Trastorns de la personalitat i altres trastorns psicològics

Trastorns de la personalitat

La nostra capacitat de relacionar-nos amb els altres depèn de:

• La nostra personalitat
• La nostra capacitat d’adaptació als canvis

Criteris des de un punt de vista psicològic:

Criteris biològics: la causa biològica és la causa i allò que determina la malaltia si es detecta una alteració del sistema nerviós. Criteris estadístics: Sortir de la norma, allò que és més freqüent, és el que determina la normalitat. Al contrari els comportaments poc freqüents són considerats anormals. Criteris socials. Són aquells que venen marcats per les normes socials, determinen allò que és inadequat d’una conducta. Criteris subjectius: Els proposa el mateix individu. Es recolzen en la consciència que la persona té de la seva situació.

Trastorns de personalitat paranoide

Són persones suspicaces i receloses. Això els fa ser distants i desconfiats en les seves relacions personals. Pensen que la gent està contra ells i veuen conspiracions i actes que els perjudiquen darrera de fets trivials i sense importància.

Trastorn de personalitat esquizoide

Acostumen a ser individus introvertits, solitaris i distants. No s’adapten bé socialment i no toleren la invasió de la seva privacitat

Trastorn de personalitat histriònica

Són persones que necessiten cridar l’atenció de manera desmesurada, en moltes situacions “sobre-actuen”. Necessiten crear simpaties més enllà del que es podria considerar normal. Són molt influïbles i susceptibles a les crítiques.

Trastorn de personalitat narcisista

Són persones amb un sentit de superioritat respecte de la resta de la gent, i una creença exagerada en el seu valor propi i en les seves capacitats.

Trastorn de personalitat antisocial

Mostren un comportament crònic de menyspreu, explotació i violació dels drets del altres. No senten remordiments i tampoc empatia quan molesten als altres.

Trastorn de personalitat límit

Trastorn típic de persones inestables, tant en el seu comportament com en el seu estat d’ànim. No solen relacionar-se correctament, són irritables i tenen actuacions desproporcionades a les causes que les provoquen. En casos greus poden presentar conductes autodestructives, ser depressius etc...

Trastorns neuròtics

Els trastorns neuròtics són aquells processos o estats d’origen psíquic, caracteritzats per un nivell d’ansietat alt, però sense arribar a perdre el contacte amb la realitat.

Trastorns psicòtics

Els trastorns psicòtics són aquells trastorns mentals que es caracteritzen per una pèrdua de contacte amb la realitat.

La depressió

La depressió és un sentiment de tristesa intens i desproporcionat en relació a la magnitud del fet que ho provoca i que persisteix més enllà d’un període de temps justificat.

Característiques:

• És el segon trastorn més freqüent després de l’ansietat.
• Afecta més a dones que a homes.
• Acostuma a presentar-se de manera gradual.
• Solen aparèixer diversos episodis al llarg de la vida del malalt.

La depressió no té causes, però si factors que les persones patiran depressions: Successos emocionalment desagradables, Factors hereditaris, Efectes secundaris d’alguns medicaments, com els antihipertensius, Consum d’alcohol o drogues.

Tipus de depressió:

• Exògena, quan hi ha alguna causa o fet que la desencadena.
• Endògena, apareix sense cap esdeveniment vital estressant

Símptomes i manifestacions

• Les persones depressives perceben el món que els envolta com descolorit i trist.
• No troben sentit a la seva vida.
• Perden la il·lusió i les ganes de gaudir d’allò que els agrada.
• Res no la motiva.
• Dificultats de concentració i d’atenció, es torna lenta.
• Defugen la comunicació amb les persones més propers.
• Sentiment de culpa.
• Dificultat per dormir.
• Pèrdua del desig sexual.

Estrès

L’estrès és normal. És la reacció natural de l’organisme enfront d’un desafiament físic i/o emocional.

Eustrès:

Forma benigna d’estrès i ens ajuda a enfrontar-nos a les noves demandes de la vida o Disestrès: forma negativa i danyina de l’estrès que perdura en el temps, desgasta i comporta efectes destructius per al cos. En aquest moment, l’individu es sent ansiós, deprimit o agressiu.

Ansietat

L’ansietat és una emoció desagradable consistent en una reacció de tensió, aprehensió i preocupació davant d’una situació que l’individu entén com una amenaça potencialment perillosa per a la seva integritat física o psíquica, encara que, moltes vegades, no existeixi una causa aparent.

