Tragèdia Grega: Anàlisi d'Èdip, Conflicte i Catarsi

Tragèdia Grega

Tema de l'obra

Característiques d'Èdip, Tirèsias, Creont i Corifeu

Argument

Sòfocles

La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.

Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia. D'aquesta manera els dramaturgs, que havien d'escriure cada any tres tragèdies i un drama satíric si volien participar en el concurs anual, no es veien obligats a inventar nous arguments. Això feia que els grans trets de l'argument fossin ja coneguts pel públic i que molt sovint diversos tràgics partissin d'un mateix mite. L'important era, doncs, la interpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite, de manera que cada obra esdevenia una experiència nova per als espectadors.

A través del mite la tragèdia posava en qüestió la concepció que tenia la societat grega de la moral i de la concepció de l'home. Dos conceptes són essencials en la tragèdia: el sofriment (páthos) i el conflicte (agon).

• El sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia és el de l'heroi, un home excepcional que mereix el triomf, però a qui el destí l'aboca a la ruïna.
• El conflicte enfronta l'heroi amb un o més personatges al llarg de l'obra defensant idees oposades.

L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors.

Èdip:

Heroi tràgic per excel·lència. Noble, valent, honrat i just. Sent culpa per haver causat el mal de Tebes i creu que mereix un càstig per haver mort son pare i cometre incest amb sa mare. Èdip significa “el dels peus unflats”. Segons el mite, el pastor, en lloc de matar-lo, li va perforar els peus i el va penjar per ells dalt d’un arbre. En el seu favor, té haver salvat Tebes de l’Esfinx. Simbolitza la incapacitat humana de fugir al seu destí.

Creont:

Cunyat d’Èdip. Enviat per Èdip a consultar l’oracle per veure què havia produït la pesta. Èdip desconfia d’ell, perquè el té per traïdor i intrigant. Ell sempre ho nega.

Tirèsias:

L’endevinador. És fonamental perquè dóna a entendre qui és i què ha fet Èdip. S’insulten en l’escenari. Èdip el creu un traïdor, que actua en connivència amb el seu cunyat Creont.

Corifeu:

Està representat per un conjunt d'ancians tebans, que canten els estàsims i fan reflexions sobre les accions que van succeint en la tragèdia.