Tradició Jurídica Occidental: Orígens i Evolució

1. Les Tradicions que Conformen l'Ordre Jurídic Occidental

L’ordre jurídic occidental s’ha format a partir de la confluència de tres tradicions principals: la grecoromana, la germànica i la judeocristiana. Cadascuna ha aportat elements essencials que es reflecteixen en els sistemes legals actuals:

• Tradició Grecoromana: Sorgida a l’antiga Grècia i Roma. La filosofia grega va establir la justícia i la raó com a valors centrals, mentre que el Dret Romà va desenvolupar un sistema jurídic estructurat amb institucions i lleis codificades, com el Corpus Iuris Civilis de Justinià. Aquest sistema es considera la base del dret civil europeu i proporciona la lògica d’un sistema legal codificat.
• Tradició Germànica: Basada en els costums orals dels pobles germànics, amb èmfasi en la comunitat, la responsabilitat col·lectiva i la resolució de conflictes a través de compensacions com el wergeld. Aquesta tradició va influir especialment en el desenvolupament del common law, aportant flexibilitat i pragmatisme als sistemes legals anglosaxons.
• Tradició Judeocristiana: Provinent del judaisme i cristianisme, va introduir valors morals com la justícia, la dignitat i la igualtat, que van influir en la legislació occidental i en els drets humans. El Dret Canònic va regular aspectes de la vida religiosa i moral, deixant una empremta en institucions legals.

Aquestes tradicions han contribuït a crear un sistema jurídic occidental que equilibra l’autoritat de la llei amb la protecció de la llibertat i la justícia, combinant la codificació i la racionalitat del Dret Romà, la flexibilitat del dret consuetudinari germànic i els principis ètics judeocristians.

2. Existeix una Única Tradició Jurídica Romana?

No es pot parlar d'una única tradició jurídica romana, sinó de diverses fases i tradicions:

• Tradició Teodosiana: El Codi Teodosià, promulgat l'any 438 d.C. per l'emperador Teodosi II, recull les constitucions imperials des de Constantí I fins a Teodosi II. Està organitzat en 16 llibres que aborden temes com dret privat, públic i religiós.
• Tradició Justinianea: El Corpus Iuris Civilis, ordenat per l'emperador Justinià I entre el 529 i el 534 d.C., inclou quatre parts: el Codex Justinianus, el Digesta o Pandectes, les Institucions i les Novellae.

Diferències Clau

• Context Històric: El Codi Teodosià es va desenvolupar en un període de transició, mentre que el Corpus Iuris Civilis es va crear durant el regnat de Justinià I, amb la intenció de restaurar la grandesa de l'Imperi Romà.
• Vigència i Influència: El Codi Teodosià va tenir vigència a l'Imperi Romà d'Orient fins a la publicació del Codex Justinianus. El Corpus Iuris Civilis va substituir el Codi Teodosià a Orient i va tenir una influència profunda en el desenvolupament del dret civil a Europa.

El Codi Teodosià era una recopilació limitada al dret vigent, mentre que el Corpus Iuris Civilis va ser una codificació exhaustiva amb la finalitat de crear un dret unificat i permanent per a l'Imperi Bizantí.

3. La Formació del Ius Commune

El Ius commune o "dret comú" va ser un sistema jurídic europeu que va sorgir a l'Edat Mitjana, basat en la recepció del dret romà justinianeu combinat amb el dret canònic. Va oferir una base jurídica uniforme aplicable en diverses regions d'Europa, complementant els drets locals com a dret supletori.

• Parts del Ius Commune: Incloïa el dret romà justinianeu (Corpus Iuris Civilis) i el dret canònic (normes de l’Església), enriquit per les interpretacions dels glossadors i comentaristes medievals.
• Context Històric: El dret romà va ressorgir al segle XI a Itàlia i es va difondre per Europa a través de les universitats.
• Escoles d’Interpretació: El Mos Italicus (Itàlia) va adoptar un enfocament literal, mentre que el Mos Gallicus (França) va buscar una interpretació crítica i contextual del dret romà.
• Impacte: El Ius commune va crear una terminologia jurídica comuna i va influir en la formació dels futurs drets nacionals europeus.

4. El Renaixement Jurídic Bolonyès

4.1. Redescobriment de la Compilació Justinianea

El renaixement jurídic bolonyès es centra en l’estudi del dret romà justinianeu, el dret canònic i el feudal. Es divideix en dues etapes: Glossa i glossadors (fins al segle XIII) i Comentari i comentaristes (segle XV). El Ius commune és el resultat de l’estudi d’aquests textos.

4.2. Causes del Renaixement del Dret Romà

Factors clau:

• Renaixement demogràfic i cultural de l’any 1000.
• Recuperació dels textos de Justinià.
• Guerra de les investidures, que requeria nous arguments jurídics.

4.3. L’Escola de Bolonya i el Dret Romà

Els juristes de Bolonya van organitzar i interpretar la compilació justinianea, i els glossadors van sistematitzar l’estudi del dret romà, culminant amb la Magna Glossa d’Accursi (segle XIII).

4.4. Extensió a Altres Drets: Feudal i Canònic

• Dret Feudal: Codificat al Libri Feudorum, s’integra al Volumen parvum i esdevé part del dret comú.
• Dret Canònic: Sistematitzat al Decret de Gracià (1140) i evoluciona amb recopilacions oficials com el Liber Extra (1234) i el Liber Sextus (1298).

4.5. Producció Literària de l’Escola de Bolonya

Els glossadors van desenvolupar diversos gèneres literaris:

• Summae: Exposicions sistemàtiques.
• Brocardos: Regles jurídiques.
• Magna Glossa: Recull definitiu de glosses al Corpus Iuris Civilis.

Els comentaristes van renovar el mètode amb interpretacions més crítiques, centrant-se en la resolució de conflictes pràctics.

5. Dret Romà a la Península Ibèrica

5.1. La Romanització Jurídica de la Península

La romanització fou un procés gradual. Els peregrins (pobles no romans) seguien el seu dret propi, però sovint aplicaven el dret romà.

• Ius latini: Vespasià (74 dC) concedí el dret llatí als habitants de la península.
• Edicte de Caracal·la (212 dC): Va estendre la ciutadania romana a gairebé tots els habitants de l’Imperi, establint el dret romà com a norma general.

5.2. La Creació del Dret a Roma i a la Península

• Monarquia (754-367 aC): El ius civile es basava en els costums (mores maiorum).
• República (367-27 aC): El dret es va diversificar:
  • Ius civile: Per a ciutadans romans.
  • Ius honorarium: Creat pels pretors per adaptar el dret.
  • Ius gentium: Normes per a relacions amb no romans.
• Principat (27 aC - 235 dC): L’emperador esdevingué font de dret, emetent constitucions.
• Dominat (235-476 dC): L’emperador concentrava el poder legal, dictant normes (leges) que prevalien sobre el ius.

5.3. Recopilacions Legals i Dret Pràctic

• Recopilacions de lleis: Codis Gregorià, Hermogenià i Teodosià.
• Llei de Cites (426): Determinà els juristes autoritzats (Papinià, Pau, Gai, Ulpià i Modesti).
• Dret Pràctic: Sorgí per resoldre necessitats socials, sovint enfrontant-se al dret oficial.

El dret romà a la península va evolucionar des de les pràctiques locals fins a integrar-se plenament en l’estructura jurídica de l’Imperi Romà.