Transformació Econòmica i Social d'Espanya (1950-1975)

Liberalització Econòmica i Pla d'Estabilització (1950-1959)

La liberalització econòmica a Espanya durant la dècada de 1950 es va centrar en diverses iniciatives clau, com el Pla d'Estabilització de 1959. Aquest pla tenia com a objectiu principal estabilitzar l'economia, reduint la inflació, liberalitzant el comerç interior i exterior, i incorporant l'economia espanyola als mercats internacionals. A més, es va produir un canvi en el perfil dels polítics, amb l'arribada dels tecnòcrates, que prioritzaven les reformes administratives i el creixement econòmic sobre les ideologies polítiques. Això va provocar tensions amb els sectors més falangistes, que van ser relegats als ministeris socials. En resum, aquest període va marcar una transició cap a una economia més oberta i moderna, tot i les tensions polítiques internes.

Plans de Desenvolupament i Industrialització (Anys 60)

Després del Pla d'Estabilització, es van implementar plans de desenvolupament econòmic i social amb l'objectiu d'impulsar l'activitat del sector públic i facilitar previsions i ajudes als inversors privats. Aquests plans, presidits per Laureano López Rodó, es van centrar en accions estructurals i pols de desenvolupament, tot i que els resultats van ser limitats per la ineficàcia en l'ús dels recursos. La industrialització va ser clau en l'expansió econòmica, amb un augment notable de la producció industrial i una diversificació dels sectors. També es va veure una transformació en l'agricultura, amb un abandonament de les explotacions menys rendibles i una intensificació dels conreus. Aquestes transformacions van provocar canvis significatius en el panorama econòmic i social d'Espanya durant els anys 60.

Modernització dels Serveis, Construcció i Turisme

Durant els anys 60, Espanya va experimentar una modernització dels serveis i la construcció, amb un fort increment del sector de serveis, impulsat per la urbanització, la millora de les xarxes de comerç, transport i comunicació, així com el desenvolupament del turisme. Les exportacions van canviar, passant dels productes agrícoles i minerals als béns d'equipament i vehicles. La construcció va rebre un impuls, amb la construcció d'habitatges a àrees urbanes i instal·lacions turístiques, i es va promoure el desenvolupament del sector bancari per a finançar les noves activitats econòmiques. Tot i això, aquest model econòmic mostrava fragilitats, com la dependència de factors externs i la manca de recursos públics per a la redistribució de rendes i infraestructures. Aquestes debilitats es van fer evidents durant la greu crisi econòmica mundial de 1973. La transformació econòmica va ser vista com un "miracle espanyol", atribuït a l'orientació econòmica i al suport de l'exterior, especialment de la prosperitat europea dels anys 60. Aquest suport extern va permetre el creixement i desenvolupament econòmic d'Espanya.

Creixement Demogràfic i Rejoveniment de la Població

En 15 anys Espanya va experimentar l'augment de població més alt de la seva història. Aquest creixement va ser provocat per la davallada evident de la mortalitat i per una taxa de natalitat elevada. Tots dos factors eren el resultat del millorament de les condicions de vida. A Catalunya, l'índex de mortalitat va descendir i la natalitat es va mantenir. El 1970, la piràmide de les edats catalana reflectia un rejoveniment de la població. De 0 a 14 anys va augmentar, i el grup de més de 65 anys va créixer també. La taxa de mortalitat es va situar entre 67 i 70 anys (homes) i entre 72 i 76 anys (dones).

Migració del Camp a la Ciutat i Canvis Socials (1960-1975)

Durant la transició del camp a la ciutat a Espanya entre 1960 i 1975, es va produir una migració massiva de la població rural a les grans ciutats industrials, com Madrid i Catalunya. Aquest moviment va canviar radicalment l'estructura laboral i social, amb un augment significatiu dels assalariats i de la classe mitjana. La immigració va portar un augment de la natalitat a les zones urbanes, però també va provocar problemes socials com el barraquisme. A Catalunya, l'arribada de nous treballadors va ser particularment important, consolidant una burgesia catalana i transformant la distribució sectorial de la població, amb un creixement dels obrers industrials en detriment dels pagesos.

Millora del Nivell de Vida i Urbanització

Durant el període 1960-1975 a Espanya, la millora dels salaris i l'increment de l'ocupació van elevar la renda per capita i familiar, permetent un augment significatiu del nivell de vida i la capacitat de consum. Això es va traduir en una reducció notable de les despeses alimentàries i un augment en les despeses d'habitatge, domèstiques i de lleure.

A nivell urbanístic, el creixement econòmic i les transformacions demogràfiques van conduir a un procés d'urbanització intens, amb la creació de barris nous densament poblats. Aquest fenomen migratori va superar les previsions oficials, deixant les administracions incapaces de satisfer la demanda d'habitatges, infraestructures i serveis públics.

Paral·lelament, les regions industrialitzades van experimentar un dinamisme econòmic i social, mentre que les àrees rurals tradicionals es van despoblar i van estancar-se econòmicament. Això va ampliar les diferències territorials, configurant dues realitats contrastades: una Espanya urbana, poblada i dinàmica, i una altra rural, menys poblada, més pobra i amb una població envellida.

Obertura Social, Modernització i Canvis Culturals

Durant els anys 60 i 70 a Espanya, les transformacions socials i l'augment del poder adquisitiu van conduir a l'obertura de la societat i a una modernització en diversos àmbits. L'accés a la societat de consum es va expandir, amb un creixent nombre de dones incorporades al treball. Paral·lelament, es va produir un procés de laïcització i secularització, separant la societat de la influència de l'Església.

A nivell educatiu, la promulgació de la Llei General d'Educació del 1970 va ampliar l'accés a l'ensenyament bàsic i universitari. L'estructura familiar es va modificar, passant de la família extensa a la nuclear, influenciada per les pautes europees promogudes pels mitjans de comunicació, el turisme i els viatges a l'estranger. El paper de les dones també va experimentar canvis significatius en els àmbits educatiu, laboral i ideològic.

Reformes Polítiques i Institucionalització del Règim

A nivell polític, els governs dels anys 60, influenciats per Carrero Blanco, van impulsar reformes limitades per a adaptar el règim a les transformacions socials i econòmiques, intentant suavitzar alguns dels aspectes autoritaris del franquisme. Això va incloure la creació del Tribunal de l'Ordre Públic (TOP) i la promulgació de lleis socials com la Llei de Bases de la Seguretat Social. Així mateix, es van fer ajustos a les lleis fonamentals i es va confirmar el caràcter monàrquic del règim amb la designació de Joan Carles de Borbó com a successor de Franco el 1969, culminant el programa d'institucionalització impulsat per Carrero.