Trastorns mentals: estigma, classificacions i tipologies

La malaltia mental i l'estigma

Anomenem malaltia mental a qualsevol alteració emocional, cognitiva o de conducta, persistent en el temps que afecta al funcionament dels processos psicològics bàsics i que causa desajustament social i sofriment. Segons la OMS un 25% de la població mundial presenta o presentarà algun tipus de trastorn mental al llarg de la seva vida. L'estigma és molt més determinant, solen patir més rebuig social que altres alteracions físiques i això determina la seva discriminació social. La terminologia també estigmatitza, l'ús correcte és... PRIMER LA PERSONA DESPRÉS LA MALALTIA/SITUACIÓ ALTERACIÓ...

El DSM-VI i el CIE-10: Les classificacions de referència dels professionals

(majoritàriament des de l'enfoc clínic) que treballen en l'àmbit psíquic són el DSM-VI (manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals elaborat) i el CIE-10 (elaborat per l'OMS el 1992, en la seva desena edició).

Tipus de trastorns i/o alteracions

Trastorns d'estat d'ànim La característica principal és una alteració profunda de l'humor o estat emocional de la persona que ho pateix. Solen diferenciar-se dos grups de símptomes: depressius i eufòrics.

• Elevat nivell de patiment.
• El tractamanet farmacèutic i psicoterapèutic adequat ajuda a portar una vida normalitzada.
• No es produeix una pèrdua de realitat

La malaltia més freqüent és la depressió major i en el cas de trastorns, el trastorn bipolar.

La depressió

La depressió és molt més que estar baix de moral. La majoria de persones experimenta tristesa de tant en tant, però en algunes ocasions aquests sentiments no desapareixen i s'acompanyen d'altres símptomes desencadenats per factors psicosocials i neurobiològics. Comença amb una sensació de tristor, i la intensitat en la qual es desencadena ajuda a determinar si es tracta de depressió o bé d'un estat de tristesa o estrès.

Símptomes, com sentir tristesa i ansietat de llarga durada, sentiments de desesperança, dolors, mal de cap, desordres del son, manca de motivació i d'energia, sentiments d'inutilitat o de culpabilitat, pensaments negatius i excessiva autocrítica. En els casos més greus, la depressió provoca pensaments suïcides i autolesions.

Trastorn bipolar: És un trastorn psíquic també conegut com trastorn maniacodepressiu. Es caracteritza per la variació de la intensitat de l'estat d'ànim de la persona afectada, que oscil·la de forma cíclica en el temps entre episodis d'eufòria (fase maníaca) i de depressió (fase depressiva). És una de les malalties psíquiques amb un índex més alt de suïcidi.

Trastorns de personalitat

El DSM-IV defineix els trets de la personalitat com a "patrons persistents de formes de percebre, relacionar-se i pensar sobre l'entorn i sobre un mateix, que es posen de manifest en una àmplia gamma de contexts socials i personals". El trastorn de la personalitat es dóna quan aquests trets es fan inflexibles i desadaptatius i causen un deteriorament funcional significatiu o un malestar subjectiu. La seva aparició no s'associa a altres trastorns mentals o malalties, ni als efectes del consum de substàncies. El DSM-VI tipifica deu trastorns de la personalitat, agrupats en tres grans tipus segons la similitud de les seves característiques, tot i que és freqüent que es presentin al mateix temps trastorns dels diferents grups:

• El grup A inclou els trastorns paranoide, esquizoide i esquizotípic de la personalitat. Solen semblar persones "estranyes" o excèntriques.
• El grup B inclou els trastorns antisocial, límit, histriònic i narcissista de la personalitat. Solen semblar persones dramàtiques, emotives o inestables.
• El grup C inclou entre d'altres els trastorns per evitació, per dependència de la personalitat. Solen semblar persones ansioses o temeroses.

En els trastorns de la personalitat, els símptomes repercuteixen en els altres i són plenament acceptats per l'ego del subjecte. Són un grup de trastorns mentals que presenten desviacions significatives respecte a la manera com les persones perceben, pensen, senten i es relacionen amb la resta.

