El totalitarisme soviètic: Stalin i la URSS

1. EL TOTALITARISME SOVIÈTIC

El règim estalinista

Stalin va dirigir i governar la URSS des del 1927 fins al 1953. L’estalinisme es va centrar en consolidar la revolució a la Unió Soviètica abans d’exportar-la a altres països.

• Es va implantar una dictadura fèrriament centralista, amb Stalin com a guia i executor. La consolidació del seu poder va anar acompanyada del culte a la seva persona, una forta repressió contra la dissidència, un control ideològic i un recurs sistemàtic a la violència per controlar la societat.

• Es va transformar el partit comunista en un ens monolític de funcionament clientelar i imbricat amb l’Estat. Es va potenciar la burocràcia i la nomenklatura, una elit fidel que es situava per damunt de la societat malgrat es postulés la igualtat de classes.

• Es va impulsar un projecte de desenvolupament econòmic que va fer del país una de les primeres potències mundials.

La planificació econòmica i la industrialització

Stalin defensava que la supervivència de l’URSS exigia un gran desenvolupament econòmic basat en una industrialització. Amb aquest objectiu es va optar per una economia planificada, centrada en la col·lectivització, la industrialització en deu anys i l’ús de la violència i de la coerció.

Es va procedir a la col·lectivització agrària forçosa com a instrument de control de la pagesia i de la producció: es va eliminar la propietat privada i es va forçar als pagesos a integrar-se en granges col·lectives o estatals (cooperatives). Es van considerar enemics del poble tots els qui es resistien al procés o no complien els objectius de producció fixats. Es va procedir a la destrucció dels kulaks com a classe i a la repressió i deportació dels pagesos que no volien integrar-se en les granges. L’Estat controlava la producció i la comercialització, els preus i els salaris.

El ritme de col·lectivització va ser ràpid. Aquest pla va provocar una reducció constant de les collites i la població pagesa va haver de fer grans sacrificis. La fam va estimular el sorgiment del mercat negre.

Per promoure la indústria es van organitzar els plans quinquennals, l’objectiu dels quals era potenciar la indústria pesant i les construccions mecàniques, així com la producció d’energia i les infraestructures. Es va produir carestia i manca de productes bàsics per a la majoria de la població. El 1939 l’URSS havia experimentat un gran creixement econòmic que l’havia convertida en la tercera economia mundial, superada pels EUA i Alemanya.

Centralització política i control social

El 1936 l’URSS va elaborar una nova Constitució. Formalment es definia el país com un Estat federal i democràtic, que reconeixia les diferents nacionalitats, el sufragi universal, la divisió de poders i els drets ciutadans.

En realitat aquesta legislació era una ficció: els drets i les llibertats eren inexistents i el PCUS tenia el control absolut de totes les institucions de l’Estat. A més, Stalin concentrava la secretaria del PCUS i la presidència del Soviet Suprem (òrgan màxim del qual depenia el govern), i exercia un control ferri sobre les nacionalitats en favor del poder central soviètic. L’URSS es va convertir en un Estat policial que practicava la repressió i la violència amb total impunitat amb l’objectiu d’ofegar la dissidència i mantenir el poder de Stalin i de la nomenklatura.