Transformació del Treball: De la Revolució Industrial a l'Era Digital
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,14 KB
La Revolució Industrial i el Treball
Conseqüències de la Revolució Industrial
- Fàbrica: Sorgiment d'un nou àmbit de treball que permet la coordinació de molts operaris, multiplicant funcions, activitats i nivells.
- Distribució del temps: Canvi en l'organització del temps, passant del ritme solar al control del rellotge i la sirena de la fàbrica.
- Urbanització: Localització de la producció a les ciutats, originant l'urbanisme i models socials més distants i anònims.
- Propietari burgès capitalista: Aparició d'una nova figura de propietari, diferent del tradicional basat en la terra, centrat en accions i bons.
- Proletariat: Naixement d'una nova classe social com a resultat de les dures condicions de treball i de vida en el medi urbà.
- Dona en el treball: Incorporació de la dona al procés productiu, iniciant el seu camí cap a l'alliberament.
Anàlisi Marxista
Segons el materialisme marxista, el treballador perd la seva essència en vendre la seva força de treball, convertint-se en una mercaderia i perdent valor com a subjecte actiu. A més, se li expropia el fruit del seu treball, que incrementa el capital del propietari. Aquesta alienació del treballador crea una ruptura entre treballadors i propietaris, que es manifesta en la societat com a classes socials enfrontades, generant tensions que poden derivar en revolucions.
La Societat Post-Industrial
Crisi i Transformació
La societat sorgida de la Revolució Industrial va entrar en crisi al primer terç del segle XX, marcada per revolucions socials. La Segona Guerra Mundial va significar el final d'una època i l'inici d'una nova societat basada en la democràcia política, el creixement econòmic sostingut i la igualtat educativa. Aquest projecte va generar l'Estat del benestar als països desenvolupats, transformant les persones en ciutadans "capitalistes" i "consumidors".
El Consum i la Tecnologització
El consum esdevé el motor de l'economia, i el treball el mitjà per accedir-hi i obtenir estatus social. Paral·lelament, la tecnificació i automatització de la producció, impulsada per les noves tecnologies, envaeix tots els àmbits de la societat.
Impacte de la Tecnologia
Existeixen diferents perspectives sobre l'impacte de la tecnologia en el treball. Alguns consideren que millora les condicions laborals, crea noves ocupacions i estén la riquesa. D'altres argumenten que només beneficia uns pocs, generant treball precari i inestable per a la majoria.
El Futur del Treball
L'estructura del treball actual és molt més complexa, dificultant la classificació per sectors productius. Aquesta falta de delimitació desorienta i desmotiva, fent que molts percebin el treball com la negació de la vida, en contrast amb el consum.
L'Acció Humana
Definició i Trets
L'acció humana és la capacitat d'imaginar, organitzar, planificar i materialitzar desitjos i projectes. Es defineix per:
- Intencionalitat: La manera com actuem en el món, amb intencionalitat teòrica (conèixer) i pràctica (satisfer necessitats).
- Finalitat: L'acció es defineix per mitjans i fins, implicant la tria i aplicació dels mitjans necessaris.
- Flexibilitat: Un mateix fi es pot assolir per diferents mitjans.
Raó i Acció
Usos de la Raó
Conèixer i actuar són inseparables. La raó té diversos usos: teòrica (coneixement), pràctica (guia l'acció) i estètica (accions belles). Dins de la raó pràctica, es distingeix entre raó instrumental (treball i tècnica), raó moral i política, i raó estètica.
El Treball al Llarg de la Història
Significat i Evolució
El treball ha tingut diferents significats i rols socials al llarg de la història. En general, es defineix com l'acció per obtenir el necessari, descobrint la capacitat d'invenció i transformació de la natura.
Visió Grega i Medieval
La filosofia grega idealitzava la vida contemplativa, reservant el treball per a esclaus i dones. Es diferenciava entre vida privada (necessitats) i pública (assumptes humans, sense treball). Aquesta visió es va reforçar en l'època medieval cristiana.
Labor i Treball segons Hannah Arendt
Diferències Conceptuals
Hannah Arendt distingeix entre:
- Labor: Activitat per obtenir béns de consum immediat.
- Treball: Activitat per produir objectes artificials duradors.
Característiques del Treball
- Violència sobre la natura.
- Regit per un model previ i persistent.
- Converteix l'ésser humà en dissenyador.
- Remuneració (salari) per un temps limitat i definit.