Tradició jurídica romana i la seva influència a la Península Ibèrica

Les dues tradicions jurídiques

se distinguen per descansar sobre distintos llibres jurídicos. La tradició romana-teodosiana es construeix sobre el Código Teodosiano, mentre que la tradició romana-justinianea es construeix sobre tota l'obra de l'emperador Justinianeo (Código, Digesto, Instituciones i Novelas). Sobre la tradició romana-teodosiana es construeix el Dret visigot, mentre que la tradició romana-justinianea és la que permet recuperar el dret clàssic via el Digesto, recuperant-se a partir de la Baixa Edat Mitjana.

L'arribada a la Península del dret Romà. La romanització jurídica de la Península i les seves conseqüències.

El procés de romanització (s. III) s'inicià amb la progressiva submissió a Roma de tots els pobles que vivien a la Península, i culmina amb la incorporació d'aquests dins de la estructura político-administrativa de l'imperi romà. Es realitza per diferents vies: Extensió del règim ciutadà, Presència permanent de l'exèrcit romà, Construcció de vies de comunicació per a una millor explotació econòmica i un millor control militar, Desenvolupament d'un comerç amb Roma, Establiment d'estructures administratives romanes, Difusió de la llengua llatina.

Romanització jurídica

Els habitants de la Península van ser autoritzats, progressivament al llarg del Principat, a utilitzar el dret romà. L'ius civile era el dret propi dels ciutadans romans, amb el pas del temps es va crear l'ius llati, que permetia que sense ser romà es pogués fer ús d'alguns privilegis de l'ius civile. A partir del s. III, es va crear la figura del Pretor peregrí, encarregat de la jurisdicció entre els peregrins (estrangers) i entre peregrins i romans. Això va donar lloc a l'ius Gentium, dret comú a tots els pobles però amb un clar origen romà.

Fonts de la creació del dret

1. Roma antiga: Ius civile: Els mores maiorum eren les tradicions dels avantpassats, de caràcter sagrat i es limitava a regular els interessos dels membres d'una societat privilegiada. Ius civile legitimum: regulació del dret per a la resta de la població, es crea la compilació de mores maiorum = Llei de les XII Taules. 2. Roma Republicana: Crisi religiosa, distinció entre: ius civile, només per a ciutadans romans. Ius Gentium, per a regular les relacions dels estrangers entre ells i els estrangers amb els ciutadans romans, establert pel pretor peregrí, va acabar aplicat entre ciutadans romans. 3. Principat: August es dota d'uns poders extraconstitucionals i es converteix en Pontifex Maximus i Princep Senatus. La jurisprudència actua sotmesa al control del princep. Constitucions imperials del princep: Edictes, Mandats, Decrets i Rescriptes. Es simplifica l'ordenament jurídic romà en Leges (voluntat del princep, ius novum) et iura (ius vetus, Font del dret antigues). 4. Dominat: període d'anarquia militar, l'exèrcit és el fonament del poder. Leges, es redueix el número perquè desapareixen decrets i mandats. Iura, escrits dels juristes oficialment reconeguts. Llei de Cites 426 dC. S'atorga valor legal a les opinions de 5 juristes i els que ells citessin: Papinià, Paulo Ulpià, Modestí, Gai.

El desenvolupament autònom de la tradició jurídica romana durant la monarquia visigoda. Assentament del poble visigot a les terres, la situació jurídica provincial i l'activitat dels monarques visigots.

L'estructura social tradicional dels visigots es caracteritzava per un fort igualitarisme entre els seus membres. ANY 418. FOEDUS va ser un pacte entre romans i visigots. L'emperador cedeix terres a canvi que el rei visigot governi i administri el territori. Conseqüència: S'accentua encara més la diferenciació social entre els visigots i aproxima la seva estructura social a la del dominat.

Legislació visigoda de Teodoric I a Euric.

Els monarques visigots Teodoric I i Teodoric II regularen el repartiment de terres entre romans i visigots. Codi d'Euric 476: Recull una sèrie de solucions als problemes més importants de l'època a partir d'un ordenament jurídic romà. Recull les lleis donades per Teodoric II. Complementava i corregia els leges et iura romans vigents, els visigots es regien pels leges et iura excepte en casos concrets modificats per les lleis al Cosi d'Euric.

Breviari d'Alaric

Davant la necessitat de simplificar al màxim la tradició jurídica romana, Alaric II ordenà redactar, un recopilació de leges et iura. El breviari d'Alaric substitueix a l'ordenament jurídic vigent al Dominat i es col·loca al costat del Codi d'Euric per configurar l'ordenament jurídic visigot.

El Codex Revisus de Leovigild

Leovigild realitza una nova recompliació de lleis, any 580. S'eliminen les imprecisions i s'adapten als nous temps. Eliminen algunes lleis que contenia el Codi d'Euric i es van afegir altres fetes per ell mateix i els monarques anteriors.

