Trastorns de la Comunicació: Tipus i Característiques

Trastorns Sistèmics

Síndromes o malalties que poden afectar tant els processos de comprensió i expressió com la parla o la percepció.

Diversitat funcional intel·lectual

No es considera malaltia ni trastorn. Es tracta de persones amb limitacions significatives en les capacitats cognitives i en la conducta adaptativa.

Paràlisi cerebral infantil

Trastorn del sistema nerviós central que provoca una alteració del control motor. Afectació a nivell cognitiu:

• Dificultats d'articulació i vocalització (disàrtria o fins i tot anàrtria).
• Presenten trastorns associats: hipoacúsia, dèficit visual o diversitat funcional intel·lectual.

Autisme

Trastorn generalitzat del desenvolupament. Alteracions greus en les habilitats per a la comunicació i la interacció social.

Parkinson

És una malaltia neurodegenerativa que afecta àmbits comunicatius. La disàrtria associada causa dificultat per expressar-se (control motor).

Alzheimer

Pèrdua progressiva del llenguatge i la comunicació per demència (envelliment prematur del sistema nerviós central).

Afectacions:

• Estadi inicial: Primeres mancances, repeticions ideacionals, dificultats per comprendre idees.
• Estadi moderat: Pèrdua important de vocabulari, apareixen circumloquis, neologismes, parafàsies i ecolàlies.
• Fase avançada: Comprensió i ús només de paraules concretes. Lectoescriptura amb tendència a desaparèixer.
• En la seva fase terminal es perd la parla (afàsia global) i el llenguatge.

Ictus

Lesió del cervell produïda per una alteració en la irrigació sanguínia. Disàrtria associada, possible afàsia per dificultat per expressar-se (control motor).

Esclerosi múltiple

Malaltia degenerativa del sistema nerviós central. Disàrtria associada i dificultat per expressar-se (control motor).

Esclerosi lateral amiotròfica

Malaltia neurodegenerativa. Disàrtria associada i dificultat per expressar-se (control motor).

Trastorns de l'Emissió

Trastorns de la veu

• Disfonies orgàniques: Lesions, infeccions, malformacions, etc.
• Disfonies psicògenes: Trastorns psicològics, situacions estressants, neurosis, etc.
• Disfonies funcionals: Mal ús o abús.
• Disfonies audiògenes: Com a conseqüència d'un dèficit auditiu.
• Afonia: Pèrdua total (temporal o permanent) de la veu.

Alteracions en la fluïdesa

Problema en el ritme anormal de la parla.

Disfèmia o tartamudeig

(Més habitual) Interrupció del ritme de l'expressió verbal. No afecta el cant.

• Millora:
  • Amb la lectura.
  • Amb la parla simultània amb una altra persona.
  • Amb alcohol.
  • Amb eufòria o enuig.
  • Quan la persona parla sola en veu alta, o anunciant sèries de paraules conegudes.
• Empitjora:
  • Amb cansament físic o psíquic.
  • En situacions importants o compromeses.
  • Per telèfon.
  • En dir paraules significatives, com el nom propi.

Patologies en l'Articulació de Paraules

Dislàlia

Defectes en l'articulació d'un fonema (so-lletra), congènit o adquirit. Es tracta i millora amb un logopeda.

Disàrtria

Dificultats en l'entonació, expressivitat, ritme, etc. Pot ser causada per paràlisi cerebral infantil, Parkinson, esclerosi múltiple, ELA, etc.

• Anàrtria: Pèrdua total de la parla.

Dispràxia de la parla

Subtil lesió o manca de desenvolupament de la zona del cervell que controla els moviments.

No es controla adequadament l'articulació del so, a vegades no surten bé i existeix un retard en el desenvolupament del llenguatge i deficiències en el processament d'informació. Pot ser frustrant.

Disglòssia

Dificultats a causa d'alteracions anatòmiques (llavi leporí). Millora quirúrgicament o amb logopèdia.

Rinolàlia

Alteració en la ressonància nasal i bucal (parla nasal). Causes orgàniques o funcionals.

Trastorns de la Recepció

Deficiència visual

Alteració permanent que produeix una disminució de la capacitat de visió.

• Debilitat visual: Resta visual superior al 30%. Permet l'escolarització, amb adaptació del material.
• Hipovisió profunda: Resta visual entre el 20% i el 30%. Els volums es veuen definits i els colors es perceben. Permet l'escolarització, amb suports a la lectoescriptura.
• Ceguesa parcial: Resta visual entre el 10% i el 20%. Orientació a la llum i percepció de masses poc definides. Deambulació autònoma.
• Ceguesa total: Menys del 10% de resta visual. No es percep cap llum ni imatge.

Deficiència auditiva o hipoacúsia

És la pèrdua de la capacitat auditiva que fa difícil o impossible sentir amb normalitat.

• Hipoacúsia lleu o lleugera: Pèrdua inferior a 40 dB.
• Hipoacúsia moderada o mitjana: Pèrdua entre 40 i 70 dB.
• Hipoacúsia severa: Pèrdua entre 70 i 90 dB.
• Hipoacúsia profunda: Pèrdua superior a 90 dB.
• Si és bilateral i anterior a l'adquisició del llenguatge, pot causar mudesa.
• Absència total d'audició: Cofosi o anacúsia.

Sordceguesa