Tradicions jurídiques romanes i la seva influència a la Península Ibèrica

Tradiciones jurídicas romana-teodosiana Y romana-justinianea

Las dos Tradiciones jurídicas mencionadas se distinguen por descansar sobre distintos Libros jurídicos. Así, mientras la tradición romana-teodosiana se construye Sobre el Código Teodosiano, esto es, Derecho de la época del
Dominado, la Tradición romana-justinianea se construye sobre toda la obra del emperador Justinianeo (Código, Digesto, Instituciones y Novelas). Sobre la tradición Romana-teodosiana se construye el Derecho visigodo, mientras que la tradición Romana-justinianea es la que nos permite recuperar el derecho clásico vía el Digesto, recuperándose a partir de la Baja Edad Media.

L’arribada a la Península del dret ROMà. La romanització Jurídica de la Península

El procés de romanització s’inicià amb la Progressiva submissió a Roma de tots els pobles que vivien a la Península, i Culmina amb la incorporació d ’aquests dins de la estructura PolíTicó-administrativa de l’Imperi ROMà.
Els habitants de la Península van ser Autoritzats, progressivament al llarg del Principat, a utilitzar el dret ROMà.
L’ius civile era el dret propi dels ciutadans romans, però amb el pas del temps Es va crear l’ius llati, que permetia que sense ser ROMà es pogués fer ús D’alguns privilegis de l’ius civile. A partir del s. III, es va crear la figura Del Pretor peregrí, encarregat de la jurisdicció entre els peregrins, i entre Peregrins i romans. Això va donar lloc a l’ius gentium, dret comú a tots els Pobles però amb un clar origen ROMà.

Fonts De creació del dret

A)Roma antiga. 1)Ius Civile = Mores marium, Tradicions del avantpassats, de caràcter sagrat que es limita a regular els Interessos d’una societat privilegiada. 2)Ius Civile Legitium = Llei de les XII Taules, compilació de mores maiorum, regulació del dret per la resta de la Població. B)Roma Republicana. Crisi religiosa, distinció entre: 1)Ius Civile = dret arcaic, formalista i rígid, només per a ciutadans romans. 2)Ius Gentium = dret establert pel pretor peregrí, per a regular les relacions  dels  Estrangers entre ells i amb els ciutadans romans. C)Principat. August Es dota d’uns poders extraconstitucionals, es converteix en Pontífex Maximus i Príncep Senatus. Les institucions republicanes acaben funcionant com L’expressió de la vountat del Príncep. Simplificació de l’ordenament jurídic ROMà en: 1)Leges, voluntat del príncep expressada en constitucions imperials; Edictes, mandats, decrets i rescriptes. 2)Iura, fonts del dret antigues. D)Dominat. Període d’anarquia militar en el que l’exèrcit és el fonament del poder. -Leges, es redueix el seu número, desapareixen mandats i decrets. -Iura, Escrits dels juristes oficialment reconeguts. Llei de Cites 426dC. S’atorga valor legal a les opinions de 5 juristes: Papinià, Paulo, Ulpià, Modestí, Gai. Apareixen recopilacions de leges, de iura i mixtes.

Desenvolupament autònom de la tradició Jurídica romana durant la monarquia visigoda. Assentament del poble visigot A les terres de l’Imperi.

L’estructura social tradicional dels visigots es Caracteritzava per un fort igualitarisme entre els seus membres.
Foedus (s.V) pacte entre romans i Visigots. L’emperador cedeix terres a canvi que el rei visigot governi i Administri el territorio. Aixi els Romans aconsegueixen que els visigots serveixin De xoc front altres pobles, i els Visigots troben un lloc on assentar-se Definitivament.

Legislació visigoda de Teodoric I a Euric

Els monarques visigots Teodoric I i Teodoric II, Regularen el repartiment de terres entre romans i visigots. El codi d’Euric, recull Una sèrie de solucions als problemes més importants de l’època a partir de L’ordenament jurídic ROMà. Recull les lleis donades per Teodoric II. Complementava I corregia els leges et iura romans vigents. Els visigots es regien pels lege Et iura romans excepte en aquells casos concrets modificats per les lleis Establertes al Codi d’Euric.

