Transformacions Industrials a Espanya al Segle XIX: Anàlisi i Impacte

Les Transformacions Industrials a Espanya

L’endarreriment de la indústria espanyola. Mentre els països europeus iniciaven la segona fase de la Revolució Industrial, Espanya continuava sent un país basat principalment en l'agricultura. La Revolució Industrial va tenir un èxit limitat a Espanya, excepte en el cas del tèxtil català i de la siderúrgia basca. Causes: 1) El retard industrial s'ha atribuït a la poca demanda de productes manufacturats per part de la societat espanyola. 2) La pobresa de la població camperola, majoritària al país i amb un poder adquisitiu escàs, constituïa un estímul feble per al creixement de la indústria.

Proteccionisme

El proteccionisme és una doctrina oposada al lliurecanvisme, encaminada a defensar l'economia de l'estat, protegint la producció de la indústria i l'agricultura pròpies de la competència estrangera. Sense algun tipus d'impost aranzelari que gravés el producte industrial procedent d'Europa, no hi podia haver indústria. Catalunya havia d'elaborar productes més cars que els estrangers, ja que no tenien carbó, ferro, ni bons ports a la costa que permetessin la càrrega i descàrrega. El proteccionisme va ser excessiu i no va estimular la renovació tecnològica. La manca d'inversions, les males telecomunicacions terrestres i la falta de xarxes comercials que portessin els béns al consumidor potencial també van ser factors importants. Alguns d'aquests problemes es van poder solucionar, la qual cosa va generar una certa expansió del sector industrial, encara que més lenta que en altres països.

Indústria Catalana Tèxtil

Condicions i Precedents

Hi ha dues condicions més a part de: capital, mà d'obra i innovacions tecnològiques, que són: l'existència de matèries primeres o fonts energètiques abundants i barates, i una bona demanda de teixits. A Catalunya no es donaven aquestes condicions: el cotó i el carbó s'havien d'importar i el mercat espanyol tenia poca capacitat de compra. Malgrat això, al Principat es va crear una important indústria tèxtil cotonera. Al segle XVIII, a Catalunya es van crear una infraestructura comercial i una xarxa de manufactures importants. Les importacions de teixits, vestits, etc., van donar força beneficis. Les fàbriques d'indianes, testimonis de la presència prèvia d'una tradició artesanal i manufacturera, a les quals es poden afegir les fargues (establiment on s'obtenia ferro per reducció del mineral pel procediment català, mitjançant el qual s'aconseguia el metall amb una sola operació, gràcies a l'acció del carbó), els molins paperers i les adoberies (establiment on la pell o el cuir s'adobaven, se sotmetien a determinades operacions i reaccions per conservar-los i donar-los les propietats necessàries per manufacturar-los). D'altra banda, l'agricultura també s'havia modernitzat i s'havia anat orientant cap al mercat, sobretot la producció de vins, aiguardents i olis. A més, les desamortitzacions a Catalunya no van crear latifundis, sinó que hi predominaven els pagesos emfiteutes (contracte amb què el pagès tenia dret de cultivar la terra d'un propietari a perpetuïtat, deixar-la en herència i vendre-la a canvi d'un cens o pagament fix), que van adquirir a bon preu les terres que conreaven. Gràcies al rendiment del comerç i les manufactures, van ser la font principal del capital català necessari per a la implantació de la indústria. El creixement demogràfic va oferir mà d'obra abundant.

1832-1833: L'Arrencada

En aquests anys, J. Vilaregut i J. Rull van fundar la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia, i van construir la primera fàbrica que funcionava amb vapor. La innovació tecnològica, l'esperit d'iniciativa, el capital comercial i la mà d'obra abundant, i també la recerca d'un mercat per a l'explotació, van fer que la Revolució Industrial arribés a Catalunya. Encara que la Primera Guerra Carlina i un avalot popular van destruir la fàbrica dels Bonaplata, no va trigar a aparèixer una nova.

Les Colònies Industrials

La indústria tèxtil catalana, basant-se en el model anglès, va usar el carbó per assolir la pressió de vapor necessària per fer moure les politges i els telers. Van comprar la maquinària i la tecnologia anglesa, i van estudiar les estratègies comercials. El 1860 es van crear les colònies industrials (conjunt d'instal·lacions industrials i d'equipaments socials, separats dels nuclis de població i localitzats al llarg dels cursos fluvials per aprofitar l'energia hidràulica) per buscar salts d'aigua en els corrents dels rius per moure turbines. Aquestes colònies van facilitar l'aïllament i el control dels treballadors quan ja començaven a organitzar-se els primers moviments obrers.

