Transició democràtica a Espanya i Catalunya (1975-1980)

La Transició: del franquisme a la democràcia

El 20 de desembre de 1975 va morir Franco. Els partidistes de la continuació del règim amb Joan Carles I i els partidaris de la ruptura van iniciar la Transició. Aquesta va ser un règim autoritari per via de pacte, tolerància i reconciliació.

El govern de Navarro propugnava una evolució franquista amb Fraga i Areilza, que va portar a una obertura amb la legalització d'associacions, sempre que acceptessin les lleis franquistes. Els partits democràtics reclamaven amnistia, llibertats polítiques i sindicals, i el restabliment dels estatuts d'autonomia.

Les organitzacions d'esquerra com la Junta Democràtica (PCE, Carrillo) i la Plataforma de Convergència Democràtica (PSOE, González) es van unir en la "Platajunta". Hi va haver protestes al carrer i la resposta del govern va ser l'enduriment de la repressió, com a Vitòria.

Dimissió de Navarro i nomenament de Suárez

Al juliol de 1976, a causa de la repressió, Joan Carles I va forçar la dimissió de Navarro i va nomenar cap de govern a Adolfo Suárez. Això va generar desconfiança en l'oposició, per la seva trajectòria política durant la dictadura, i en els franquistes, per la seva poca fidelitat als principis del règim.

Suárez va formar govern amb persones de quadres secundaris del règim i sectors democristians. El programa del nou govern era la preparació d'un referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política. Malgrat l'oposició del franquisme, va tenir una alta participació (77%) i un 94% de vots afirmatius. Aquesta llei va ser la frontera entre el règim franquista i la democràcia.

Suárez va legalitzar el PCE perquè l'oposició democràtica ho acceptava. Els primers mesos de la democràcia van estar en perill per:

• Campanyes de desestabilització.
• Assassinats per part de l'extrema dreta.
• Segrestos i assassinats per part de l'extrema esquerra (ETA i GRAPO).

Primeres eleccions democràtiques (1977)

Al juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques després de 41 anys. Es van fundar partits com UCD (guanyador amb més de 6 milions de vots), AP, PSOE, etc.

Redacció de la Constitució de 1978

La redacció de la Constitució, per establir les regles del nou sistema democràtic, va anar a càrrec de 3 diputats centristes, 1 socialista, 1 comunista, 1 d'Aliança Popular i 1 nacionalista. El primer esborrany va estar enllestit al novembre de 1977, fruit de la comprensió i generositat dels partits.

El 31 d'octubre de 1978 va ser votada favorablement per la majoria de diputats i senadors. El 6 de desembre de 1978 va ser aprovada en referèndum amb un 88% de vots afirmatius i un 8% de negatius. El 27 de desembre de 1978, el rei Joan Carles I va jurar la Constitució en una sessió conjunta del Congrés dels Diputats i el Senat. Espanya passava a ser una monarquia parlamentària amb un sistema plenament democràtic.

Principals acords polítics

La Constitució va ser fruit del consens entre partits:

• L'esquerra renunciava a la forma republicana d'estat.
• La dreta admetia el joc democràtic i l'existència d'autonomies.
• Els nacionalistes acceptaven el terme "nació espanyola" a canvi del reconeixement de la nacionalitat catalana.
• El PNB no va acceptar el referèndum.
• L'esquerra abertzale va votar en contra.

Estructura de la Constitució de 1978

La Constitució de 1978 té tres parts:

1. Dogmàtica: estableix els principis bàsics, els drets fonamentals, els principis de política social i economia, les garanties dels drets i el mecanisme de la seva supressió.
2. Orgànica: desenvolupa les funcions i els mecanismes dels poders fonamentals (legislatiu, executiu i judicial), juntament amb qüestions fiscals, l'organització territorial i el Tribunal Constitucional.
3. Reforma constitucional: introdueix reformes mitjançant un sistema específic.

Elements configuradors de la part dogmàtica

• Definició de l'estat com a social i democràtic, amb reconeixement dels drets dels ciutadans i inserció de l'autogovern de les nacionalitats i regions.
• Declaració de l'estat com a implícitament laic, sense definir-se com a catòlic.
• Reconeixement dels drets civils com la llibertat d'associació, reunió, expressió, dret a la intimitat, honor, divorci i abolició de la pena de mort.

Elements configuradors de la part orgànica

• Els poders de la Corona es limiten a qüestions merament representatives, com les Forces Armades.
• Les Corts Generals són la representació política, integrades pel Senat i el Congrés dels Diputats.
• S'estableix la divisió de poders, amb un executiu format per un govern nomenat i elegit per un president.

