Transformacions Agràries, Demogràfiques i Econòmiques a l'Espanya del Segle XIX

Reforma Agrària Liberal

La reforma agrària liberal va ser un procés reformista que va consagrar els principis de la propietat privada i de la lliure disponibilitat de la terra. Es va dur a terme el 1837 a partir de tres grans mesures polítiques:

Disolució del Règim Senyorial

• Les Corts de Cadis van implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels senyors.
• Així, el nou senyor va esdevenir el nou propietari agrari i molts llauradors van passar a la condició d'arrendataris o jornalers.

Desvinculació

• Va significar la fi dels patrimonis units obligatòriament, i els seus propietaris van ser lliures per a poder vendre'ls sense traves al mercat.

Desamortització

• Va servir com a mitjà per aconseguir recursos per a l'estat amb la venda de les terres de l'església i dels ajuntaments.

Revolució Demogràfica

Al llarg del segle XIX, la població espanyola va passar de 10,5 milions l'any 1797 a 15,6 milions l'any 1860 i a 18,5 milions el 1900. Les causes més importants d'aquest increment van ser la desaparició de determinades epidèmies, la millora de la dieta i l'expansió d'alguns cultius com el blat de moro i la patata.

En relació amb els països del nord d'Europa, la natalitat espanyola era la més alta, però la mortalitat era molt superior a la mitjana europea, inclosa la mortalitat infantil. El creixement de la població espanyola va ser limitat fins ben entrat el segle XIX, i no va experimentar la transició cap a una demografia moderna de manera completa fins al primer terç del segle XX.

El manteniment d'una mortalitat elevada va ser degut a les males condicions sanitàries i a l'impacte de les epidèmies, ambdues molt relacionades amb la pobresa de la majoria de la població. Durant el segle XIX va continuar augmentant el pes demogràfic de la perifèria en detriment de l'Espanya interior, que va tenir un augment de població molt més limitat, amb l'excepció de Madrid.

Eixamples

L'augment de les dimensions d'algunes ciutats va obligar a enderrocar les muralles d'origen medieval i a programar-ne l'ampliació amb plans de reforma urbana. La transformació urbana va comportar l'obertura d'avingudes i de carrers amples, la construcció d'estacions de ferrocarril, l'inici de l'enllumenat públic de gas i la construcció del clavegueram. La concentració de població també va comportar un nou estil de construcció, amb edificis més alts i distribuïts en habitatges de diferents categories.

Èxode Rural

L'èxode rural és l'abandonament del camp per una part de la població o per la totalitat. La poca flexibilitat tradicional de l'economia agrícola en fa difícil l'absorció d'un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s'han donat situacions episòdiques d'emigració, en general cap a les ciutats.

La Revolució Industrial va produir un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp. L'atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, va absorbir no solament l'excedent demogràfic rural, sinó també altres persones. La població rural va perdre l'equilibri i va entrar en un procés irreversible de despoblament.

La despoblació del camp dóna lloc a una reestructuració racional de l'agricultura i a un augment de la renda per capita que podria neutralitzar l'atracció urbana, però generalment succeeix el fet contrari: l'èxode és selectiu, i els qui se'n van són els joves i els més emprenedors, amb la qual cosa la vida social i econòmica decau i s'intensifica l'emigració. L'èxode rural és un procés antic i ja pràcticament acabat als països industrialitzats. Només la urbanització del camp pot aturar-ne la despoblació. A la llarga, l'èxode permet la modernització de l'economia agrària.

Migracions Transoceàniques

La tensió entre l'augment de la població i les escasses oportunitats d'ocupació van obligar molts espanyols a emigrar a ultramar per millorar les condicions de vida. L'entrada al mercat laboral d'un nombre més gran de persones, la baixa qualificació educativa de la població i l'escassetat de transformacions en l'agricultura van tenir un paper rellevant en la decisió d'emigrar a altres continents per a millorar les condicions de vida.

Els focus d'emigració principals van ser Galícia, Astúries, Cantàbria i les Canàries. La destinació més important era Hispanoamèrica, sobretot l'Argentina, Mèxic, Cuba i el Brasil.

Llei de Mines del 1868

La Llei de mines de 1868 va suposar la fi d'una rígida reglamentació de les concessions mineres i la liberalització del sector, que va iniciar l'explotació massiva dels jaciments espanyols. S'explica per tres factors:

• Els avanços en les tècniques d'explotació que van abaratir els costos.
• L'augment de la demanda internacional.
• L'endeutament de la hisenda espanyola, que va impulsar la concessió d'explotació de jaciments a companyies estrangeres a canvi de compensacions monetàries.

Deute Públic

Endeutament de l'estat per la venda, al mercat, de títols representatius d'aquest deute. L'emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l'estat i que no sempre és possible d'aconseguir-ho augmentant els impostos. Quan el deute públic és a curt termini, és anomenat flotant.