Transició Energètica a Catalunya, Espanya i UE

Energia i Transició Energètica a Catalunya

La transició energètica implica passar de l'energia no renovable a la renovable. A principis del segle XX, la producció d'electricitat a les centrals hidroelèctriques del Pirineu va permetre l'electrificació de les indústries i les llars. A mesura que es va començar a industrialitzar, Catalunya ha hagut de fer front a la pobresa de les fonts energètiques pròpies i importar-ne. Catalunya és un país dependent, sobretot, dels combustibles fòssils i de les centrals nuclears.

• El 57,7% de la producció d'energia elèctrica prové d'energia nuclear.
• El cicle combinat, amb una turbina de gas i una de vapor d'aigua, representa un 12%. Fan servir combustibles fòssils i gas.
• La cogeneració representa un 10,5%. Fan servir combustibles fòssils i gas.
• Les energies renovables aporten el 17,4% de la producció. El seu creixement no ha estat suficient per assolir els objectius fixats per la Unió Europea el 2020.

Consum Energètic a Catalunya

• Transport: 45,1%
• Indústria: 25,5%
• Llars: 14,7%
• Serveis: 13,1%
• Sector primari: 1,6%

Un aspecte important pel que fa a la producció i el consum energètic és l'eficiència de les infraestructures energètiques. Aquestes han de garantir la generació, l'emmagatzematge, el transport i la distribució de l'energia als punts de consum. Les xarxes energètiques han d'abastar tot el territori per arribar als consumidors, han de ser segures, tenir un bon manteniment, ocupar el mínim sòl possible i evitar danys ambientals. Dos factors que contribueixen a garantir la seguretat de la xarxa són la utilització de diversos sistemes de producció, el que s'anomena combinació elèctrica (combinació de les diferents fonts d'energia), i la interconnexió energètica amb altres xarxes de proximitat i internacionals.

La prospectiva energètica a Catalunya (PROENCAT 2050) és un document que defineix les estratègies sobre la transició energètica catalana, en línia amb l'objectiu final de la Unió Europea, amb la Llei del canvi climàtic i transició energètica de l'Estat, i amb la Llei del canvi climàtic de Catalunya. Les principals fites que s'esperen assolir el 2050 són:

• La millora de l'eficiència del sistema energètic català.
• L'estalvi energètic.
• El creixement de les renovables, que l'eòlica suposi el 50% de la generació elèctrica del país i la fotovoltaica el 43% el 2050.
• El tancament de les centrals nuclears.
• L'establiment d'un model energètic basat en la generació de proximitat i en l'autoconsum.

Energia i Transició Energètica a Espanya

Espanya és un país energèticament dependent; produeix una quarta part de l'energia que consumeix. El 2021, el 55,4% del total de l'energia produïda provenia de fonts no renovables, entre les quals el 20,8% d'origen nuclear. El 44,6% provenia de fonts renovables, amb l'eòlica representant el 23,3%. Espanya és el cinquè país del món en producció eòlica i el setè en fotovoltaica.

La política espanyola en matèria energètica s'inscriu en el Marc Estratègic d'Energia i Clima 2019, que promou la reducció de les emissions contaminants, una eficiència més gran i l'estalvi energètic. A més, busca complir amb els acords de les Nacions Unides i la Unió Europea sobre el canvi climàtic i la descarbonització.

Objectius de la Política Energètica Espanyola

• Reduir les emissions de GEH (gasos d'efecte hivernacle).
• Millorar un 29,6% l'eficiència energètica.
• Assolir el 42% del consum d'energies renovables l'any 2030.
• Generar electricitat amb un 74% de renovables.
• Arribar a la neutralitat climàtica o neutralitat del carboni el 2050, amb un balanç zero entre les emissions de gasos i la seva absorció.

La Política Energètica a la Unió Europea

La Unió Europea té una alta dependència energètica, havent d'importar més de la meitat de l'energia que consumeix. Hi ha una gran dependència del petroli i del gas de Rússia, Noruega, Kazakhstan, Algèria, els Estats Units i Austràlia. Des del Tractat de Maastricht el 1993, la UE busca un creixement sostenible que respecti el medi ambient i dona suport als tractats de les Nacions Unides sobre energia i canvi climàtic.

El Marc Estratègic en matèria de clima i energia 2020-2030, aprovat el 2015, va definir els següents objectius de la política energètica:

• Reduir les emissions de GEH a més de la meitat respecte al 1990.
• Augmentar per sobre del 32% la quota d'energies renovables en el consum final.
• Millorar l'eficiència energètica com a mínim un 32,5%.
• Superar les interconnexions d'electricitat existents.