Transformació i Reptes de les Ciutats Espanyoles al Segle XXI

La Ciutat Espanyola del Segle XXI

El fenomen urbà ha transformat el territori i la societat. La majoria de la població viu en zones urbanes. La globalització i la societat en xarxa transformen la morfologia de les ciutats amb impactes ambientals i pobresa. En la jerarquia de les ciutats espanyoles destaquen Barcelona i Madrid.

1.1 Desindustrialització de les Ciutats

Durant el capitalisme tardà, hi ha hagut una ràpida industrialització a zones del món i les ciutats occidentals han perdut indústria. A Espanya s'ha produït el tancament de moltes fàbriques que ocupaven milers de treballadors de Madrid, Barcelona… Gran part de les ciutats europees continuen vivint de la indústria. A les ciutats trobem sectors d'alta tecnologia, de recerca i desenvolupament, situats a parcs tecnològics.

1.2 Renovat Protagonisme de les Grans Ciutats

Els serveis són els motors de l'economia de les ciutats. La descentralització de la indústria no ha generat una desterciarització; el sector serveis tria les ciutats per expandir-se, ja que estan millor connectades i a prop dels mercats. Les xarxes de telecomunicacions, control, propietat i decisions sobre l'economia mundial, han convertit les grans ciutats en ciutats globals.

1.3 Ciutats en un Món Global: Cooperació

En un món globalitzat, les ciutats estan obligades a competir entre elles i a cooperar. Algunes trien constituir xarxes per defensar interessos i assolir objectius comuns. A vegades, per estrènyer vincles, les ciutats s'agermanen amb altres ciutats.

1.4 Ciutats en un Món Global: La Competència

Perquè les ciutats s'adaptin a la globalització cal que tinguin infraestructures essencials de transports i que estiguin ben connectades a la xarxa internacional de telecomunicacions. També han de tenir una bona imatge.

• Infraestructures de transport i telecomunicacions: les ciutats competeixen entre si per tenir una bona xarxa de transports i telecomunicacions. És important que s'ampliïn les infraestructures (aeroport del Prat). És important invertir en línies d'AVE connectades a les ciutats espanyoles entre si i amb altres països (França-Portugal).
• Imatge internacional: és important. Per vendre's millor, inverteixen en màrqueting i propaganda. Les ciutats espanyoles fan inversions urbanístiques per promocionar-se a l'exterior amb esdeveniments internacionals. L'objectiu de les ciutats és ser seu d'organismes internacionals, fires, congressos o exposicions.

Xarxes i Sistema de Ciutats

2.1 Àrees Metropolitanes

En els darrers anys, el sistema urbà espanyol ha experimentat dos fenòmens: 1) les ciutats s'han agrupat en eixos territorials definits. 2) Les àrees metropolitanes han augmentat la seva importància en relació amb la resta de ciutats de l'estat. Es pot fer una jerarquia de ciutats segons el nombre d'habitants i les funcions realitzades.

Àrea metropolitana: Zona d'influència, quan la ciutat central s'estén als nuclis propers i queden agrupats per la importància de la ciutat central. L'àrea metropolitana de Madrid té 6.500.000 habitants.

Conurbacions: els processos de creixement de les ciutats han fet que sobrepassin els límits municipals de la ciutat, formant un teixit urbà continu.

2.3 Xarxes Urbanes: Europa

El principal eix és l'Eix Urbà Tradicional. Va des del sud d'Anglaterra, passant pel centre d'Europa, fins al nord d'Itàlia. El segon eix important és l'Eix Urbà Mediterrani. Va des de l'est de la península Ibèrica fins a la Costa Dàlmata. Hi ha un creixement de les ciutats a l'Europa de l'Est. Aquest eix aniria des de la zona del Rhin-Ruhr, Berlín i Varsòvia cap a Praga, Viena i Budapest. La UE ha tendit a créixer cap a l'est i és una zona dinàmica que està patint les conseqüències econòmiques i socials d'una forma més directa de la guerra d'Ucraïna i de les sancions econòmiques a Rússia.

Transformacions en la Morfologia de les Ciutats

3.1 De la Ciutat a la Metròpolis

La globalització ha modificat les formes urbanes. La centralitat s'ha convertit en un fenomen metropolità. La ciutat central d'una àrea metropolitana s'organitza a partir d'un model de ciutat difusa. La mobilitat laboral i residencial i els processos de suburbanització són causes del desenvolupament de la ciutat difusa. La ciutat central compacta tenia un problema abans: la segregació funcional i social.

Espai interior metropolità:

El 1980, el nucli central d'aquestes aglomeracions va patir un procés accelerat de terciarització i va assumir la gestió política i econòmica. El nombre de població resident disminueix, ja que les classes altes i mitjanes es traslladen a viure a zones de la perifèria metropolitana; uns busquen qualitat, altres habitatges a bon preu i a prop del treball.

Jerarquia de les Ciutats Espanyoles

Problemes de la Ciutat Espanyola Contemporània

4.1 Ciutat i Polarització Social

A partir de 1980, la crisi de l'estat del benestar i la fi de l'estabilitat laboral van contribuir a la destrucció de l'àmplia classe mitjana urbana. Les ciutats pateixen una gran polarització, la pobresa augmenta.

La ciutat dual: a Occident, les ciutats són pròsperes mentre que als països del Tercer Món són contenidors de població. Dins d'una mateixa ciutat hi ha una confrontació entre barris de moda i barris decadents.