Breviari D’Alaric (s.VI)

Davant la necessitat de simplificar al màxim la tradición Jurídico romana, Alaric II ordena redactar una recopilació de leges et iura Romans. El breviari d’Alaric substitueix a l¡odenamment jurídic vigent al Dominat i es col·loca el costat del codi d’Euric per configurar l’ordenament Jurídic visigot.

Codex Revisus de Leovigild

Leovigild realitza una nova recompliació de lleis l´any 580. S’eliminen Les imprecisions i s’adapten als nous temps. Es van eliminar algunes lleis que Contenia el Codi d’Euric i es van afegir altres fetes per ell mateix i els Monarquesanteriors.

Líber iudiciorum any 654

Es trenca amb La tradició jurídica romana al reorganitzar el Codi Revisus de Leovigild. Finalment queda acabada a mitjans del segle VII i els visigots arriben a tenir Un ordenament jurídic general, per a tots els habitants del regne, i complert. Inlou Una llei que prohibeix l’ús del Dret ROMà. Es converteix en l’únic llibre de Lleis vigent. Més tard es reforma l’iber iudiciorum, es corregeix algunes Lleis, introdueix noves lleis i s’incorpora una selección de fragments de L’obra d’isidoro de Sevilla (legitimació del poder del monarca visigot i origen Diví de tot el poder humà).

Drets Hispànics a partir de la tradició jurídica visigoda. Els dret alto medieval

Assentament musulmà i ordenament jurídic Visigòtic

Any 711: desapareix la unitat jurídica aconseguida pels monarques Visigots, com a conseqüència de la invasió musulmana a la Península. Nou dret Aportat pels musulmans. La religió i el dret musulmà són inseparables. El Coran, dret confessional que només podien exercir els musulmans. Els cristians Van seguir regint-se per el dret contingut en el Líber. Alta edad mitjana: Fora De l’església no hi ha cap organització política, el poder té origen Diví, el Rei ocupa un poder ministerial que implica gobernar amb equitat i justícia, els Reis són els defensors de l ’església i han d’assumir els seus objectius.

Persistència de la tradició visigoda

Invasió Musulmana, desaparició del regne visigot i desaparició de la monarquia i de l ’administració jurídica.El líber (dret Dels cristinas) persisteix amb caràcter general per als cristians.

Característiques i components del dret a l’alta Edat Mitjana

El dret antic s’identifica amb l’ordre diví de la creació, La missió dels juristes és no establir un Dret que ja és etern, sinó identificar el dret etern amagat pels mals usos.

Dret general i dret especial: les seves relacions

L’ordenament jurídic medieval està composat pel dret general i els drets Especials.1)El dret general i Complert: format pel líber, els seus preceptes arriben a les conductes diàries Es converteixen en costums i es redacten com a tals. 2)Els drets especials (dret municipal i dret senyorial): sorgeixen per donar resposta a noves Necessitats que no estaven regulades al líber, dret que s’aplica preferentment. A)Senyorial:dret que regula les Relacions entre el rei i el senyor feudal, i entre els senyors entre si.Municipal: dret que regula les Relacions entre el rei i els veïns i els veïns entre si.

El Renaixement jurídic bolonyès i la recepció del Dret comú. La cultura alto medieval i el redescobriment de La compilació justinianea.
La Cultura alto medieval es redueix a l’escolàstica, escola que transmetia un saber Enciclopèdic, tancat a les arts lliberals, que eren les arts del home. La Característica principal de la cultura es que estaba dominada per interessos Religiosos i teològics. L’únic dret susceptible de ser estudiat era la compilació De justinià (dret ROMà d’Orient), el digest era desconegut durant l’edat Mitjana i l’escola alto medieval només tenia un coneixment parcial de l’obra de Justinià. Bolonya suposa una renovació de forma espontània i aïllada dels Estudis del dret, les dues grans aportacions de l’Escola de Bolonya van ser: 1)Estudi autònom del dret. 2)Utilització de l’obra de Justinià en la seva Redacció original: es va convertir en llibre sagrat dels juristes.

