorns de la personalitat. Trastorns infantils. Trastorns d’origen orgànic. Caràcter agut: En moments més àlgids de la malaltia. Condiciona el tipus d’intervenció hospitalària: forçosa, involuntària, voluntària, etc. Caràcter crònic: trastorns evolucionen cap a un dèficit crònic de capacitats (intel∙lectuals, personals, físiques...). Es poden alterar amb l’aparició d’un procés agut, per exemple, un brot psicòtic. Caràcter de remissió: Després del tractament algunes patologies remeten. Per exemple en casos d’anorèxia, depressió, ansietat... TRASTORNS NEURÒTICS: processos caracteritzats per un alt nivell d’ansietat sense arribar a perdre el contacte amb la realitat. L’ansietat és una resposta normal a l’estrès. Es caracteritza per: -Patiment, tristesa i angoixa. -Trastorns en el son, pèrdua de la gana, agressivitat, falta d’atenció i concentració. -Efectes somàtics: marejos, taquicàrdia, vertígens, mals de cap, etc. Poden ser passatgers o conjunturals. De vegades, requereixen ajuda psicològica o psiquiàtrica i prescripció de psicòtrops. No acostumen a ser greus. Més freqüents: ANSIETAT GENERALITZADA. Sentiment persistent d’angoixa. ESTRÈS POSTRAUMÀTIC. Passat el període d’ansietat tornen a rememorar l’esdeveniment traumàtic. LES FÒBIES. Aversió i por persistent envers deter persones, obj, situacions o actes.

ELS PENSAMENTS OBSESSIUS.

Apareixen a la ment de manera repetitiva i no es poden allunyar voluntàriament. COMPORTAMENTS COMPULSIUS. Redueixen temporalment pensaments obsessius 'TOC'. EL TRASTORN SOMATOMORF. malaltia imagi. Provoca alteracions orgàniques com mals de cap, vòmits, palpitacions, etc.* La línia entre el normal i el patològic es traspassa quan els trastorns passen a condicionar la vida de qui els pateix.* TRASTORNS PSICÒTIC: es caracteritzen per la pèrdua de contacte amb la realitat. -Desestructuració del pensament i alteració de la percepció de la realitat. -Comportament social inadequat (perillós per a la pròpia integritat i la de les persones del seu entorn). -Són trastorns greus i crònics. -No acostumen a tenir consciència de la seva malaltia. -més habitual és l’esquizofrènia, tot i que n’hi ha d’altres com la paranoia, el trastorn maniacodepressiu o l’autisme infantil. Símptomes: Símptomes positius: AL∙LUCINACIONS: percepció estímuls que no exis.. DELIRIS: pensaments ilògics o creences falses. CONDUCTES EXTRAVAGANTS: aparença inusual, comportament inadequat, agitat i agressiu.Símptomes negatius: POBRESA AFECTIVA: falta d'expre i gestos afectius. ALÒGIA empobriment del pens i del llenguat. FALTA D’ATENCIÓ: problemes per a concentrar-se. ABÚLIA‐APATIA: pérdua del desig o voluntat. Inactivitat, pèrdua de les mesures higièniques. ANHEDONIA‐INSOCIABILITAT: pèrdua de la sensació de plaer. Tractament: individualitzat i combina diversos mètodes. Ajuda a millorar la qualitat de vida. Farmacològic. Antipsicòtics o neurolèptics: clorpromazina, haloperidol, clozapina. Rehabilitació I Activitats De Suport. Ensenya destreses necessàries per a la convivència en la comunitat. Psicoteràpia. Estableix una relació de col∙laboració entre el pacient, la família i el metge. Teràpia Electroconvulsiva (TEC). Inducció elèctrica d’una convulsió generalitzada. DEPRESSIÓ: Sentiment de tristesa intens i desproporcionat en relació amb la magnitud del fet que el provoca i que persisteix en el temps. Factors predisposants: -Esdeveniments emocionalment desagradables. -Factors hereditaris. -Efect secundaris a alguns medic. -Efect d’un trastorn físic ( tiroide, malalties neurològiques…). -Factors biològics en la dona. Tipus de depressió: exògena: causa o fet que la desencadena. endògena: sense cap esdeveniment vital estressant.

