Transformació Urbana i Social a Espanya al Segle XIX

El Creixement Urbà i els seus Reptes al Segle XIX

Ciutats com Reus, Manresa, Mataró o Lleida tenien ja més de 15.000 habitants al segle XIX. Aquest creixement descontrolat va generar problemes greus de sanitat i habitabilitat: no hi havia habitatges suficients, les muralles medievals impedien el creixement del nucli urbà, era difícil traslladar aigua potable, i els sistemes d'escombraries i clavegueram eren deficients. A causa d'això, van sorgir malalties i les ciutats van decidir dur a terme projectes d'ampliació i reforma. A Barcelona, per exemple, es van enderrocar les muralles i es va elaborar un projecte d'ampliació, l'Eixample d'Ildefons Cerdà, que va dotar de salubritat i modernitat la ciutat. Això va comportar la creació d'unes ciutats molt més modernes, amb carrers amples per als carruatges, amb enllumenat públic, amb millors transports i amb millors serveis d'aigua i clavegueram.

Les Noves Classes Dirigents

El model liberal moderat va fer que els antics senyors es convertissin en propietaris de terres. La petita noblesa, però, va perdre poder econòmic i es va diluir entre les classes mitjanes, ja que va perdre la seva font principal d'ingressos: el cobrament d'impostos. La noblesa catalana s'havia arruïnat a principis de segle a causa de l'alça de preus i a la impossibilitat d'augmentar les seves rendes. La petita aristocràcia local es va annexionar al carlisme. La gran noblesa va conservar moltes terres i fins i tot en va aconseguir de noves amb les lleis de desamortització. Tot i això, van anar perdent força a partir del 1860, ja que es van desinteressar pels negocis, no van reparar en despeses i es van anar endeutant, perdent així la seva capacitat adquisitiva. Com a conseqüència, a finals de segle les fortunes dels industrials i comerciants eren ja molt superiors a les nobiliàries. Però sí que tenien influència, ja que formaven part de les "camarilles" de la reina Isabel II i n'obtenien privilegis. També van anar prenent les formes de vida de la nova classe burgesa.

La gran burgesia es vinculava als negocis i va ser la principal beneficiària del model liberal. Van guanyar molts diners especulant i van deixar el negoci industrial per comprar terres i viure de renda, és a dir, les terres van canviar de mans. Els grans burgesos provenien del nord, del País Basc i Andalusia, i tenien el seu centre de negocis a Madrid. La burgesia industrial catalana va viure un moment d'esplendor durant el segon terç del segle XIX, i vivien del tèxtil, de l'especulació immobiliària, o eren retornats de les Índies (Güell, Bonaplata, Muntades...). Molts d'ells es concentraven a la zona limítrofa de Barcelona. Van crear el Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç. Vetllaven perquè les mesures proteccionistes s'implantessin i els seus productes tinguessin sortida dins del mercat nacional.

Les Classes Mitjanes

Les classes mitjanes eren febles, però van obrir una escletxa dins el nou model de societat. Ocupaven només el 5% de la població; eren petits propietaris, però amb una riquesa molt inferior a la dels grans burgesos. Es van expandir gràcies al creixement urbà. Dins d'aquest grup hi havia els treballadors públics i els professionals liberals. Van adoptar l'estil de vida dels grups poderosos, tot i que de forma més austera a causa de la diferència de nivell econòmic. Eren conservadors, ja que tenien por de caure al perillós grup popular de la pobresa.

La Vida Social Burgesa

La societat isabelina va ser una simbiosi entre poderosos del passat i nous grups burgesos poderosos. Els burgesos aportaven els diners i la innovació, i els nobles el prestigi. Per això, els nous rics buscaven títols (Joan Güell -> Comte de Güell). A Espanya, el model de vida era rendista, propi dels cacics agraris, mentre que a Catalunya i al País Basc tenia un caràcter més emprenedor. El nou gust burgès pels diners va significar un nou model d'ostentació de la riquesa. Les formes d'oci també van canviar. Les diversions es van comercialitzar i tot es podia comprar amb diners (Societat del Liceu, jardins d'esbargiment). L'església va seguir sent important i va dominar també aspectes de la vida social. El liberalisme, però, va comportar un cert laïcisme. Tot i això, les processons, els bateigs i les noces seguien sent importants.

Les Classes Populars

Les classes populars eren la gran majoria de la població espanyola. Eren el grup social menys afavorit: els artesans, els camperols pobres, els jornalers sense terres i el nou proletariat, els serveis domèstics, els assalariats, els mossos, els treballadors autònoms i les dones que ocupaven els sectors de la bugaderia, la planxa i les dides (nodrisses). Tenien horaris feixucs i salaris baixos.

A Catalunya hi havia diversos tipus de treballadors al camp: els masovers rebien terres i casa, pagaven amb una part de la collita i servien als propietaris; el règim de parceria durava entre 4 i 10 anys i s'havia de pagar amb una part de la collita; i la rabassa morta permetia tenir les terres sempre que visquessin 2/3 parts de les vinyes. La institució del primogènit va fer que els fills que no ho eren haguessin d'anar a les ciutats, provocant l'èxode rural.

Aparició del Proletariat

El procés industrialitzador va fer que aquest sector, format per treballadors, obrers i assalariats, augmentés, especialment a Catalunya i al País Basc. Tenien llargues jornades de 12-14 hores, cobraven per jornada treballada i no tenien responsabilitat civil ni seguretat social per cobrar si estaven malalts. Tenien poca capacitat econòmica i es gastaven un 60% dels seus ingressos en alimentació. El 40% eren dones, que cobraven la meitat que els homes, i un 14% eren nens d'entre 8 i 15 anys, que cobraven un 10% del que cobraven els homes. A causa d'aquestes condicions d'explotació, la còlera i la tuberculosi es van estendre, i l'esperança de vida era de només 19 anys. A més, el proletariat estava sotmès a una fèrria disciplina, vivia en cases petites, en barris densos i degradats, en un ambient de treball terrible, sense condicionament, amb humitat i insalubritat. Els accidents laborals eren molt elevats.