Causes del Renaixement del Dret ROMà

Hi Ha tres tipus de causes: 1)Socioeconòmiques: nova vida urbana basada en el Comerç i l’artesania. Això determina un interès pel coneixement que condueix a L’estudi del dret ROMà justinianeu. 2)Intel·lectuals: Els individus es dediquen A recuperar el dret més perfecte tècnicament (dret ROMà). 3)Polítiques: a L’emperador li interessarà el Dret ROMà per reafirmar el seu poder vers el Papa. També els reis utilitzaran el dret ROMà per combatre el dret feudal. A la Burgesia també l’interessa el dret ROMà per administrar l’economia en els seus Territoris.

L’escola de Bolonya i el Dret ROMà

Dret ROMà justinianeu, l’únic dret vigent per ser el dret únic De l ’Imperi, s’independitza l’estudi del dret del de les Arts. Els estudis més Famosos van néixer a partir de una lliure assosiació entre estudiants i Professors. Al s. XIII comencen a sorgir els estudis establerts per l ’autoritat política. Els fundadors de l’Escola de Bolonya van ser Pepo i Irneri. L’Escola es dedica a l’estudi exclusiu del Dret ROMà Justinianeu. L’objecte D’estudi dels glossadors = compilació justinianea.

Extensió progressiva de l’interès dels mestres de Bolonya a altres Drets: dret feudal i dret canònic

S.XIII, La societat feudal va engendrar Un dret d’acord amb les seves necessitats, Libri Feudorum. 1)Dret feudal: està Basat en el costum, En un primer moment, dret feudal i dret ROMà eren Considerats divergents; el dret bo era el ROMà, però el vigent era el feudal. Posteriorment podia ser inclòs al Corpus Iur is Civilis. 2)Dret canònic: L’Església, va crear un dret entrat en tres Aspectes: A)Organització de l’església. B)Relacions entre l’església i el món. C)Reserva “de lo sagrado”. Els fonaments d ’aquest són: el dret natural i les escriptures (dret diví positiu). Fins al s. XI: dret confús, dispers, parcial i emp íric (sense sistematització). A partir del s. XI: dret ROMà, esdevé universal, Complet, tècnic i sistemàtic. Decret de Gracià = en aquesta obra queda resumida Tota la tradició canònica.

La producció literària de l’escola De Bolonya

Els primers juristes Reben el nom glossadors. La glossa en un primer moment son aclariments orals Dels mestres sobre el text de les lleis, mes tard escrits. 7 tipus de glosses Escrites que formen una obra unitària amb origen al mètode de l’ensenyament Oral, aquesta obra rep el nom de “aparato de glosas”. Més tard es fa una selección Dels “apparatus” i s’abandona el sistema de glossa per un nou mètode = Comentari.

La recepció del dret comú Als diferents regnes hispànics de la baixa edat. La recepció del ius Commune

Arribada de diferents pobles europeus del dret comú, format per: 1)Dret ROMà justinianeu. 2)Dret Feudal. 3)Dret canònic. Ius comune = Dret que Ve de fora i que trova el seu origen a la ciutat de bolonya sobre els textos Del dret ROMà justinianeu.

Causes de la Recepció i símptomes de la consolidació

Dues vies de la recepció: 1)Estudiants Tornen als seus llocs d’origen convertint-se així en focus de difusió d ’aquest Nou saber jurídic. 2)Arriben Llibres ordinaris de dret civil i els de dret Canònic. Reaccions: 1)El dret comú subministra els principis que serviran de Fonament per tal que els monarques intervinguin amb caràcter exclusiu en la Creació del dret. 2)Nous juristes són professionals del dret. 3)La noblesa en Contra ja que enforteix el poder del rei. 4)Odi popular, situacions d’inseguretat Jurídica. Símptomes de consolidació: -Aparició d’obres jurídiques realitzades a La península referides del dret comú. -Aparició de traduccions d’obres de dret Comú al romanç.