El Proteccionisme

La superioritat anglesa en els preus i en el control del mercat va obligar la indústria catalana a protegir la seva producció. El proteccionisme va permetre no tan sols l'existència de la indústria tèxtil, però també va marcar el sostre del mercat d'aquesta indústria, ja que els preus elevats li impedien competir amb els teixits britànics en altres països. El creixement industrial al segle XIX va ser important, perquè la major part de la població espanyola va substituir els teixits de lli o de llana habituals dels seus vestits pels de cotó. Durant 1830-1850, la demanda de teixits a Espanya va passar del 20% al 75%, i la llana que es produïa a Terrassa i Sabadell cobria gairebé la totalitat del consum espanyol. El proteccionisme, a Catalunya, no va ser un fre a la renovació tecnològica (1830-1855). Spinning-jenny (màquina de filar manual, patentada a Anglaterra el 1770) i selfactina (màquina automàtica de filar fabricada a Anglaterra que realitza l'últim estiratge, la torsió i el bobinatge dels fils).

Les Fases Econòmiques

Fins al final de 1850, les fonts assenyalen clarament una expansió constant. Causes: la construcció del ferrocarril o la compra de terres de la segona desamortització, i també l'encariment del cotó a causa de la Guerra de Secessió nord-americana, ja que durant aquest període els americans a penes van exportar cotó, cosa que va fer pujar els preus als mercats internacionals.

La Indústria Siderúrgica al País Basc

El País Basc era ric en ferro i tenia petites fàbriques de ferro dolç, que exportaven ferro a la resta d'Espanya i a les colònies americanes, però aviat van entrar en crisi. Els comerciants bascos van aprofitar aquest període de crisi per crear indústries noves i substituir els productes que tradicionalment havien importat. Aprofitant la política proteccionista i la supressió parcial dels furs (procés que va tenir lloc al País Basc com a conseqüència de les guerres carlines), i van usar el lliurecanvisme amb la resta d'Espanya. Bilbao, etc., es van convertir en port per on passaven productes provinents de Castella i de la vall de l'Ebre. Gràcies al proteccionisme, la burgesia comercial donostiarra i bilbaïna van donar suport al País Basc, i proposaven la reinstauració dels furs. Entre 1860 i l'explotació de les mines de ferro i l'exportació a la Gran Bretanya van enriquir una part dels comerciants bascos, i amb aquest capital van construir alts forns i importants drassanes. A Guipúscoa es van crear moltes empreses metal·lúrgiques de transformació de l'acer. El millor de l'economia basca s'explica per dues raons: 1) la política proteccionista del primer terç de la dècada del XIX que va donar a la indústria basca el monopoli del mercat espanyol; 2) l'expansió de l'acer, que va substituir el ferro dolç. Gràcies a fonts d'energia barates, la indústria de Màlaga i Astúries van millorar.

La Creació del Mercat Comú Espanyol

Sistema financer: manera d'obtenir, fer circular, administrar i controlar els recursos pecuniaris d'un estat.

Sistema fiscal: manera d'obtenir recursos econòmics per part de l'estat per mitjà de la recaptació d'impostos.

Comunicacions

Carles III va fer construir els sis camins reials que unien Madrid amb València, Irun, Extremadura, Andalusia, la Jonquera i Galícia. L'any 1850 es va establir el servei de correus i el 1852 va sortir el telègraf. Entre 1854 i 1896 es va construir una xarxa ferroviària de 13.000 km de via.

Una Nova Legislació Mercantil

Volien crear un mercat únic i era imprescindible regular de manera uniforme la legislació comercial i suprimir les duanes interiors que encara hi havia al país. El 1841 es va suprimir l'última duana, encara que es va mantenir l'impost de consum a l'entrada de les ciutats. Sobre les lleis d'importació i exportació, hi ha períodes: 1841-1875 lliurecanvista, protegir determinats productes espanyols, es deixava la porta oberta a la importació. (El Bienni Progressista i el Sexenni Revolucionari van ser les etapes del lliurecanvisme). 1875-1898 (Restauració) es caracteritza per un fort proteccionisme i es van protegir el tèxtil català, la siderúrgia basca, el carbó asturià i el blat castellà.

Unificació del Sistema Monetari

1869 Laureà Figuerola. 1874 José de Echegaray.

Unificació del Sistema d'Impostos

Per no liar-se, han fet diferents impostos dividint-los en 5 classificacions: conreus, hipoteques, consum, producció industrial, immobles i activitat comercial.