Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH): Símptomes, diagnòstic i tractament

Trastorn per dèficit d'atenció i/o hiperactivitat (TDAH)

És un síndrome conductual que es manifesta mitjançant un augment de la falta d’atenció, la impulsivitat i un augment de l’activitat motriu. Afecta directament al rendiment acadèmic, i és una de les coses més habituals de fracàs escolar, problemes de comportament a l’aula. Es comença a manifestar a la primera infància i pot persistir durant tota l’edat escolar i adulta. Des de l’etapa infantil, els infants amb TDAH mostren dificultats per estar-se quiets i això els impedeix concentrar-se i prestar atenció.

Subtipus de TDAH

1. TDAH amb predomini de dèficit d’atenció:

• No posar atenció en els detalls o per distracció, cometre errors en les tasques escolars.
• Dificultats per mantenir l’atenció en activitats recreatives.
• Sembla que no escolti quan se li parla directament.
• No segueix les instruccions i no acaba els treballs escolars o les tasques laborals.
• Te dificultats per organitzar tasques i activitats. Ex: oblit d’agafar el material.
• Evita començar tasques que requereixen esforç mental sostingut.
• Perd coses necessàries per tasques o activitats.
• Es distreu amb facilitat amb els estímuls externs.
• S’oblida de dur a terme les activitats quotidianes.

TDAH amb predomini de la impulsivitat i hiperactivitat

Mou les mans o els peus i es mou a la cadira. S’aixeca en situacions on ha d’estar assegut. Corre o gripa en situacions que no pertoca. Parla excessivament. Respon inesperadament o abans d’acabar una pregunta. Te dificultats per esperar el seu torn. Interromp als altres.

TDAH combinat

Presenta símptomes dels subtipus anteriors.

Diagnòstic i intervenció

El trastorn es pot diagnosticar entre els 6-7 anys (quan són més petits tots es mouen). Quan els nens i nenes sense el trastorn comencen a controlar-se els processos d’inhibició motriu (mantenir-se asseguts, fixar l’atenció, escoltar una explicació, etc.) els nens amb trastorn no ho aconsegueixen. Per diagnosticar la presència del TDAH s’han de donar les circumstàncies seguents:

1. S’han de detectar almenys 6 dels símptomes descrits anteriorment.
2. Alguns dels símptomes s’han de presentar abans dels 12 anys i no tenen perquè donar-se dels tres tipus.
3. Els símptomes estaran presents en dos o més contextos (no només a l’escola).

És important insistir que el TDAH no es presenta igual en tots els casos.

Recomanacions de pautes i estratègies pel professor

• Informar sempre de les regles i normes a l’aula.
• Reservar un espai a la pissarra pels deures.
• Tenir l’horari setmanal a la classe.
• Anticipar-se a les novetats, és molt positiu que l’alumne amb TDAH conegui els canvis d’horari i qualsevol variació de la rutina.
• Ensenyar a l’alumne a planificar.
• El professor s’ha d’assegurar que l’alumne ha rebut les instruccions.
• Disposar de temps per ordenar la taula (s’ha de revisar).
• Ús i control de l’agenda per part del professor.
• Cal asseure a l’alumne amb TDAH en un lloc espaiós (amb llum, a prop de la porta o finestra) i a prop del professor per controlar.
• Evitar que segueixi de front amb algú.

Trastorns associats al TDAH

1. Trastorn per ansietat: Els infants amb TDAH són més susceptibles perquè els hi resulta molt difícil respondre les exigències de l’entorn.
2. Trastorn de l’estat d’ànim: Depressió. Els sentiments que a vegades tenen els nens amb TDAH, es poden semblar als d’una persona amb patró depressiu. Sentiments d’inferioritat, impotència, baixa autoestima.
3. Trastorn d’aprenentatge: El fracàs escolar i les dificultats d’aprenentatge són característiques del TDAH.

Tractament TDAH

Tractament farmacològic amb psicoestimulants. Efectes beneficiosos:

• Incrementa l’atenció, la memòria i la concentració.
• Incrementa l’habilitat de l’infant a controlar-se i regular la seva conducta.
• Incrementa el rendiment en tasques que requereixen atenció i per tant millora el rendiment acadèmic.
• Disminueix la hiperactivitat i la impulsivitat, disminuint la conducta desafiadora i agressiva.
• Augment del compliment de les normes i regles.
• Millora en les interaccions socials.

Efectes negatius: Els efectes secundaris de la medicació psicoestimulant solen ser transitoris i acostumen a apareixer a l’inici del tractament i van desapareixent a les poques setmanes, si la dosi és adequada. Els més freqüents són:

• Insomni
• Disminució de la gana
• Pèrdua de pes
• Irritabilitat
• Ansietat
• Plors fàcils
• Dolor abdominal

En casos puntuals:

• Nàusees
• Malsons
• Marejos

Intervenció conductual

La modificació de la conducta té com a objectiu propiciar el canvi de comportament de les persones a través de tècniques d’intervenció psicològica. Donat que el TDAH és un trastorn que implica una dificultat conductual es farà un enfocament que es basarà en l’aplicació de reforçament positiu.

Estratègies d’actuació amb infants TDAH

1. Teoria de la reducció d’estímuls: Consisteix en ubicar els infants en espais amb pocs estímuls per tal que es puguin centrar en la seva pròpia conducta sense pertorbacions exteriors.
2. Programa extra d’educació física: Consisteix en dividir la jornada escolar en intervals de 15/20 min amb diferents activitats en cada moment i utilitzant un sistema de recompensa de punts (no barrejar emocions amb recompensa). També es destinen períodes de temps per la pràctica de l’esport i l’activitat física.
3. Estratègies d’entrenament a pares: És bàsic fer col·laborar als pares en la intervenció dels seus fills. Es pretén que els pares aprenguin a detectar conductes inadaptades dels seus fills i sàpiguen com actuar davant d’aquestes.