Conseqüències de la Recepció sobre la situació jurídica anterior

Accelera la desaparició del Líber Iudiciorum i no afecta a els drets especials.

Creació del dret a la BEM

A la baixa Edat Mitjana el rei es Presenta com a creador exclusiu del dret. La justícia s’identifica amb L’equitat, Equitas ruda: sentiment de justícia individual que neix en cada Individu. El rei crea el nou dret a través de les lleis,surgeixen les corts per Donar veu als 3 estaments = noblesa, clere i burgesos, necessiten ser Convocades pel rei. Dret regi = dret del rei i Dret del regne = estrablers pel Monarca i les corts.

Recepció a Castella

1)Alfons VIII, proposa que els municipis i senyorios redactessin els seus Furs i privilegis per tal que els monarca els confirmi, per tant el monarca Incideix directament en l’establiment del dret, a partir d’aquí surgeixen Alguns furs. 2)Ferran III, concedeix el fuero breve = petit conjunt de Privilegis que mai arriba a desenvoluparse. També concedeix el fuero juzgo (el Líber iudiciorum traduit) com un dret municipal. 3)Alfons X, te el objectiu de Reivindicar la creació del dret del rei, unificació jurídica, i renovació Jurídica. Intenta arribar als objectius per mitja de 3 obres: A)Fuero Real, únic Text aplicable a judicis i tribunals, la justícia i la jurisdicció pertanyen al Rei. Resultat: Monopoli de la creació del dret per part del monarca, unificació Parcial de castella, i renovació jurídica incompleta. B)El espéculo, principi De la creació exclusiva del monarca, estableix unitat jurídica de tots el Regnes sotmesos al monarca, es va derogar el fuero real. Obra interrompuda. Resultat: Monopoli del monarca, no aconsegueix unificació i renovació parcial. C)Las siete partidas: Depen només del ius comune i te com a resultat: monopoli Complet del rei, unificació(destinat a ser el dret de tots els regnes sotmesos), Renovació (incorporació del dret de la recepció). La política alfonsina Suposava un atac directe contra els poders dels senyors i dels municipis. La Oposició a la política alfonsina va culminar amb un alçament que van provocar Les Corts de Zamora 1274, davant les protestes, el monarca autoritza la tornada Dels furs tant als senyors com als municipis. L'ordenament d’Alcalà 1348, etapa final, les partides es converteixen en l’ordenament De castella.

Recepció a Catalunya

Situació, Expansió del comptat de Barcelona i del seu dret, es passa d ’un dret compte a Un dret medieval. Segueix el dret municipal(dret feudal). Usatges de Barcelona(usos De carácter feudal que s’acaben expandint per tot el principat). Van Desapareixer les referències al Líber. 1) Jaume I, es prenen dues decisions; Ueda prohibit oficialment el dret de la recepció a Catalunya, i d’altra banda Els usatges era un ordenament jurídic incomplert. 2)Pere III, reconeix 3 Privilegis: a)respetar el dret existent des de l’epoca de Jaume I. B)fer la Creació del dret amb el consentiment de les corts. C)convocar corts alemnys un Cop l’any. 1409 Martí l’Humà, es reconeix la supletorietat del dret comú Respecte el dret general, bloc general format per usatges, constitucions i Capítols de corts, ius comune, sense ordre de prelació. 1599 Felip II, d’sestableix Un ordre de prelació de les fonts = Dret propi, dret canonic, dret civil i Doctrina dels doctors i equitat constituida.

Compilacións

Inicitiva que sorgeix del rei o els estaments, es Recompila tot el dret que no precedeix del ius comune, si no es promulga no Entra dins l’ordenament jurídic, pot ser publicada sense ser promulgada, el territorio Catala es el primer en dur a terme una compilació.

Codificació

Volum amb compilacions Juridicques, publiques o privades, es una llei no una recopilació de lleis, Elaborada per un legilador, contingut homogeni, obre breu per guanyar claretat I coherenci, parteix de conceptes genereals fins arribar a preceptes concrets, Llenguatge precís i llei completa.