Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,79 KB
Tema 5: Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
1. LES TRANSFORMACIONS DE L'AGRICULTURA
1.1 LA CONSOLIDACIÓ DE LA PROPIETAT PRIVADA DE LA TERRA
Els liberals del segle XIX tenien una nova concepció jurídica de la propietat que implicava l'eliminació de les reformes pròpies de l'Antic Règim i la consolidació de la propietat privada de la terra, que era un element molt important en la nova organització capitalista de l'economia. Per tant, això es va anomenar reforma agrària liberal. L'objectiu d'aquesta reforma era alliberar la terra de les traves que posava l'Antic Règim (desenvolupament de la propietat i de l'economia de mercat).
La reforma de la propietat volia millorar la producció agrària. Les mesures principals de la reforma van ser l'abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals, la desvinculació de la propietat i la desamortització de les terres de l'Església i dels béns comunals. Per això, la terra va ser una mercaderia que es podia vendre i comprar. Hi va haver més mesures per als propietaris, que donaven més llibertat per disposar de les seves terres i dels productes que obtenien amb elles.
1.2 ELS EFECTES DE LA REFORMA AGRÀRIA
L'abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals no va significar. Molts pagesos reclamaven la propietat de la terra que conreaven, van quedar lliures de rendes senyorials, però la situació no va millorar gaire. Després de la reforma es van convertir en arrendataris o en assalariats d'un propietat privat i el problema de les jornalades es va fer més greu.
La desvinculació de la terra i les desamortitzacions van permetre la sortida al mercat de milers de propietats, que van comportar una modificació de la propietat territorial. Com a conseqüència d'aquest procés, van canviar l'amo de molts edificis i de parcel·les agràries, això va provocar un increment de propietaris. Molts dels nous propietaris estaven més interessats en aconseguir les rendres i no invertir en la terra. La majoria d'ells no eren conreadors directes.
La desamortització no pot ser considerada un fracàs, perquè va complir alguns objectius com finançar la guerra carlina,...
A Espanya la producció agrícola va augmentar.
Els objectius de la reforma agrària eren eliminar les terres amortitzades, consolidar la propietat privada i incrementar la producció agrícola.
1.3 LES NOVES FORMES DE PROPIETAT A CATALUNYA
La consolidació de les reformes de propietat va prendre a Catalunya un camí diferent del que va seguir a la resta d'Espanya.
Lleis de desvinculació eren dictades pels governs liberals espanyols. La noblesa catalana continuava rebent els ingressos dels censos emfitèutics, estava molt afeblida per la pèrdua de capital dels anys anteriors, per la conseqüència de l'augment dels preus i de l'oposició de molts pagesos a pagar les rendes senyorials. Això va causar que els nobles havien de vendre una part del seu patrimoni agrari en benefici de la burgesia urbana i dels pagesos (antics emfiteutes).
A Catalunya la desamortització no va generar un traspàs de la propietat, perquè la propietat de l'Església i dels municipis era menor. Es va oferir als pagesos la possibilitat de redimir en cens que pagaven i d'accedir a la propietat.
L'abolició dels drets senyorials i dels delmes són factors que van consolidar el control de la pagesia sobre la terra. Els contractes de conreu a llarg termini pertanyien al pagès arrendatari i van aplicar algunes millores per poder incrementar la producció. Gràcies a això, a Catalunya hi va haver una evolució de l'agricultura, que va ser superior a la d'altres zones de l'Estat.
1.4 ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT AGRARI ESPANYOL
La conseqüència més important de la reforma agrària liberal va ser la rompuda de noves terres no conreades. La superfície agrària va augmentar des de 10 milions a 16 milions d'hectàrees, fet que va provocar un augment de la població i la capacitat de prescindir de les importacions de cereals.
Al 1860 la major expansió de conreus va ser la dels cereals, que representava un 80 % del sòl agrícola espanyol. El segon producte molt important va ser la vinya, que es va convertir en un producte d'exportació. El blat de moro també era molt important, sobretot el de les patates. Per això, la ramaderia va empitjorar. Va augmentar la cabanya porcina.
Gràcies a un increment de la superfícies hi va haver un augment de la producció agrícola.
El lent augment de la productivitat era causat per la falta de les millores tècniques. Però això, a Submeseta i a Galícia moltes famílies no podien alimentar als seus fills (Minifundisme).
A Castella la Nova, Extremadura i Andalusia la gran propietat tampoc no va ajudar a millorar la productivitat. La majoria dels propietaris eren interessats només per obtenir beneficis fàcils, fet que va frenar la innovació agrícola. Tot això va provocar una intensa conflictivitat pagesa al llarg del segle XIX.
1.5 L'EXPANSIÓ AGRÍCOLA CATALANA
Hi va haver un augment de la producció agrícola gràcies a l'especialització i a l'intensificació de l'ús del sòl, que van ser afavorides per les transformacions de la propietat. La productivitat es situava per sobre de la mitjana espanyola, però per sota dels països d'Europa. Per tant, la prosperitat de l'agricultura catalana va complir una funció cabdal per a l'arrencada del procés d'industrialització.
La vinya, per poder obtenir vi, va haver de convertir-se en el motor principal d'una agricultura cada vegada més especialitzada per comarques, però les oliveres i els arbres fruiters van tenir una importància considerable. Gràcies als beneficis que va obtenir, la productivitat de la vinya va augmentar la superfície. A les comarques de Barcelona o Tarragona es podien considerar de monocultiu vitícola.
El vi va ser exportat a les colònies antillanes i també a tota Espanya. A partir de la plaga de la fil·loxera, va augmentar aquest conreu. La demanda francesa de vi va provocar un increment de les explotacions i els preus van pujar. Aquest període es coneix com l'edat d'or de la viticultura.
El conreu dels cereals i dels llegums es va reduir o va augmentar molt lleugerament. Això va comportar un dèficit alimentari, ja que la producció agrícola catalana no era suficient per cobrir les necessitats de la població. Es va construir el canal d'Urgell, que irrigava les comarques de la Noguera, l'Urgell i el Segrià. Per millorar la producció, es va començar a conrear l'arròs al delta de l'Ebre.