4.2 Espais de la Ciutat Dual

Les ciutats duals tenen una desigualtat interna que es veu en la segregació. Això es veu quan l'ètnia (origen), la procedència (per immigració) o la classe social (per expulsió del mercat laboral) es converteixen en factors decisius d'una especialitat diferenciada. Les crisis econòmiques forcen aquests fenòmens.

Espais que caracteritzen la ciutat dual:

• Àrees de sobrecentralitat: on estan situades les seus de les grans empreses industrials i financeres i les seus de les administracions. Aquí coincideix amb el centre històric de la ciutat. També hi ha xarxes d'infraestructures desenvolupades i connectades (transports, comunicacions…).
• Comunitats tancades: zones residencials construïdes amb capital privat i separades de la ciutat per murs, tanques i guardes de seguretat que controlen l'accés. Tenen els seus propis serveis de seguretat, neteja… És molt car viure allà. La rendibilitat és alta.
• Gentrificació: procés pel qual persones amb bons recursos econòmics i activitats comercials i artístiques d'alt valor es traslladen a barris degradats. Conseqüència: els antics residents i les botigues tradicionals no poden assumir els costos dels nous ritmes de vida (lloguers, preu dels productes…) i es veuen obligats a marxar.

Com es pot frenar la gentrificació?

• Aplicant oportunitats d'habitatge perquè els veïns amb pocs recursos puguin llogar i així evitar que siguin expulsats del barri.
• Limitar la concentració de serveis dedicats al turisme.
• Regular l'activitat dels locals d'oci nocturn i frenar l'ocupació de l'espai públic per a ús privat (per exemple, terrasses de bars).
• Perifèries degradades: la majoria dels processos d'empobriment es concentren en els barris perifèrics. Aquests barris normalment són cases autoconstruïdes o blocs racionalistes. L'atur i la desestructuració social són zones on hi ha conflictes i desànim. A vegades hi ha racisme amb violència. La multiculturalitat d'aquests barris és un aspecte positiu. Cada cop és més necessària la planificació de barris on puguin aparèixer comunitats híbrides de ciutadans de diversos orígens (cosmopolitisme).

L'Evolució de la Ciutat a Espanya

5.1 Ciutat Preindustrial fins al Segle XVIII

Abans del procés d'industrialització, les ciutats eren nuclis d'intercanvi comercial, artesania… i nodes de comunicacions.

• Ciutat romana: Roma va crear una xarxa de ciutats i camins més densa a la península Ibèrica, dissenyada per controlar el territori. Les ciutats més importants són Tarragona (Tarraco), Toledo (Toletum)... Les ciutats romanes tenien una estructura ortogonal, aigua potable, temples… i hi vivien pocs milers d'habitants. Les ciutats romanes concentraven el poder polític i militar i les ubicades a la costa es dedicaven a l'exportació de productes agrícoles i esclaus.
• Ciutat medieval: són importants les àrabs. Al segle XI destaquen les ciutats cristianes del nord. És una etapa d'esplendor econòmica, política i cultural, on es van construir palaus i catedrals, muralles… A finals de l'edat mitjana, van fer que les ciutats fossin més importants i s'especialitzessin.
• Ciutat moderna: van perdre pes polític davant del procés de centralització de l'estat entre els segles XV i XVIII. A Andalusia continuen tenint moltes ciutats, ja que hi ha una gran fertilitat de la vall del Guadalquivir i el comerç amb Amèrica. A Castella també creixen ciutats especialitzades. Entre els segles XVII i XVIII, el litoral de la costa mediterrània comença a atreure més població.

5.2 Ciutat Industrial del Segle XIX

La Revolució Industrial té una estreta relació amb la transformació de les ciutats als segles XIX i XX, ja que van augmentar els seus habitants i van canviar les funcions i l'organització social.

• La fàbrica i la producció industrial: hi havia treball industrial, ús de màquines i mà d'obra assalariada que era a les fàbriques. La indústria tèxtil es trobava a ciutats de Catalunya, i la indústria siderúrgica a Bilbao i rodalies.
• La immigració urbana i l'èxode rural: la ciutat demanava mà d'obra i es va produir un èxode rural.
• La implantació de la nova divisió provincial: va fer que les ciutats capitals apleguessin diverses funcions que demanaven donar feina a moltes persones.
• L'expansió i segregació de la ciutat: les ciutats van patir un procés d'expansió que va causar la caiguda de les muralles, el desenvolupament dels transports i la creació d'eixamples. El 1930, Madrid i Barcelona ja tenien més d'1.000.000 d'habitants.

5.3 Ciutat Industrial del Segle XX

Al segle XX, les ciutats espanyoles seguien creixent per la immigració del camp a la ciutat i l'alta natalitat.

• Creixement descontrolat: la política econòmica autàrquica de la postguerra va causar migracions rurals cap a les ciutats. Les ciutats més afectades van ser Barcelona, Madrid i Bilbao. Va provocar més desequilibris amb la resta de ciutats. Es van generar barris de barraques i cases autoconstruïdes sense serveis, equipaments ni infraestructures.
• De la ciutat a l'àrea metropolitana: una part de la població immigrant va anar a les rodalies de les ciutats. El creixement d'aquestes rodalies va ser caòtic. La metròpolis va créixer molt. Amb tot això, es va haver d'utilitzar els automòbils.
• La planificació urbanística i la participació ciutadana: van aparèixer ciutats dormitori, polígons industrials i zones comercials. Es volia atreure milers de persones i es van planificar amb infraestructures, però això va donar molts problemes. La població en general protestava per les pèssimes condicions de vida a les ciutats i la solució dels seus problemes.