Trastorn límit de personalitat (TLP) Es caracteritza per la inestabilitat en l'estat d'ànim, en les conductes i en les relacions interpersonals, el que comporta alteracions en moltes àrees de la vida (formativa / laboral, afectiva, relacional i familiar). Les persones afectades per aquest trastorn tendeixen a mostrar:

• Dificultats en regular les seves emocions i pensaments.
• Conductes impulsives i imprudents, que poden incloure autolesions i intents de suïcidi.
• Estableixen relacions inestables amb els altres.

Trastorns d'ansietat

En aquests trastorns trobem un elevat nivell d'angoixa, temor o preocupació. Poden ser transitoris que remeten o s'atenuen amb un tractament adequat, però poden prolongar-se o empitjorar si no són tractats, poden arribar a incapacitar a la persona. De vegades és conjuntural, causat per un fet estressant.

• Ansietat generalitzada Malestar i angoixa que es manté en el temps. No respon a una por concreta o una situació determinada. Causa tensió muscular, acceleració del ritme cardíac, sensació d'ofec, temor del futur, irritabilitat, insomni...
• Crisi angoixa o atac de pànic Es dóna quan l'angoixa presenta un episodi agut, amb símptomes similars als de l'ansietat però molt més intensos. Els efectes que produeix poden ser sensació de por i malestar intensos, por de morir, de tornar-se boig o de perdre el control, sensació d'ofec, mareig o desmai, tremolors, sudoració, sensació d'estar “separat” d'un mateix (despersonalització). Pot tornar-se crònica si no es tracta i provocar crisis més intenses o més freqüents, i altres efectes com hipocondria, ansietat anticipatòria o depressió.

Estrès post-traumàtic És a dir, posteriorment al fet que una persona hagi viscut una situació molt estressant i traumàtica, que ha suposat un perill per a la seva vida o integritat física. Sol aparèixer al cap d'uns tres mesos després del fet. Pot generar insomni, somnis i records del fet traumàtic, angoixa, dificultat de concentració, etc., però també pot succeir que s'oblidi el que ha passat amb l'amnèsia post traumàtica.

Fòbies Responen a una por desproporcionada i irracional cap a un objecte o situació que en realitat no representa cap amenaça o perill real. Hi ha diferents tipus i elements que la poden desencadenar, per exemple la fòbia a les aranyes, a la sang, als espais tancats (claustrofòbia) o als espais oberts (agorafòbia), entre moltes altres.

Trastorn obsessiu compulsiu (TOC) És una neurosi que té dos símptomes clars: les obsessions en forma de pensaments i idees recurrents que interfereixen en el pensament de la persona i les compulsions o rituals en forma d'actes repetitius que la persona creu que ha de fer per evitar conseqüències catastròfiques.

Trastorns psicòtics (no confondre amb psicopatologia i psicopatia)

Alteració del pensament i pèrdua de contacte amb la realitat.

La malaltia més freqüent és l'esquizofrènia L'esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del contacte amb la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat. Es pateix una desintegració com a subjecte en quasi tots els aspectes de la conducta. Acostuma a aparèixer durant l'adolescència o a la primera joventut (entre 15-35 anys), i és crònica. Les manifestacions més rellevants de la malaltia són en funció del tipus d'esquizofrènia: idees delirants, al·lucinacions auditives, visuals i tàctils, ambivalència emocional, manca d'empatia, immobilitat total o moviment constant amb postures estranyes, llenguatge alterat, aïllament total.

Els simptomes varien en funció del tipus d'esquizofrènia.

• Paranoide: Símptomes que dominen són al·lucinacions auditives, visuals i tàctils, així com idees delirants.
• Desorganitzada: Alteracions de l'estat d'ànim, sobresurt la desorganització (en comportament pot existir llenguatge, pensament, afectivitat i comportament desorganitzat)*
• Catatònica: trastorns motors, hiperactivitat, immobilitat total o moviments constants amb postures estranyes. Indiferenciada: es presenten diversos tipus de simptomes i cap predomina.
• Residual: símptomes atenuats, quan la malaltia és crònica. Prevalença simptomes negatius.