Drets, deures i política social

• Dret de l'estat a intervenir en l'economia en cas d'interès general, com en les expropiacions.
• Dret a l'educació com a servei públic, accés a la cultura, conservació i respecte del patrimoni cultural i natural.
• No discriminació per cap raó.
• Dret a un habitatge digne i dret i deure al treball amb lliure elecció.
• Dret de la joventut a participar en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural del país.

Els Pactes de la Moncloa (1977)

La situació econòmica i social a Espanya des de la primera meitat de la dècada dels 70 era delicada. La conflictivitat laboral havia augmentat, la inflació era del 29% el 1977, l'atur creixia des de 1974 i la inversió en sectors productius era molt escassa.

Calia rebaixar la conflictivitat laboral i acordar les mesures necessàries per aturar la inflació. Els grups polítics, les organitzacions socials i el govern van signar el 27 d'octubre de 1977 els Pactes de la Moncloa. S'hi acordava reduir la conflictivitat laboral, acceptar que els augments salarials no fossin superiors a la inflació i que el govern elaborés un pla d'ampliació de serveis socials, donant prioritat a la construcció d'escoles i a la realització d'inversions públiques.

La Transició a Catalunya

La Transició democràtica va tenir un desenvolupament especial a Catalunya. El poble català va ocupar el carrer constantment per exigir els seus drets. El període 1975-1980 va ser un dels moments de la història de Catalunya amb més fervor popular per les llibertats individuals, polítiques i nacionals.

"Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia!" va ser el lema popular d'aquests anys. "Llibertat" recollia les aspiracions compartides amb el poble espanyol; "amnistia" era l'exigència de veure en llibertat els milers de presos polítics; i "Estatut d'Autonomia" era la reivindicació que exigia la consideració de les llibertats nacionals.

L'Assemblea de Catalunya, un organisme il·legal creat als darrers anys de la dictadura (1971), va ser la impulsora i difusora d'aquestes reivindicacions.

El 1976, una manifestació convocada a Catalunya va ser durament reprimida. L'11 de setembre de 1976, el govern va autoritzar la celebració de la Diada a Sant Boi, que va ser multitudinària, amb la participació de 100.000 persones. L'11 de setembre de 1977 es va celebrar una manifestació encara més gran, amb més d'un milió de persones recorrent els carrers cèntrics de Barcelona amb el crit "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia!". Les forces democràtiques i els sindicats obrers van promoure l'assistència a la manifestació, que va rebre un ple suport a la democràcia per part del poble català.

Restauració de la Generalitat i retorn de Tarradelles

Després de la mort de Franco, es va crear el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, una instància que aglutinava un ventall divers de grups polítics (comunistes, centristes, socialistes, nacionalistes, etc.).

Al febrer de 1977, representants de diversos partits es van traslladar a França per entrevistar-se amb Josep Tarradellas, amb la intenció de conèixer la seva opinió sobre la possibilitat de retornar com a president. Passades les eleccions, Suárez va convidar Tarradellas a Madrid per negociar el seu retorn de l'exili i la possible restauració de la Generalitat. Tarradellas va acceptar, amb caràcter provisional mentre es redactava un nou Estatut d'Autonomia.

L'Estatut de Sau (1979)

Una comissió de parlamentaris escollits a les eleccions de 1977 es va reunir al Parador de Sau per redactar un projecte d'Estatut. El 25 d'octubre de 1979, el poble català va aprovar i ratificar el text en referèndum. L'Estatut d'Autonomia va ser promulgat al desembre de 1979.

Principis de l'Estatut de Sau

• Defineix Catalunya com una nacionalitat que es constitueix en Comunitat Autònoma d'acord amb la Constitució i l'Estatut.
• La Generalitat és la institució de govern de Catalunya i ha d'organitzar l'autogovern.

Institucions de la Generalitat

• Parlament: òrgan legislatiu que representa el poble. Les seves competències són elaborar lleis, aprovar els pressupostos de la Generalitat i controlar l'acció política del govern.
• President de la Generalitat: òrgan unipersonal elegit pel Parlament.
• Consell Executiu o Govern: nomenat pel president. Les seves funcions són dirigir l'acció política, elaborar i aplicar els pressupostos, proposar lleis al Parlament i dirigir l'administració.

Altres institucions

• Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: màxima institució judicial del Principat.
• Síndic de Greuges: recull i trasllada al Parlament les queixes dels ciutadans sobre l'administració o el funcionament dels serveis.
• Sindicatura de Comptes: intervé en la comptabilitat de la Generalitat.
• Consell Consultiu: vigila la legislació.