Manifestacions de l’estrès i l’ansietat

Les reaccions emocionals enfront d’un perill o amenaça reals o imaginaris es manifesten en:

Manifestacions fisiològiques

Responen a una elevació dels nivells de cortisol, adrenalina i noradrenalina, i depenen del sistema nerviós vegetatiu (autònom) i del sistema endocrí. Es presenten diferents símptomes i signes:

• Cardiovasculars: palpitacions, taquicàrdies.
• Gastrointestinals: nàusees, vòmits.
• Genitourinaris: miccions freqüents, impotència.
• Neuromusculars: sanglot, tremolor.
• Neurovegetatius: pupil·les dilatades, mareigs.
• Malalties relacionades amb la fatiga i la disminució de les defenses: reaccions al·lèrgiques, refredats...

Manifestacions cognitives o de pensament

Els símptomes cognitius es refereixen al que la persona sent o pensa. Les persones amb ansietat tenen sentiments d’inferioritat, inutilitat i incapacitat, que les porten a una disminució de l’autoestima i a la frustració. S’observa irritabilitat, actes violents, abús de drogues, trastorns alimentaris... També mostren dificultats per atendre i concentrar-se, així com per prendre decisions.

Manifestacions conductuals

Podem observar hiperactivitat o paralització motora. Moviments desorganitzats, repetitius, feixucs, tics.. Són característiques les conductes d’escapament o evitació. (en pacients canvis de data en una cirurgia)

Causes del estrès i ansietat

El cos: són diverses les circumstàncies que afecten l’organisme i generen estrès. Exemple, les restriccions d’aliments, mals hàbits i modificació en el ritme son/vigília. L’entorn: el context en què viu l’individu el sotmet a diversos agents agressius o estressors: per exemple, es veu obligat a mantenir uns horaris, mantenir unes relacions socials no desitjades, viure en un ambient sorollós, Els pensaments: la falta de seguretat, un autoconcepte o una autoestima baixos fan que la persona pateixi més fàcilment ansietat.

Factors d’ansietat en l’ambient sanitari

Estressors físics: relacionats amb la malaltia, amb el tractament, amb el consum, la intoxicació i l’abstinència de determinades substàncies. Exemples d’estressors físics: dolor, les immobilitzacions, les característiques de l’hospital. Estressors psicològics: comprenen tot tipus de crisis, des de les situacionals a les de maduració, sentir-se vulnerable i depenent, dols patològics, problemes en les relacions personals... Estressors socials: en aquest cas, l’ansietat dependrà de com la societat percebi la malaltia, de si afecta les relacions socials, de la feina o altres.

Mesures davant l’estrès / ansietat

• Psicofàrmacs.
• La comunicació.
• Dieta i exercici.
• Relaxació/meditació.
• Reforçar l’autoestima.
• Identificar els signes d’ansietat i no contagiar-se’n.
• Mantenir l’activitat i l’autocontrol.

Angoixa

Parlem d’angoixa quan predominen les manifestacions corporals, és a dir, somàtiques, davant de les manifestacions psíquiques. En canvi, parlem d’ansietat quan predominen els sentiments subjectius (símptomes psíquics) i el fenomen és percebut amb total nitidesa. La crisi d’angoixa pot ser: Inesperada: l’angoixa es desencadena sense motiu aparent o Situacional: la crisi sorgeix després de l’exposició a un precipitant situacional o anticipadament a aquest.

L’atac de pànic

Consisteix en un discret període de por intensa, aprehensió, terror o malestar, que va acompanyat, freqüentment, d’una sensació de perill o catàstrofe imminent i d’un impuls per escapar, i durant el qual apareixen de sobte, malestar o dolor al pit, sudoració excessiva...

Por

La por és una resposta emocional que es presenta davant de situacions o objectes concrets que impliquen perill per a l’individu, de forma que és una resposta previsible i normal, es presenta davant d’una amenaça o perill real i apareix davant d’estímuls presents i l’ansietat pot tenir caràcter anticipatori.

Fòbies

Les fòbies són una forma especial de por que queda fora del control voluntari de qui les pateix. Es té una reacció desproporcionada, persistent i irracional davant de la presència o anticipació d’un objecte o situació. Exemples: agorafòbia i fòbia social.

EL RETARD MENTAL

El retard mental es considera una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa.

