Trastorns de l'Estat d'Ànim, Personalitat i Alimentació: Guia Completa

Trastorns de l’estat d’ànim: La depressió

Sentiment de tristesa intens i desproporcionat en relació amb la magnitud del fet que ho provoca i que persisteix més enllà d’un període justificat de temps. És el trastorn més freqüent després de l’ansietat i les dones són més propenses a patir-lo. Sol aparèixer de manera gradual i dura entre 6-9 mesos, encara que pot allargar-se als 2 anys. Pot ser recurrent al llarg de la vida.

Factors predisposants a la depressió

• Successos desagradables o esdeveniments estressants (malaltia greu, pèrdua de feina, pèrdua d’un ésser estimat).
• Factors hereditaris.
• Efectes secundaris a medicaments, drogues o alcohol.
• Efectes de trastorns físics (tiroides, malalties neurològiques).
• Factors biològics de la dona: premenstrual, postpart.

Així, les depressions poden ser de causa exògena (externa) o endògena.

Símptomes i manifestacions

• Percepció del món que l’envolta descolorit i sense sentit.
• Pèrdua de capacitat de gaudir i d’il·lusionar-se per esdeveniments que l’envolten, res els motiva.
• Lentitud i manca de concentració.
• Eviten la comunicació i l’expressió dels seus sentiments.
• Pensaments sobre la mort o el suïcidi. El dolor que senten és tan intens que volen morir, com una alliberació.
• Dificultats i mala qualitat del son.
• Pèrdua de desig sexual.
• Pèrdua o guany de pes (depressions lleus).
• Cefalees matutines.

Trastorns de la personalitat

Els trastorns de la personalitat són patrons, pautes, trets permanents i inflexibles (no adaptatius) d'experiència interna (percepcions, pensament i emocions) i comportaments que no s’ajusten a allò socialment establert. Són estils de funcionament desadaptatiu.

TOC i TOCP

TOC: Trastorn obsessiu compulsiu

Inclou idees obsessives, intrusives i absurdes que si s’eliminen de la consciència generen ansietat i conductes rituals per calmar les obsessions. Generen angoixa i deteriorament laboral, social i familiar.

TOCP: Trastorn obsessiu compulsiu de la personalitat

Patró generalitzat de preocupació per l’ordre, perfeccionisme i el control mental i interpersonal. Són persones molt dedicades a la feina, que els costa delegar, poc flexibles i rígides moralment.

Graus de retard mental

[Contingut sobre graus de retard mental no proporcionat]

Anorèxia nerviosa i bulímia

Anorèxia nerviosa: renúncia a mantenir un pes corporal sobre el mínim saludable, una por intensa a augment de pes i una alteració de la percepció de la pròpia imatge.

Bulímia: trastorn caracteritzat per una necessitat persistent de consumir una quantitat excessiva d’aliments que després s’intenta compensar amb conductes anòmales de vòmits, abús de laxants, diürètics o dietes restrictives intermitents.

Intervenció

• Dietètic funcional: restauració del pes corporal.
• Psicoteràpia: reeducació de conductes i hàbits, canvi d'autopercepció, millora de l'autoestima.
• Farmacològica: en el cas de la bulímia funcionen bé els inhibidors de recaptació de serotonina i els antidepressius.

Vigorèxia

La vigorèxia és un trastorn no estrictament alimentari, però que sí que comparteix la patologia de la preocupació obsessiva per la figura i una distorsió de l'esquema corporal. És més freqüent en homes d'entre 18 a 35 anys. Implica l'efecte contrari que l'anorèxia, de manera que també rep el nom d'anorèxia inversa.

És un trastorn dismòrfic corporal que es relaciona amb el trastorn obsessiu compulsiu i que implica que la persona s'obsessioni amb les seves imperfeccions, el que fa que percebi una imatge distorsionada de si mateixa.

Dansateràpia, exercici físic, etc.

L’atenció al malalt mental

• No correspon al TCAI donar resposta clínica a l’angoixa o el patiment del malalt, ni discutir amb ells sobre les seves manifestacions patològiques.
• Vigilar la continuïtat del tractament: conscienciar perquè es prenguin la medicació en la dosi adequada.
• Valorar les seves reaccions amb connexió amb el trastorn que pateixen.
• Relació respectuosa, càlida i de qualitat, encara que ells tinguin dificultats per les relacions personals. Reaccionen bé al bon tracte.
• Evitar els prejudicis.
• Cercar recolzament dels companys en cas que la situació et sobrepassi. Acceptar les pròpies limitacions.
• Intentar no implicar-te emocionalment, ja que l’angoixa i el patiment dels pacients pot afectar als professionals. Es necessita adequada motivació i característiques personals determinades per treballar amb aquest tipus d’usuari.
• Aprendre a reconèixer els brots psicòtics.
• Prendre precaucions si hi ha risc per la vida de l’usuari o dels que estan amb ell.
• És fonamental l’educació de la família i la seva implicació. La família també necessita suport.
• Adapta l’estil de comunicació (llenguatge senzill, no verbal), frases curtes, simplifica rutines, vigila la higiene personal.
• Especial atenció amb les actituds ja que són especialment sensibles a l’excitació i el nerviosisme, així com al tracte brusc i considerat. Ex: parlar en veu baixa i tranquil·la.
• Dona suport emocional i afectuós i mostra’t receptiu a les demandes de l’usuari.