Transformacions Polítiques i Socials al Segle XVIII

L'Antic Règim

Els revolucionaris francesos de 1789 van anomenar Antic Règim les institucions que representaven la tradició que ells pretenien derrocar. Aquesta tradició incloïa aspectes molt variats:

• En l'aspecte polític, l'Antic Règim s'identificava amb la monarquia absoluta.
• En l'aspecte social, amb la societat estamental.
• En l'aspecte econòmic, amb l'economia dirigida i intervinguda per l'estat.
• En l'aspecte intel·lectual, amb les mentalitats i creences dominades pel principi d'autoritat.

La Il·lustració

El moviment de la Il·lustració es va desenvolupar a l'Europa del segle XVIII, principalment a França. El pensament il·lustrat es basava en dos pilars:

• La raó, com a instrument que dirigeix tot coneixement i facilita la comprensió científica de l'univers.
• L'esperit crític, que es desenvolupa mitjançant l'exercici de la raó i que permet posar en dubte allò que no es correspongui amb l'enteniment raonat i raonable.

Les aportacions de la Il·lustració es van manifestar en un doble vessant. D'una banda, va constituir un front d'oposició a les institucions de l'Antic Règim. En aquest sentit, els il·lustrats van adoptar una postura revolucionària. D'altra banda, es va presentar com una revolució cultural que pretenia el progrés econòmic i la modernització de les ciències i les arts.

El Despotisme Il·lustrat

:la ilustracio atacava els fonaments del poder dels monarques absoluts i , per tant, aquests rebutjaven i censuraven les obres dels ilustrats. pero en l'aspecte cultural, la ilustracio presentava propostes mol interessants de foment economic i de promocio de les ciencies i les arts, que podien generar un augment de la riqesa i la porsperitatdels seus regnes. Considerant aquests avantatges, alguns monarques europeus van decidir adoptar els principis culturals de la ilustracio, encara que rebutjaven el seu pensament politic. aquests monarques son coneguts com a despotes ilustrats: despotes, perque van continuar governant amb el mes ferri absolutisme, i ilustrats, perque van demostrar un gran interes per la modernitzacio economica i cultural dels seus estats. el lema del despotisme ilustrar era "tot per al poble, pero sense el poble". aixi, el monarca governava per a augmentar la riquesa i prosperitat dels seus subdits, pero sense reconeixerlos cap capacitat de decisio politica.Les teories politiques revolucionaries:el fonament teoric sobre el qual es basava la monarquia absoluta era que el poder procedia de deu, que el delegava en el monarca. De manera que si el poder reial era d'origen divi, el rei no havia de retre comptes a ningu sobre com regnava els seus regnes, solamente a deu. en el rei residia la sobirania i , en consequencia, els tres poders: legislatiu, executiu, i judicial. davant d'aquesta teoria , va sorgir-n en el segle XVII una altra de ben diferent, el liberalisme, que afirmava que la sobirania residia en el poble i el rei governava per delegacio d'aquest: aquesta era la base del sistema parlamentari britanic, que va inspirar els ilustrats francesos. en el segle XVIII, els principials defensors d'aquestes ideens van ser montesquieu i rosseau. montesquieu va elaborar la teoria de la divisio de poders: els poders legislatiu, executiu i judicial havien d'estar separats perque si residien en una mateixa persona o institucio es queia en la tirania. per a rousseau, partidaria de les idees democartiques, davant del lema de la monarquia absoluta "l'estat soc jo", hauria d'imposar-se el de "l'estat som nosaltres" ja que la sobirania residia en el poble.Les critiques a la societat estamental:en l'europa del segle XVIII es mantenia la societat estamental heretada de l'edat mitjana amb els seus tres estaments, noblesa, clero i estat pla, i la seua divisio en privilegiats i no privilegiats. la realitat social era, no obstant aixo, molt diferent. el grup social mes dinamic i poderos havia pssat a ser la burguesia. encara que. institucionalment, romania dins de l'estat pla, juntament amb les calsses populars, de les quals es trobava cada vegada més distant. paralelament a l'ascens de la burgesia, s'havia produita el descredit dels estaments privilegitas. l'estat pla, que mantenia amb els seus ompostos el conjunt de l'estat, considerava els estamens privilegiats com a parasit socials.Les noves teories economiques:en l'antic regim, la teoria economica predominant era el mercantilisme, que defensava la intervencio de l'estat, i en consquencia del rei, en l'economia. pero en el segle XVIII van sorgir dues noves teories economiques que questionaven aquestes idees: per a françois quesnay, creador de la teoria economica coneguda com a fisiocracia, l'autentica font de riquesa era l'agricultura, pero aquesta solament podia ser prospera si s'establia la propietat privada de la terra. Adam smith va ser el creador del liberalisme economic, teoria que rebutjava la intervencio de l'estat en l'economia. per al liberalisme economic. el mercat nomes havia de regir-se pel lliures joc de les lleis naturals de l'oferta i la demanda.La independencia dels EE.UU: l'any 1776 es va produir un esdeveniment de vital importancia, perque les idees de sobirania popular i separacio de poders van provocar que les tretze colonies que la gran bretanya posseia a la costa est d'america del nord es declararen independents.Els avenços cientifics:els passos mes decisius en les principals branques cientifiques esl van donar aquests autors: en quimica, lavoisier, qui es considerat el creador de la quimica moderna, va enunciar la llei de la conservacio de la meteria, en fisica, newton, que havia enunciat la llei de la gravitacio universal, va continuar amb els seus treballs sobre la mecanica universal; per la seua banda, franklin va experimentar amb l'electricitat i va descobrir la naturalesa del llamp, en biologia, linné va portar a terme la primera classificacio d'especies vegetals i animals, en medicina, jenner va decobrir la vacuna contra la verola i l'atencio prestada en l'astronomia va comportar, entre altres progressos, el descobriment del planeta ura.El neoclassicisme:el racionalisme de la ilustracio encaixava malament amb els excessos decoratius del barroc, que continuava sent l'estil artistic imperant en les primeres decades del segle XVIII. Els ilustrats preferien els ideals de bellesa, serenitat, equilibri i harmonia de l'art renaixentista., inspirat al seu torn en l'antiguitat classica grecoromana. per aixo, el pensament ilustrat va propiciar un nou estil artistic, el neoclassicisme que, com el seu nom indica, pretenia una tornada de l'estetica i la moral de l'antiguitat classica. d'acord amd les idees ilustrades, el neoclassicisme va ser un estil academic i didcatic, que pretenia elaborar regles universals i transmetre valors i normes.L'arquitectura neoclassica:entre les seues caracteristiques es poden destacar les seguents: la simplificacio de les formes, les construccions de grans dimensions i com a elements decoratius s'usen frontons, columnes classiques i grans escalinates. Les arts plastiques:la pintura va ser tambe un instrument ideal per a transmetre els nous valors: sentiment de rectitud moral, la grandesa d'esperit i herosime.