Component intel·lectual

Un endarreriment intel·lectual inferior a 70, aquesta “frontera” seria la que marquen els “border line”.

Conducta adaptativa

Són les habilitats apreses per les persones per tirar endavant en la seva vida diària. Les persones amb retard mental també presenten dificultats en aquest aspecte.

Habilitats conceptuals

Llegir, escriure, operacions matemàtiques

Habilitats socials

Comunicar-se i relacionar-se amb els altres.

Pràctiques

Capacitat de cuidar de sí mateix, vestir-se, arreglar-se

L’ANORÈXIA NERVIOSA

És una malaltia caracteritzada per la renúncia a tenir un pes corporal per damunt del mínim saludable, una por intensa a augmentar aquest pes i una alteració de la percepció de la pròpia imatge. Les persones que pateixen anorèxia nerviosa normalment incorren en tres tipus de conductes de risc: Rebuig als aliments. Fent dietes estrictes, calculant calories.... Vòmits. ingereixen aliments que consideren excessius es provoquen els vòmits, ja que pateixen un fort sentiment de culpa. Exercici en excés: per reduir pes fan molt exercici. Aquesta malnutrició pot provocar greus alteracions del metabolisme que pot comportar anèmia, falla renal, problemes cardíacs, i fins i tot la mort.

LA BULÍMIA

És un trastorn caracteritzat per una necessitat persistent de consumir una quantitat excessiva d’aliments que desprès intenta corregir amb conductes anòmales de vòmits, abús de laxants, diürètics, o dietes restrictives intermitents, sol aparèixer juntament amb l’anorèxia.

Intervenció amb persones amb anorèxia i bulímia:

• Dietètic i nutricional.
• Psicoteràpia: individual i de grup, també cal intervenir a la família i l’entorn del pacient.
• Farmacològica: Es prescriuen fàrmacs en aquells casos en que el desordre alimentari apareix associat a una depressió.
• Cal tractar a la persona en el seu conjunt

TRASTORNS ORGÀNICS I MENTALS

Són aquells associats a deterioraments transitoris o persistents, o progressius del cervell. A diferència dels anteriors és un problema físic que afecta al nostre cervell. En aquestes patologies la causa és orgànica, alguna cosa no funciona en el nostre organisme i això es tradueix en un problema psíquic.

LES DEMÈNCIES:

Són un deteriorament progressiu de la capacitat mental en el qual, la memòria, la capacitat mental i d’aprenentatge, l’atenció i en general totes les funcions cognitives, estan disminuïdes. Les demències solen ser incurables e irreversibles. Presenta símptomes com l’agressivitat, incapacitat de relacionar-se, parlar confús i divagacions.

Tipus d’aparició de les demències:

Sobtades. exemple per un ictus cerebral, un accident. Paulatines. exemple l’Alzheimer, l’abús de drogues i alcohol.

ALZHEIMER:

És una malaltia que es produïda per un deteriorament de les neurones del cervell, la causa encara és desconeguda però es sospita de diverses causes com les genètiques. Tres etapes: inicial, intermèdia i avançada

*etapa inicial:Despreocupació per l’aspecte  fisic Comença a tenir problemes amb situacions rutinàries (manejar els diners…) S'oblida de certes paraules. No es pot expressar per falta de vocabulari. Incipient. Aquesta situació li origina inquietud i depressió. Afectada per la falta de vocabulari. *

El tractament de l’Alzheimer:

Farmacològic: per retardar el procés de la malaltia, per evitar les paranoies i al·lucinacions

No farmacològic: entrenar l’atenció i la memòria, activitats terapèutiques com la musicoteràpia, dansateràpia... i l’estimulació social i física.

L’atenció a les persones amb Alzheimer:

-facilita’ls peces de vestir senzilles, programa i simplifica les rutines, utilitza frases curtes i

senzilles i amb un to de veu positiu i amable, ajuda’ls a trobar la paraula i fomenta la

comunicació no verbal, realitza i vigila escrupolosament la higiene personal

Com a auxiliars, què podem fer?

Tenir un coneixement exacte de la persona concreta que s’atén. Vigilar la continuïtat en el

tractament farmacològic. Mostrar respecte per les seves incapacitats i un sincer suport

emocional i afectuós, càlid i de qualitat. Mostrar-se receptiu i atent especialment si es tracta d’un nen. Evitar els perjudicis. Conèixer i reconèixer les teves limitacions