Transformacions Socials i Obreres al Segle XIX

La Societat Espanyola al Segle XIX

El Món Rural i la Fi de l'Antic Règim

Amb la desaparició de la servitud jurídica de l'Antic Règim, el poder i la influència del propietari, el cacic, eren enormes. Durant el segle XIX, les rendes abusives van provocar èpoques de fam. La població agrícola presentava un elevat grau d'analfabetisme i marginació social.

El Sorgiment del Proletariat

El naixement de la indústria moderna va comportar una organització del treball diferent, caracteritzada per la utilització de mà d'obra assalariada. La majoria d'obrers treballaven en la indústria tèxtil catalana. El creixement de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica va fer que augmentaren els obrers fabrils a Astúries i al País Basc.

Les regles que regulaven aquest tipus de treball eren molt semblants i no s'assemblaven a les conegudes. El patró ocupava els obrers a canvi d'un salari normalment escàs. Les dones i els xiquets, a partir dels 7 anys, treballaven a les fàbriques i cobraven menys que els homes. La jornada laboral era de 12 a 14 hores al dia durant 6 o 7 dies a la setmana. A més, la mínima protesta significava l'acomiadament. Els salaris a penes els donaven per a menjar. Les cases eren petites i miserables, sense enllumenat ni aigua corrent.

La Vida Social i les Formes d'Oci

El pes dels terratinents agraris (antics nobles o nous burgesos) va consolidar una elit social més propera al prototip de rendista aristocràtic que al model de burgès industrial i emprenedor. La influència de l'Església catòlica va continuar sent molt important, però un sector del liberalisme va defensar la conveniència de laïcitzar la vida pública i posar fi al predomini de la moral catòlica.

La burgesia volia mostrar en públic el seu poder i la seua riquesa. En la nova societat industrial i urbana, les formes d'oci i les diversions van passar a convertir-se en un producte a l'abast dels qui s'ho podien permetre. Les elits freqüentaven l'òpera i els teatres, així com també casinos i cercles de propietaris (una mena de clubs on es reunien). Més tard, entre les classes populars es va posar de moda anar als cabarets i a les corregudes de bous. La taverna era el centre de reunió per als treballadors.

Les Dones en la Societat del Segle XIX

El paper de la dona estava determinat pel manteniment d'una concepció tradicional que la mantenia subordinada a l'home i la privava de tots els drets jurídics o polítics (condició subsidiària). Les que pertanyien a les elits posseïen la seua tradicional concepció catòlica i conservadora, un destí essencial: el matrimoni. S'esperava que foren mares i esposes servicials que limitaren les seues activitats a la llar i les relacions socials a la família. La seua educació consistia en una xicoteta base cultural per a mantenir una vida social acceptable. Les dones obreres i les camperoles constituïen una força de treball important.

El Naixement del Moviment Obrer

En la dècada del 1820, el luddisme va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de les màquines, les culpables de la pèrdua de llocs de treball i de la minva dels jornals. El 1821, els treballadors d'Alcoi van cremar els tallers mecànics, i el 1835 es va produir l'incendi de la fàbrica de Bonaplata a Barcelona.

Molt prompte, la protesta obrera es va decantar cap a la defensa del dret d'associació i el millorament de les condicions de vida i de treball, ja que es van adonar que les causants dels seus problemes no eren les màquines, sinó les condicions de treball que els imposaven els propietaris. D'aquesta manera, va sorgir l'associacionisme obrer per a la defensa dels seus interessos. A partir d'ací, el moviment associacionista obrer es va anar estenent i van crear les societats de socors mutus o societats mutualistes, a les quals els obrers lliuraven una quota per a assegurar-se una ajuda en cas de malaltia o atur.

Les vagues van ser un instrument per a pressionar els amos. Les societats obreres van crear un fons per a ajudar els obrers en vaga (caixes de resistència). La primera vaga general va tenir lloc l'any 1855 (durant el Bienni Progressista) a Barcelona, com a reacció a la introducció d'unes màquines filadores que estalviaven mà d'obra i van fer que molts obrers perderen el lloc de treball.

Les Revoltes Agràries

L'augment de la població agrària assalariada va provocar un problema social greu, sobretot a Andalusia. En el 1840, va recórrer el camp andalús una sèrie de manifestacions i d'ocupacions de terres on el jornalerisme era majoritari i les males anyades provocaven situacions de fam crònica i enfonsaven en la misèria milers de llauradors. Enfront d'aquesta situació, es van cremar collites, entre altres coses (semblant al moviment luddista). Aquest problema es va agreujar el 1855 amb la desamortització dels béns comunals dels municipis rurals.

Com a conseqüència, es van produir revoltes camperoles que van ser reprimides per l'exèrcit i la Guàrdia Civil. El 1861, es va produir l'alçament de Rafael Pérez del Álamo a Loja (Granada), que va arribar a mobilitzar 10.000 homes. La repressió del moviment va provocar un gran nombre de morts. Després, es va estendre per Andalusia el bandolerisme com a resposta a les desigualtats socials.

Socialisme Utòpic i Republicanisme

El moviment obrer i jornaler va rebre el suport de les ideologies com el socialisme utòpic i el republicanisme, que van començar a arrelar a Espanya durant aquest període, oferint alternatives a l'ordre social establert i defensant els drets dels treballadors.