Simptomes:

No expressa emocions de manera adequada. Res la motiva. lenta i li costa concentrar‐se. Defuig la comunicació amb les persones més pròximes. Té sentiments de culpa. Es reclou en si mateixa. Pensa en la mort i fins i tot en el suïcidi (15% de les depressions greus). Creu que pateix malalties incurables o té por de tornar‐se boja. Pot arribar a patir deliris i al∙lucinacions. Altres símptomes: Dificultat per conciliar el son i mala qualitat d’aquest. Pèrdua del desig sexual. Pèrdua de pes, però altres persones poden guanyar‐ne (depressions lleus). Cefalees matutines.

TRASTORNS DE LA PERSONALITAT:

no es disposa de mecanismes d’adaptació eficaços i no s’aconsegueix manejar l'estrès. -problemes en les relacions socials i laborals. -No conscients del comportament inapropiat. -Busquen l’origen dels seus problemes en els altres. -Les conseqüències del trastorn repercuteixen en els altres. -Acostumen a durar toda la vida. Tipus: paranoide: pensen que están en contra seua, pers distants. esquizoide: persones introvertides, solitaries que viuen en agobio, invasió de la seua intimitat.fantasia per a enfrontar-se a realitat. histriónica: seducció, provoquen atenció, influibles, suspectibles a les crítiques. narcisista: arrogants, es consideren importants i superiors. prepotents amb comportaments agressius. antisocial: adiccions, alcoholisme comp criminales. no tenen remordiment ni sent de culpa, no mod la seua conducta. límit: inestabilitat en comportament, nec afecte i atenció, si pensen que els falten reaccionen impulsivament. TRASTORNS DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA. RETARD MENTAL: discapacitat caracteritzada per limitacions significatives en el funcionament intelectual i en la conducta adaptativa. El component intel∙lectual: Rendiment intel∙lectual inferior al normal (CI La conducta adaptativa. Habilitats per sortir‐se’n en la vida diària: -Conceptuals: llegir, escriure. -Socials: comunicar-se, respectar normes. -Pràctiques: cuidar de si mateix. Intervenció: -Objectiu: independència i adaptabilitat a l’entorn. -Estimulació precoç (adquirir les habilitats bàsiques). -Tractament pedagògic (centres). Teràpia ocupacional (integració social). Tractament psicològic (modela conducta i afav. integ). Terapèutica biològica: Farmacològica, Dietètica i Quirúrgica.

ANORÈXIA NERVIOSA:

renúncia a mantenir un pes corporal per sobre del mínim saludable, una por intensa a augmentar de pes i alteració de la percepció de la pròpia imatge.Conductes: -Rebuig d’aliments. -Vòmits. -Exercici en excés. Conseqüències: -Pèrdua de pes. -Absència de períodes menstruals. -Elevada desnutrició, alteracions del metabolisme, afecta la funció renal i òrgans importants, com el cor… Fins i tot pot produir la mort sobtada. BULÍMIA: necessitat persistent de consumir quantitats excessives d’aliments que la persona afectada compensa con vòmits, abús de laxants, diürètics, o dietes restrictives intermitents. anorèxia nerviosa>bulímia. Intervenció: multidisciplinària i ha d'estar ben coordinada. Dieteticonutricional: restauració del pes corporal. Psicoteràpia: adquisició d'hàbits alimentaris, canvi de l’autopercepció, millora de l’autoestima, etc. Farmacològica: fàrmacs antidepressius (ISRS) en la bulímia. Antidepressius. Trastorns orgànics mentals: deterioraments transitoris, permanents o progressius del cervell. DEMÈNCIA: deteriorament progressiu de la capacitat mental amb disminució de totes les funcions cognitives. incurables i irreversibles D’aparició sobtada (ictus) o progressiva (demència senil o Alzheimer). no poden seguir una conversa i arriben a perdre la parla. ALZHEIMER: deteriorament i pèrdua gradual de neurones cerebrals de causa desconeguda. Fase inicial: despreocupació pel aspecte físic, oblida certes paraules, inquietud i depressió i falt vocab. Fase intermèdia: incontinència fecal/ urinària, ajuda act vitals, afasia (perdua llengu), apràxia (perd movim), agnonsia (no coneixer) i dificultat comunic. Fase avançada: no realitza cap AVD, afasia, apraxia i agnosia totals, no reconeixen, com nula, reconeixen mostres d'afecte tacte i mirades.