La tragèdia grega i els seus dramaturgs

Tragèdia grega

• Origen → en les manifestacions teatrals que hi havia al culte al déu Dionís.

• En el ritual → hi havia una processió amb l'estàtua de Dionís acompanyada de música i dansa. La gent anava amb màscares i cantava pel carrer amb un llenguatge quotidià.

• Va sorgir a Atenes al segle V a.C.

• Aristòtil a la seva obra poètica va incloure la comèdia i la tragèdia dins la categoria de mimesi (imitació del món quotidià és el que distingeix la tragèdia de la comèdia. A la tragèdia s'imiten accions de les millors persones, en canvi, a la tragèdia de les pitjors.

• La comèdia imita allò que fa riure, els defectes de les persones. La tragèdia imita accions que comporten dolor.

• ORIGEN Lloc d'origen de la tragèdia → Atenes

• Època → en què els tirants (tipus de reis que eren molt dolents amb el poble) promovien l'art i la cultura en les classes populars i organitzaven concursos teatrals per acostar el teatre al poble.

• El tirà Pisístrat → va instaurar a Atenes el culte a Dionís a unes festes de la primavera anomenades grans dionisíaques, no hi havia representacions teatrals. Els dansaires eren un grup que ballaven i anaven disfressats de bocs perquè creien que el deu Dionís es manifestava com un boc.

• Per això la paraula tragèdia ve de boc (τραγος) + cant (οιδα).

Actors

ACTORS → portaven màscares pintades molt exagerades amb unes sabates anomenades coturns que elevaven l'altura de l'actor perquè el públic els vegi millor.

En un principi només hi havia un actor que dialogava amb un cor de persones.

Temàtica

• En principi → era religiós i dóna a culte a Dionís.

• Després → es va convertir en un tema més profà (no religiós), tractant els problemes psicològics de la persona a l'obra tràgica.

• Es va crear un pròleg a la tragèdia que donava a conèixer el tema als oients. I també un discurs que connectava l'acció narrativa entre els dos cants corals.

• La tragèdia va perdre la seva temàtica de la poesia èpica d'Homer. Aquests temes eren l'emoció i la compassió.

• Es basa en dues famílies d'herois que van dominar la història de la tragèdia grega.

• L'època amb més esplendor de la tragèdia → segle V aC a Atenes amb el governador Pèricles.

• La tragèdia → lligada a la glòria i al fracàs d'Atenes. I també a la democràcia atenesa.

• La guerra del Peloponnès va marcar el final de la tragèdia i el final de la ciutat d'Atenes.

Parts

• Pròleg. Introducció al tema de la tragèdia. L'explica un personatge que es diu Pròleg, té un nivell cultural baix. De vegades no plantegen l'obra, sinó que embolica l'acció.

• Paròde. Primera entrada del cor a l'escenari, cantant un text que pot tenir entre 20 i 200 versos.

• Episodi. Part que està entre les dues entrades del cor. Hi havia un diàleg entre els actors, podia ser recitat o cantat entre el cor i un personatge.

• Estàsim. Part fixa. El cor canta sense canviar de lloc. Els actors deixen l'escena i es canvien de vestimenta per representar altres personatges. Es repeteix unes dues o tres vegades.

• Èxode. Sortida de l'escenari del cor i és el final de l'obra.

Cor

• Era un personatge col·lectiu format per actors i ballarins que dialogaven amb els personatges de l'obra.

• Amb el temps el cor va anant perdent importància i va expressar la consciència de l'autor de la tragèdia.

• El cor ajuda a l'espectador perquè presenta l'acció i els seus protagonistes, explica les dificultats tècniques de l'obra.

• També expressa les opinions morals del públic.

• El cor també és el nexe entre les diferents escenes de la tragèdia (la seva sortida a l'escenari facilita els canvis d'escena).

• Al cor hi ha un director que s'anomena Corifeu, és un personatge que té un paper propi i que dialoga amb els protagonistes i amb el públic de la tragèdia.

Els tres tràgics més importants - (Escriptors de tragèdia)

Eurípides

Vida

• Va néixer al 484 aC.

• No va tenir bona fama pel seu mal caràcter.

• Va triomfar tres o quatre cops amb les seves tragèdies.

• Quan es va morir va ser el tràgic més representat.

• No estava lligat a cap escola filosòfica però presenta trets de totes.

Obres

• Va escriure 90 tragèdies

• Es conserven 18 obres seves

• Va utilitzar les llegendes heroiques per destruir la figura de l'heroi tradicional i per criticar el deus i el seu comportament amb els humans.

• El centre del de l'univers era l'home i no els deus, però l'home no estava sota el poder dels déus que van ser substituïts per l'atzar.

• A les seves tragèdies les dones són molt importants perquè els seus personatges femenins es mouen per sentiments. Per exemple: personatge anomenat Medea que amb la seva passió mata als seus fills perquè el seu marit li és infidel.

• Critica els valors tradicionals de la societat atenesa del segle cinquè aC: la superioritat de l'home davant de la dona, dels grecs sobre els bàrbars. Critica la glòria de la guerra (era antibel·licista).

• Presenta uns pròlegs molt llargs a les seves tragèdies que expliquen al públic que passarà a l'obra i també la solució al problema de l'obra amb una tècnica teatral anomenada "Deus ex machina".

• Escriu sobre la realitat que l'envolta com és normal a les comèdies (s'apropa).

• El seu llenguatge és senzill i s'asembla a l'utilitzat a la prosa.

• Les seves obres anaven dirigides a un públic nombrós i divers.

• La seva tècnica és innovadora per la seva visió del món que és diferent de la dels altres dos tràgics: Sòfocles i Èsquil.

Sofòcles

Vida

• Va néixer 497 aC.

• Era una època en què l'imperi atenès començava a decaure per culpa de la guerra del Peloponès perquè va perdre la seva importància davant les altres ciutats greges.

• El dictador anomenat Pèricles va ser el final de la democràcia atenesa.

Obres

• Se li van atribuir 123 obres de les quals es conserven 7:

• Antigona - Filòctetes

• Àiax - Èdip a Colonos

• Traquinies - Edip rei

• Electra

• Va introduir molt dramatisme en els seus personatges i un tercer actor i més persones al cor

• Va crear obra de contingut independent, no com Èsquil que creava trilogies

• També va crear personatges antagònics (contraris)

• Al cor Sòfocles va introduir un altre actor que col·laborava en l'accio de l'obra

• El cor cantava composicions líriques (amb sentiments) i era molt important en els inicis de la tragèdia però després va anant perdent importància que van guanyar els actors

• Utilitzava moltes figures retòriques (asíndeton anàfores, polisíndeton, ...) per imitar sorolls de la natura o sentiments.

Èsquil

Vida

• Va néixer al 525 aC.

Obres

• Va escriure 90 obres i 7 són conservades completes:

• Les Suplicant

• Els perses

• Els Set contra Tebes

• Prometeu encadenat

• Una triologia: Orestíada (Agamènna, Les coèfores i Les eumènides)

• Creador de la trilogia i amés, tres tragèdies unes pel mateix tema més un drama satíric = tetralogia

• Va augmentar el diàleg entre els personatges i va escriure sobre els problemes de la persona d'aquell moment (relació entre les persones i els mortals amb la divinitat, la idea del mal, el destí de l'ésser humà).

• Va crear una llengua molt allunyada de la quotidiana amb paraules cultes i compostos rebuscats.

Se'l coneix com el poeta de les idees, ja que la seva obra expressa els problemes eterns de la vida dels éssers humans.