Vulnerabilitat de les persones amb trastorns mentals

Trobem dos tipus de variables les individuals i les contextuals:

INDIVIDUALS: Edat, gènere i cultura de procedència, Situació econòmica, Altres malalties, Reconeixement del trastorn, Nivell educatiu i professió, Experiències positives o traumàtiques en el passat.

CONTEXTUALS: Suport familiar i social, Context polític, Existència o falta d'oportunitats educatives, laborals de participació social, Adequació de les ajudes disponibles, Actituds socials davant el trastorn, Accessibilitat als tractaments i qualitat d'aquests, Estil de vida.

Factors que incideixen de forma més negativa en la vulnerabilitat de la persona.

Malaltia associada. Que el trastorn causi dependència. Que tingui persones a càrrec seu. Diversitat cultural Patir violència.

Necessitats i suports

Necessitat d'inserció laboral i integració social

-El nivell d'estudis, ajuda a ser més capaços de trobar estratègies per comprendre la seva situació i superar-la. Per millorar l'ocupabilitat de les persones amb trastorn és clau, entrenar habilitats sociolaborals, modalitats d'ocupació protegida.

Serveis des de l'àmbit sanitari: La resolució 46/119 de l'Assamblea General de Nacions Unides (1991) estableix una sèrie de principis per la protecció de les persones amb malaltia mental, amb intenció que siguin directrius a seguir pels diferents paísos. Destacar en la mateixa línia, el Llibre verd de la salut mental a Europa (2005).

Promoure i prevenir la salut mental (àmbit sanitari i social), Millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental integrant-les en la societat. Protegir la dignitat de les persones amb malaltia mental enfront de possibles abusos de la pràctica psiquiàtrica, Actuar sobre la població en general per eradicar l'estigmatització. Desenvolupar un sistema d'informació i investigació sobre salut mental per tota la UE.

Tractaments adequats

Diagnòstic primerenc i encertat. Accés al tractament.-Farmacològic -Psicoterapèutic

Segons l'objectiu del tractament pot ser: -Caràcter curatiu. -Caràcter pal·liatiu. -Caràcter urgent.

NORMATIVA ESTATAL Llei 16/2003 Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, catàleg de prestacions sociosanitàries mínimes.

• Actuacions preventives i de promoció de salut mental en coordinació amb altres recursos sanitaris i no sanitaris.

• Diagnòstic i tractament de trastorns mentals aguts reaguditzacions de trastorn mental crònic.

• Diagnòstic i tractament de trastorn mental crònic.

• Diagnòstic i tractament de conductes addictives.

• Diagnòstic i tractament de trastorns psicopatològics d'infància i adolescència.

• Informació i assessorament a les persones vinculades al pacient llar.

Autonomia personal i social:

Serveis d'atenció al col·lecctiu: Unitat centre o servei de salut mental comunitària, Unitat de salut mental infantil i adolescent, Unitats d'hospitalització en hospital general., Unitats d'hospitalització de dia, Hospitalització domiciliària, Unitat d'atencions prolongades, Comunitats terapèutiques, Unitats geropsiquiatria, Unitats de trastorns de la conducta diària. alimentària, Unitat de trastorns de la personalitat. temps lliure, Unitat de patologia dual.

Recursos de residencia alternativa: Miniresidències o cases llar, Habitatges o pissos tutelats, Pisos socials protegits.

Recursos de promoció i d'autonomia: Programes d'habilitats per la vida, Programes adreçats a l'oci i el.

CINEMA

• Psicosis (1960) La inflexible disciplina del centre, accentura la tendència al desordre.

• La naranja mecánica (1971) El trastorn antisocial de la personalitat 

• Alguien voló sobre el nido del cuco (1975)- sobrediagnosticació, la minusvaloració de l'intern 

• El resplandor (1980) trastorn personalitat 

• El silencio de los corderos (1991) -conductas psicópates. 

• El club de la lucha (1999) 

• Memento (2000)- l'amnèsia anterògrada (un trastorno en el que no se forman nuevos recuerdos). 

• Take Shelter (2011) els mecanisemes mentals de la paranoia. 

• Mejor... imposible (1997) Trastorno obsesivo-compulsivo. 

· Joker (2019)