El liber iudiciorum any 654.

Trencar amb la tradició jurídica romana es va reorganitzar el Codi Revisus de Leovigild. Per acabar amb la dependència del dret romà, solucions a la vida diària sense la necessitat del Breviari. Acabada a mitjans del segle VII per Recesvint, els visigots arriben a tenir un ordenament jurídic general, per a tots els habitants del regne, i complert. La única font de creació del dret era la voluntat del rei, que s'identificava amb la llei i només estava continguda en el liber iudiciorum.

Els drets hispànics a partir de la tradició jurídica visigoda. El dret alto medieval. L'assentament musulmà i l'ordenament jurídic visigot.

Any 711: desapareix la unitat jurídica aconseguida pels monarques visigots, com a conseqüència de la invasió musulmana a la Península. Nou dret aportat pels musulmans, domina el dret musulmà, la religió i el dret musulmà son inseparables, Coran. Dret confesional només podien exercir els musulmans. Els cristians van seguir regint-se pel dret contingut en el Liber. Edat mitjana dos períodes: Alta Edat Mitjana (AEM), del 711 al 1200. Baixa Edat Mitjana (BEM), del 1200 al 1500. AEM: qualsevol poder dels homes procedeix en última instància de Déu, el poder té origen diví.

Persistència de la tradició visigoda.

Liber iudiciorum: drets dels cristians. Invasió musulmana = desaparició del regne visigot, monarquia i administració jurídica. El liber iudiciorum persisteix amb caràcter general per als cristians.

Característiques i components del dret a l'alta edat mitjana.

El dret antic s'identifica amb l'ordre diví de la creació, dret d'inspiració divina. La missió dels juristes és no establir un dret que ja és etern, sinó identificar el dret etern amagat pels mals usos.

Dret general i dret especial: les seves relacions.

El dret general i complert: estava format pel liber, els seus preceptes arriben a les conductes diàries es converteixen en costums i es redacten com a tals. Els drets especials (dret municipal i dret senyorial): nou dret que s'aparta del liber i que s'aplica preferentment. Senyorial: que regula les relacions entre el rei i el senyor feudal, i entre els senyors entre si. Municipal: regula les relacions entre el rei i els veïns i els veïns entre si.

L'aparició tardana d'un dret Regi.

La societat medieval caracteritzada pel particularisme i la fragmentació, no era possible pensar en lleis donades pel rei amb caràcter general per a tots els sotmesos.

El renaixement jurídic bolonyès i la recepció del dret comú. La cultura alto medieval i el redescobriment de la compilació justinianea.

Cultura AEM. La cultura de AEM es redueix a l'Escolàstica, que transmitia un saber enciclopèdic, tancat a les art lliberals. Les seves mecàniques estaven agrupades en el Trivium (gramàtica, retòrica i dialèctica) i en Quatrivium (geometria, aritmètica, astronomia i música). La característica principal de la cultura alto medieval és que aquesta estava dominada per interessos religiosos i teològics. L'únic dret susceptible de ser estudiat era la Compilació de Justinià. El digest era desconegut durant l'EM, l'escola alto medieval només tenia un coneixement parcial de l'obra de Justinià. Bolonya suposa una renovació de forma espontània i aïllada dels estudis del dret. Les dues grans aportacions de l'Escola de Bolonya van ser: Estudi autònom del dret (separat del TRIVIUM). Utilització de l'obra de Justinià en la seva redacció original: es va convertir en llibre sagrat dels juristes.

Causes del renaixement del Dret Romà.

Tres tipus de causes: 1. Socioeconòmiques: Millores en les collites. Augment de la demografia, nova vida urbana basada en el comerç i l'artesania. Això determina un interès pel coneixement que condueix a l'estudi del dret romà justinianeu. 2. Intel·lectuals: nou amor a la ciència. Els individus es dediquen a recuperar el dret més perfecte tècnicament (dret romà) Polítiques: a l'emperador li interessarà el Dret Romà per reafirmar el seu poder vers el Papa. També els reis utilitzaran el dret romà per combatre el dret feudal. A la burgesia també l'interessa el dret romà per administrar l'economia en els seus territoris.

L'escola de Bolonya i el Dret Romà.

Dret romà justinianeu com l'únic dret vigent per ser el dret únic de l'Imperi. S'independitza l'estudi del dret del de les Arts Lliberals. Els estudis més famosos de l'AEM van néixer a partir de la lliure associació entre estudiants i professors, al s. XIII comencen a sorgir els estudis establerts per l'autoritat política. Fundadors Pepo e Irneri. L'Escola Irneri es dedica a l'estudi exclusiu del Dret Romà Justinianeu.